Economia "Sempre es diu que el turisme genera molts llocs de treball, però mai del tipus de condicions laborals que tenen"

"El turisme" és una de les paraules més repetides entre les queixes dels ciutadans no només a Barcelona, sinó a pràcticament a la resta de les capitals catalanes i la major part dels municipis costers. Lluny de determinats discursos encara triomfalistes amb el turisme, l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) ha eleborat un informe que en retrata els efectes negatius, com ara la precarietat laboral, l'increment de les desigualtats o l'impacte ambiental. El treball, que porta per títol "El turisme o la vida: treball i precarietat a la ciutat neoliberal", es presenta aquesta tarda al Casal Pou de la Figuera de Barcelona.

Accelerador de l'exclusió social

Al llarg de les seves més de 30 pàgines, l’informe detalla i proporciona abundant informació sobre una de les vessants més importants d’aquest impacte: la de la precarietat laboral. La importància d’aquesta, com recorda el document, no és poca: "atesa la centralitat del sector turístic", moltes de les protestes a Barcelona dels darrers anys "estan relacionades directament o indirectament amb el model turístic predominant, tant en el seu eix de mercantilització de l’habitatge i l’espai públic, impugnada pel moviment popular per l’habitatge, com en altres eixos com el climàtic, el laboral o el feminista, tots interrelacionats." El turisme, assegura l’ODG, ha accelerat fenòmens com l’exclusió laboral, l’elevada temporalitat i rotació dels llocs de feina, la creació d’un exèrcit (post)industrial de reserva i fins i tot l’economia submergida.

La hostaleria i la restauració, on el turisme hi té molt de pes, registren els salaris més baixos de la ciutat

Segons Carbonell, "la hostaleria i la restauració són sectors on el turisme té un pes molt significatiu i on es registren els salaris més baixos de la ciutat, d’uns 16.000 euros bruts anuals, gairebé la meitat del salari mitjà de la ciutat". Un dels diversos exemples que ofereix l’informe és el dels guies "sense carnet oficial", "seguint el model imposat pel capitalisme de plataforma" (gig economy). Els free tours s’anomenen així, explica l’ODG, "per evitar reconèixer els seus guies com a persones treballadores (no es reconeix la relació laboral empresa-treballador), imposant-los així una situació de falsos autònoms que és inherentment inestable i precària, i que permet que aquestes empreses tinguin unes pràctiques fiscals que freguen el frau, a més de no responsabilitzar-se de les condicions laborals a què sotmeten a les persones 'guies' que hi treballen".

Ara bé, un dels exemples més emprats pels economistes neoliberals és que Barcelona –i qui diu Barcelona diu qualsevol altra ciutat de Catalunya i fins i tot de l'estat– necessita el turisme per viure, i que, a més, necessita aquest mateix model de turisme per mantenir la competitivitat davant altres destinacions. Què respondria l'ODG? "Els economistes neoliberals mantenen aquestes posicions perquè és l’únic que coneixen i perquè defensen els interessos de classe de les elits político-econòmiques", contesta Carbonell.

Eines per enfrontar-se al turisme massiu

L’informe és una història d’atacs als drets laborals –en els quals el Consorci de Barcelona Turisme té un protagonisme destacat–, però també de resistències: les de les Kellys o els riders. Així, a les seves conclusions, recomana enfortir els drets laborals amb els "mecanismes que siguin necessaris", des de la regulació fins al suport als sindicats.

"Per als economistes neoliberals el dret a la ciutat és el dret a fer-hi negoci per sobre de qualsevol cosa"

En el cas concret de Barcelona es critica "la creació d’un Observatori de Turisme a Barcelona (OTB), que no estudia ni monitora aspectes relacionats amb el treball turístic més enllà del nombre de llocs de treball generats", el que qualifica d’un "error que s’hauria de corregir de manera urgent" si realment es vol millorar el coneixement de la precarietat i les seves causes. De manera similar, demana "caminar a models de gestió 100% públics o publicocomunitaris", en contrast amb els models "de col·laboracions publicoprivades" com el Consorci de Turisme de Barcelona, "que s’ha demostrat aclaparadorament negatiu i que molt poques vegades ha aconseguit resultats positius per a l’interès públic".

Barcelona, un exemple?

De la lluita contra el turisme massiu l’Ajuntament de Barcelona n'ha fet bandera. Però Carbonell considera que hi ha clarobscurs. El consistori, argumenta, ha "basat la seva estratègia turística en el concepte de sostenibilitat que està ara tant de moda", un concepte que acostuma a tenir "poc en compte la precarietat". A més, continua, "en termes generals, l’estratègia de la sostenibilitat no és insuficient, sinó directament errònia: el diagnòstic que va fer Barcelona En Comú a l’entrar a l’Ajuntament semblava prou encertat, però les polítiques que han fet s’han limitat 'gestionar' millor o amb més criteri, però intentant evitar el conflicte amb els interessos de la patronal turística".