EMPRESONAMENT DEL GOVERN Els 10 "forats negres" de la Justicia en les querelles i l'empresonament dels independentistes

L'extensa querella del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, contra els membres del Govern de la Generalitat i de la Mesa del Parlament, que ja ha conduït a la presó el vicepresident Oriol Junqueras i a vuit exconsellers, té l'aparença d'un document impecable , dens i feixuc pels seus abundants raonaments jurídics. No obstant això, tant aquestes argumentacions com la fulgurant instrucció de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela estan plenes de forats negres que podrien invalidar-les.

1. Precipitació i alteració dels ritmes judicials

La velocitat impresa per Maza i Lamela a les actuacions contra els encausats és tan desmesuradament precipitada que en la pràctica està negant les garanties de defensa i violant els drets fonamentals dels investigats, segons han denunciat magistrats i juristes. A més, això és quelcom molt perillós en termes de jurisprudència, ja que es santificaran procediments judicials extrems que fins ara no havien estat acceptats en cap causa anterior.

Perquè la Llei d'Enjudiciament Criminal s'ha modificat parcialment fa ben poc, el 2015, per deixar clar que hi ha dret a tenir l'atestat abans de ser cridat a declarar. Per descomptat, sempre cal donar abans trasllat de la pròpia querella, però també de l'atestat que l'acompanya, perquè cadascun dels querellats ha de poder veure no només el que es diu d'ell / a sinó també del que es diu dels altres implicats.

2. Actuació judicial contra polítics en termini de temps electoral

Delictes electorals recollits a la LOREG, inclòs  el de "perjudicar un candidat"

Encara que no estigui regulat de forma explícita, és una norma no escrita de la Judicatura que les actuacions judicials en què es veuen implicats dirigents polítics han de alentir-se, fins i tot aturar-se, durant un  termini de temps -mai massa llarg, en termes dels procediments judicials- previ a unes eleccions. I aquesta norma ha estat ratificada molt recentment pel mateix Tribunal Suprem, que el 2016 va impedir a ex candidats polítics continuar amb els seus procediments judicials fins que no culminés un nou procés electoral ... tot i que ja no es presentaven en cap llista i havien manifestat la seva decisió d'abandonar la política!

Perquè el que no es pot impedir és que es presentin a càrrec electe, ja que a Espanya no existeix la inhabilitació cautelar -només correspon a sentència ferma-, però el fiscal general i la jutgessa de l'Audiència estan actuant com si no poguessin tornar a estar aforats. Més ben dit, sembla que intentin impedir-ho, la qual cosa, si es demostrés, suposaria una prevaricació delictiva.

3. L'Audiència envia a la presó sense ser de la sevaa competència

Queda encara més clar que el que s'està intentant és impedir que els encausats, molts d'ells ja presos, tornin a ser consellers, quan es constata que l'Audiència Nacional no és en absolut competent per enjudiciar per rebel·lió a Junqueras i als altres que acaba d'enviar a presó. I no és una opinió de juristes, sinó que està clara i inequívocament dictaminat per la interlocutòria de 2 de desembre de 2008, emès pel Ple de la Sala Penal de la pròpia Audiència Nacional, en la qual 20 magistrats van establir per unanimitat que "el delicte de rebel·lió mai ha estat competència d'aquesta Audiència Nacional":

Auto firme 2.12.2008 del Pleno de la Sala de lo Penal de la A.N:”el delito de rebelión nunca ha sido competencia de esta Audiencia Nacional” pic.twitter.com/ePJEEdiCx8

— Victoria Rosell (@VickyRosell) 30 de octubre de 2017

Tots els magistrats del Ple i de l'actual Sala d'Apel·lació van signar aquest acte inqüestionat a instàncies del president del Penal, Javier Gómez Bermúdez, per resoldre la causa sobre Memòria Històrica en la qual va ser, precisament, el fiscal qui va advertir a Baltasar Garzón que l'Audiència Nacional no tenia competència per encausar per un delicte de rebel·lió. Així que la jutgessa Lamela està prenent resolucions duríssimes, privant de llibertat a ciutadans rellevants per la via ràpida i causant per tant alarma social, sense tenir ni tan sols la competència per aquest tema. I el fiscal general Maza ho sap perfectament, perquè ell era abans magistrat de la Sala Segona del Suprem.

4. La Mesa del Parlament no és competència del Suprem

El mateix passa, fins i tot de forma més flagrant, amb l'enjudiciament de Carme Forcadell i dels membres de la Mesa del Parlament de Catalunya per part del Tribunal Suprem, ja que en pertànyer a la Diputació Permanent de la Cambra continuen aforats i per tant només els pot processar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Segons els juristes consultats per Público, això és "una construcció jurídica aberrant".

5. El fiscal general construeix una querella partidista

Ja s'han esmentat dos casos clars de muntatge partidista en la querella de Maza -quan òbvia premeditadament un acte del Ple de l'Audiència Nacional que mai ha estat corregit i quan pretén que la Mesa del Parlament va delinquir fora de Catalunya-, però aquesta elaborada construcció conté molts més raonaments torticeros. Perquè, és clar, la competència dels tribunals no depèn dels arguments pelegrins que se li ocorrin al fiscal general.

Però Maza sap molt bé -perquè és un bon jurista- que l'Article 65 de la Llei Orgànica estipula que competeixen a l'Audiència Nacional els delictes amb efectes en més d'una comunitat autònoma només en els casos de tràfic de drogues o organització criminal, o bé en els quals hagin causat perjudicis evidents i importants a l'economia nacional en el seu conjunt. Queda clar que de cap manera es poden qualificar així els actes en què va participar la Mesa del Parlament.

6. El fiscal no defensa els drets dels encausats

Molts creuen que és només el Dret anglosaxó el qual disposa que el Ministeri Públic té l'obligació d'investigar tant el que és desfavorable com el que és favorable per al reu. Però resulta que en el nostre ordenament jurídic la Fiscalia també té aquest deure, perquè l'Article 2 de la Llei d'enjudiciament criminal obliga el Ministeri Públic espanyol a consignar en el sumari tant els fets que afavoreixen com els que perjudiquen l'encausat.

7. No es respecten els drets processals bàsics

La manca de respecte cap als drets processals bàsics s'ha manifestat en la forma de comunicar els càrrecs als encausats. Ja vam comentar abans la precipitació i celeritat atípica de les citacions a declarar. Però en el cas de Puigdemont ha estat encara més descarat, ja que ni tan sols se li ha arribat a citar personalment, alguna cosa inexcusable en la primera comunicació d'una querella a un reu. El mateix portaveu de Jutges per la Democràcia (JxD), Ignacio González Vega, ha subratllat que la primera citació sempre ha de ser en persona, cosa que no ha estat possible inicialment perquè es trobava a Brussel·les.

Argument prou forçat, quan això és un criteri del segle passat i s'empara en la llei anterior a la reforma del 2015. Ara, fins i tot el Suprem ha definit que, a més de les primeres 24 hores, cal concedir tres o quatre dies més per donar trasllat de la querella. Puigdemont no està encara fugit i si ha sol·licitat declarar per videoconferència és que el seu advocat ha designat un domicili, una adreça d'internet i un telèfon amb accés a fibra òptica per efectuar-la per Skype o un altre mitjà, cosa a la qual té dret segons la nova llei.

8. A Puigdemont se li nega el dret de defensa

Com a conseqüència de l'anterior, s'ha comès una nova vulneració del dret de defensa de Puigdemont: la de negar que estiguessin presents els seus advocats a les declaracions dels altres encausats. Això és totalment irregular, ja que quan finalment declari -sigui per videoconferència, detingut, extradit o després de tornar voluntàriament- haurà de fer-ho sense saber el que han dit els altres sobre ell.

9. La jutge decreta presó sense valorar l'"arrelament"

La magistrada Lamela ha dictat amb gran celeritat ordres de presó per Junqueras i vuit consellers sense valorar el "arrelament" dels encausats, un criteri que sempre es té en compte abans de decretar empresonaments. Pot semblar classista, i probablement ho és, però l'"arrelament" sempre evita l'empresonament dels encausats fins i tot en el cas d'empresaris amb desfalcs importantíssims que podrien donar-los mitjans econòmics suficients per evadir l'acció de la Justícia.

I, si hi ha dubtes, sempre es poden aplicar mesures cautelars sense detenció: vigilància policial, obligació de presentació diària a comissaria, mètodes electrònics de seguiment ... Només es decreta l'ingrés a la presó immediat per a delinqüents sense arrelament algun. Pensen Lamela i Maza que Junqueras i els exconsellers van a abandonar la seva família, els seus béns, el seu arrelament a Catalunya, per donar-se a la fuga? Tots ells?

10. Violació del secret de les comunicacions

Finalment, hi ha una irregularitat processal que alguns juristes estimen definitiva. Fins i tot creuen que podria portar a la nul·litat de tota la causa, com va passar en el cas Naseiro de finançament il·legal del PP en l'inici d'aquesta formació.

El contingut d'aquestes comunicacions ha estat, per tant, emprat per acusar els imputats, sense que s'hagi verificat si els atestats de Sunyer -qui ja compta més de 70 anys i té en el seu haver diverses actuacions imprudents, com enviar a la presó incondicional a independentistes que després han hagut de ser absolts i indemnitzats pel temps d'empresonament- avalen amb la suficient motivació jurídica aquesta vulneració d'un dret fonamental.