Els catalans que tenen poder a Vox

A mesura que ha guanyat suports i ha augmentat la seva representació política, Vox ha accentuat una estructura orgànica absolutament jeràrquica en què les grans decisions les pren un nombre molt reduït de persones. El poder a la formació espanyolista d'extrema dreta gira al voltant del seu president, Santiago Abascal, i de la seva particular guàrdia de corps. Que està formada per un grapat de dirigents de la seva màxima confiança que ha anat canviant amb els anys i en què ara hi tenen un paper molt destacat els catalans Ignacio Garriga i Montserrat Lluís.   

Ells són els màxims exponents dels catalans que manen a Vox, però no són els únics, ja que a l'executiva de la formació també hi figuren l'eurodiputat Jorge Buxadé i, des de fa poques setmanes, la jove Júlia Calvet, que ocupa un escó al Parlament. A banda, des d'una òptica estrictament catalana també destaquen altres noms, com ara el de Joan Garriga, portaveu del partit al Parlament i president de la formació a Barcelona, a més de cosí del secretari general estatal.

Tot i la competència que li ha suposat la irrupció d'Aliança Catalana, amb qui comparteix discurs contrari a la immigració i un electorat que cada cop s'assembla més, la realitat és que ara mateix les perspectives de Vox són positives tant a Catalunya, on podria arribar al 15 diputats al Parlament i a rebre el 10% dels sufragis, com a l'Estat, on el darrer CIS li dona el 17,6% d'estimació de vot. Repassem els noms clau del partit en clau catalana.

Ignacio Garriga, l'omnipotent número dos d'Abascal     

Número dos del partit des de l'octubre del 2022, quan va rellevar Javier Ortega Smith com a secretari general, Ignacio Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1987) s'ha consolidat com a mà dreta de Santiago Abascal i no ha deixat d'ascendir i acumular poder des que el 2014 va afiliar-se a la formació ultradretama.

Fill de Clotilde Vaz de Conceiçao -espanyola d'origen equatoguineà- i de Rafael Garriga Kuijpers -català amb ascendència flamenca-, Garriga va començar la seva militància política el 2015 a les Noves Generacions, les joventuts del PP, partit del qual formava part la seva mare. Poc després, però, se'n desmarcaria i el 2010 es va presentar a les eleccions al Parlament amb Alternativa de Govern, l'efímera i fallida formació que liderava l'exdirigent del PP de Catalunya Montserrat Nebrera.

Ja posteriorment s'afiliaria a Vox, on creia que encaixarien millor les seves idees ultracatòliques i molt conservadores -se'l situa en l'òrbita de l'Opus Dei-. Plenament alineat amb el discurs contrari a la immigració del partit, així com amb el seu projecte recentralitzador i de rebuig a l'Estat de les autonomies -a banda de professar un furibund anticatalanisme-, Garriga va estrenar-se com a càrrec electe la primavera del 2019, després de ser escollit diputat al Congrés a les eleccions generals d'abril d'aquell any.

Garriga i Montserrat Lluís formen part del Comitè d'Acció Política, el nucli dur de la direcció de Vox

El reeditaria a la repetició electoral del novembre i la seva projecció política i mediàtica faria un enorme salt el 21 d'octubre del 2020, quan va ser l'encarregat de defensar la moció de censura contra Pedro Sánchez que va presentar Vox. Havia estat escollit per Abascal, òbviament. La seva creixent proximitat amb el líder el catapultaria com a cap de llista del partit a les eleccions catalanes del febrer de 2021, que permetrien el partit ultra estrenar-se al Parlament amb 11 diputats i el 7,7% dels vots, resultats que calcaria tres anys després i amb unes perspectives actuals a l'alça, malgrat la irrupció d'Aliança Catalana.

L'octubre del 2022 va convertir-se en el secretari general de Vox, càrrec que reforçaria el gener del 2024, quan va passar a ser-ne també el vicepresident únic. Una posició que li ha permès controlar amb mà de ferro el dia a dia del partit i construir el seu propi equip. De fet, Garriga és un dels integrants del Comitè d'Acció Política de Vox, el nucli dur de la direcció que presideix el mateix Abascal i que s'encarrega de marcar l'estratègia, el posicionament i les línies d'actuació del partit. També en forma part Montserrat Lluís, que des del maig passat és la secretària general adjunta i, per tant, número dos del propi Garriga.

Els dos dirigents catalans van ser els encarregats de pilotar les recents negociacions amb el PP de cara a assolir un acord per a la investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president valencià, després de la dimissió de Carlos Mazón. Vox va aconseguir que el PP assumís la seva agenda ultra punt per punt. Paral·lelament, Garriga té ara mateix un pes decisiu en la confecció de les llistes electorals d'un partit que no accepta la mínima discrepància i en què només hi ha un discurs possible: el que marca el seu líder i el seu entorn més immediat.

Montserrat Lluís, la negociadora en cap allunyada dels focus  

Encara més fulgurant ha estat l'ascensió dins de Vox que ha protagonitzat la tarragonina Montserrat Lluís, que tot just va aterrar a la formació el 2022, com a alt càrrec del Govern de Castella i Lleó. Periodista de formació, Lluís va fer el salt a la política després d'una llarga trajectòria en mitjans de l'òrbita conservadora, ja que va passar per El Correo, tindria una prolongada etapa a l'ABC -on arribaria a ser directora adjunta- i també va exercir com a directora general del grup COPE, que depèn de la Conferència Episcopal Espanyol.

L'acord per governar Castella i Lleó segellat el març del 2022 entre PP i Vox provocaria el canvi d'activitat de Lluís, que el mes següent s'incorporaria a l'executiu autonòmic com a directora general de Coordinació i Interacció Social. El seu cap directe era l'aleshores vicepresident del Govern de la comunitat, Juan García Gallardo, ara ja fora de Vox. Menys d'un any i mig després, la catalana canviaria de destí i assumiria un pes orgànic que cada cop ha anat més.

En concret, després de les eleccions municipals i autonòmiques celebrades el maig del 2023, Lluís va passar a l'estructura estatal de Vox i, per encàrrec d'Abascal, va fer-se càrrec de la coordinació de les negociacions per a la formació de governs -sempre amb el PP- sorgits d'aquells comicis. Convertida en la vicesecretaria d'acció de Govern i Coordinació Parlamentària, a partir del gener del 2024, ara fa dos anys, va entrar a l'executiva del partit d'extrema dreta.

Lluís s'encarrega d'uniformitzar les propostes i discursos del partit a totes les institucions

Des de fa més de dos anys mig, Lluís ha dirigit les negociacions de pressupostos -autonòmics i municipals- en què ha participat Vox i, sobretot, a través de l'oficina tècnica que encapçala garanteix que les propostes i discursos del partit siguin uniformes a totes les institucions on participa, sense marge per a la iniciativa -o la diferència- territorial i local. Una mostra clara de la seva ascendència és que sigui una de les integrants del Comitè d'Acció Política, el nucli dur de la direcció, i que el passat maig fos nomenada secretària general adjunta, és a dir, elevada a número dos d'Ignacio Garriga, de qui té la màxima confiança.

Tot i la seva innegable -i creixent- ascendència interna, Lluís es manté allunyada dels focus i de la primera línia política i, almenys fins al moment, no ha ostentat cap càrrec electe. Amb tot, sí que s'ha vist esquitxada per la crisi entre Vox i l'organització juvenil Revuelta com a coneixedora de les suposades irregularitats amb els fons recaptats per aquesta en principi en suport a les víctimes de la DANA. 

Jorge Buxadé, l'advocat de l'Estat amb passat falangista    

Abans de l'ascens d'Ignacio Garriga, el català amb més poder a Vox era Jorge Buxadé, que durant un temps va ser el número dos de la formació, com a vicepresident d'acció política. Amb passat a l'exèrcit espanyol, és un exponent del sector més vinculat a l'extrema dreta clàssica -prové, directament, del falangisme- i un furibund ultracatòlic, com a membre de l'Opus Dei.

Buxadé va adquirir una certa transcendència pública el llunyà 2009. En aquell moment militava al PP i com a advocat de l'Estat va denunciar la consulta independentista que va celebrar-se el 13 de setembre d'aquell any a Arenys de Munt (Maresme), que marcaria el punt d'inici a votacions similar a desenes de municipis i suposaria un dels embrions del futur Procés.

Més enllà de la seva trajectòria professional com a advocat, Buxadé ja acumulava aleshores un recorregut polític. El 1995 havia estat candidat de la Falange Española de las JONS a les eleccions al Parlament i un any després va ser-ho de la Falange Española Auténtica a las generals. Més tard, el 2004, se sumaria al PP, on s'hi passaria una dècada, una militància de la qual posteriorment ha confessat sentir-se'n penedit, cosa que no ha fet amb el seu passat falangista. En la seva etapa al PP seria un estret col·laborador de Montserrat Nebrera, que va ser la número dos de Josep Piqué al Parlament.

Afiliat a Vox des de l'inici, va estrenar-se com a càrrec electe el 2019, quan va obtenir una acta d'eurodiputat després de liderar la candidatura de Vox als comicis comunitaris. Acta que reeditaria el 2024, quan va tornar a encapçalar la candidatura. A l'Eurocambra Buxadé s'encarrega d'estrènyer les relacions del partit amb d'altres exponents de la ultradreta continental, que conformen el grup Patriotes per Europa. Entre d'altres, s'hi agrupen el Reagrupament Nacional, de Marine le Pen; el Fidesz, de l'hongarès Viktor Orbán; la Lliga de Matteo Salvini o el neerlandès Partit de la Llibertat, de Geert Wilders.

Buxadé ha renegat del seu pas pel PP, però no de ser candidat de la Falange

En el particular joc de trons de Vox, Buxadé va enfrontar-se als sectors ultraliberals que representaven antics dirigents com Iván Espinosa de los Monteros , avui ja fora de Vox. Amb tot, el gener del 2024 seria per Abascal de la vicepresidència de la formació per passar a ser únicament vocal de l'executiva. Ara bé, Ignacio Garriga no deixa de ser un dirigent que ha estat, en certa manera, apadrinat pel propi Buxadé i amb qui comparteix valors ultracatòlics.

Júlia Calvet, de l'activisme estudiantil espanyolista a l'executiva  

Nascuda el 2001, la diputada més jove de l'actual Parlament de Catalunya és la incorporació més recent a l'executiva estatal de Vox. Va passar a tenir-hi un lloc a finals de desembre, quan Abascal va decidir expulsar-ne Javier Ortega Smith, en temps pretèrits secretari general. Fa menys de dos anys que la barcelonina Júlia Calvet Puig va fer el salt a la política partidista. Ho va fer quan va acceptar la proposta per anar com a número sis de la candidatura de Vox a la província a les eleccions al Parlament del maig del 2024, que li suposarien obtenir l'escó i, com a diputada més jove, participar a la mesa d'edat en la constitució de la cambra.

No era, però, una desconeguda entre l'espanyolisme més abrandat i de dretes a Catalunya. Calvet s'havia fet un nom com a presidenta de la plataforma estudiantil S'ha Acabat!, que va liderar entre 2021 i 2024 i que havia sorgit el 2018 com a instrument d'oposició a les universitats a l'independentisme, sobretot el d'esquerres. En aquella etapa se la situava pròxima al PP i, fins i tot, havia assistit a algun acte del fallit projecte de Valents, que encapçalava Eva Parera. Finalment, però, va fitxar per Vox.

La cambra catalana ha obert un expedient a aquesta graduada en Dret per la UPF per vulnerar el codi de conducta, un fet que casa amb l'estil vehement i irrespectuós que predomina a la formació. En una intervenció a RTVE, Calvet va arribar a titllar Lluís Companys d'"assassí", seguint la tesi mancada de qualsevol mínim rigor històric que propugnen sectors revisionistes d'extrema dreta amb la voluntat de cridar l'atenció. Calvet també és portaveu nacional de les joventuts de Vox i forma part del grup de dirigents joves que el partit està promovent, juntament amb Pepa Millán, Carlos Hernández Quero o José María Figaredo, tots ells també integrants de l'executiva.

Joan Garriga, l'home que dirigeix el grup al Parlament  

President de Vox a la província de Barcelona, Joan Garriga Doménech és diputat al Parlament des del 2021 i exerceix de portaveu del grup que presideix el seu cosí Ignacio. De 52 anys i professionalment vinculat a l'administració de patrimonis immobiliaris, en el passat va estar afiliat al PP i, posteriorment, a la xenòfoba Plataforma per Catalunya, el partit ultra fundat per Josep Anglada amb el qual va concórrer a les eleccions municipals del 2015 a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

Membre de Vox des del 2018, actualment és un dirigent clau del partit a Catalunya i qui s'encarrega del dia a dia del grup parlamentari per les responsabilitats estatals del seu cosí. Com a Calvet, el Parlament també li ha obert expedients per vulnerar el codi de conducta, un dels quals justament per penjar cartells a la cambra qualificant Lluís Companys d'"assassí". Mitjans propers a l'espanyolisme a Catalunya el situen com a possible alcaldable del partit a Barcelona a les eleccions municipals de l'any vinent.