Els comuns es personaran com acusació particular en el cas d'espionatge a diputats de Podem

Els comuns es personaran com acusació particular en el cas d'espionatge a 69 diputats de Podem entre els anys 2015 i 2016 per part de la "policia patriòtica" durant el Govern de Mariano Rajoy. "Volien informació personal per destruir qualsevol possibilitat d'un govern progressista", ha assenyalat el portaveu dels comuns, Joan Mena i ha avançat que podrien ser "delictes greus" perquè es tracten de "representants escollits democràticament".

També ha explicat que des del Congrés dels Diputats reclamaran al ,inisteri d'Interior "mesures disciplinàries" als funcionaris implicats, agents de policia, així com "mecanismes" perquè no torni a passar. Entre els afectats hi ha persones dels comuns com Aina Vidal, Joan Mena, Xavier Domènech, Fèlix Alonso o Lucía Martín, entre altres.

Catalunya en Comú veu una "motivació claríssima per part del PP" en l'espionatge als diputats de Podem. "No es tracta d'una poma podrida, sinó d'una estratègia dirigida a enderrocar a l'oponent polític mitjançant l'ús delictiu de les institucions de l'Estat", ha reblat Mena. I ha acusat els funcionaris públics implicats de "cedir a servir a l'interès privat i il·legal d'un privat com és el PP, que s'aferrava a un govern".

Els comuns apunten que aquest espionatge és "contrari a l'estat de dret i a la democràcia". Per això, exigeixen "responsabilitats polítiques i judicials". El portaveu ha dit que és un "intent de cop a la democràcia" i ha recalcat que el PP ha de donar "explicacions".

Mesures al ministeri d'Interior

Mena també ha avançat que faran preguntes al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per saber les "mesures disciplinàries" que es prendrà contra els funcionaris implicats. També les mesures que s'adoptaran "per assegurar que no existeix aquest tipus d'espionatge en figures electes ni d'ara ni del futur".

Tot i que Mena considera que "no és correcte" que encara no s'hagin pres mesures en aquest sentit, ha defensat que Sumar ha de continuar al govern de l'estat perquè és la "garantia de la regeneració democràtica".