Els doctorands s'alcen per unes condicions salarials dignes
La desídia d'algunes institucions i universitats catalanes que, a causa dels contractes que ofereixen, deixen a l'atur molts investigadors abans que no acabin la tesi, ha desfermat les protestes d'un col·lectiu minoritari però clau pel prestigi acadèmic i social dels estudis superiors

Barcelona-
Ara ha fet un any d'ençà que Doctorands en Lluita va reprendre l'activitat. En una assemblea molt concorreguda, aquesta plataforma va decidir mobilitzar-se de nou per fer sentir la seva veu i portar, al debat públic, la deplorable situació que pateixen els estudiants contractats per desenvolupar la tesi doctoral.
L'origen dels problemes a què s'enfronten es remunta a l'any 2009, quan en el context de les retallades, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i bona part de les universitats catalanes van escurçar de quatre a tres anys la durada dels contractes a què podien acollir-se per preparar la tesi. Una eventualitat que no recollia l'Estatut del Personal Investigador Predoctoral en Formació, també conegut per EPIPF, que d'acord amb els criteris fixats pel Ministeri d'Educació, només es va ampliar el 2019 per incorporar un nou paquet de termes legals i jurídics que han de regular aquestes places.
Indefensió sobrevinguda
Des de les retallades, doncs, els doctorands suporten una mesura que, si bé inicialment havia de tenir caràcter provisional, s'ha cronificat fins a deixar-los en una situació límit. No sols a Catalunya, també a altres comunitats de l'Estat on s'havien escurçat els contractes. Així ho denuncia Adrián Zarco, portaveu de la plataforma, segons el qual la indefinició de l'EPIPF en aquest capítol ha fet que "moltes universitats s'escudin fàcilment en ell i continuïn sense recuperar el contracte de quatre anys".
Zarco, doctorand en Història a la Universitat de Lleida, explica que a Catalunya la situació difereix segons cada centre. Així, per exemple, la Universitat de Barcelona cobreix els quatre anys gràcies a una partida del Banc de Santander, però no pas per aquells que venen contractats per la Generalitat, a qui només se'ls paga tres anys. "Quant a la Universitat Autònoma, la pressió de l'alumnat va aconseguir el quart any, i el mateix va succeir a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira i Virgili", indica Zarco.
En el cas de la Universitat de Lleida, la situació també és força preocupant, fins a l'extrem que els doctorands no saben encara si se'ls allargarà el contracte de tres anys que expira aquest juny. "Encara esperem que se'ns notifiqui alguna cosa", diu Zarco, per a qui una recent enquesta revela les penoses condicions en què es troba el col·lectiu a la universitat de Ponent: el 71% manifesta que el contracte de tres anys li és insuficient per atendre les seves necessitats, atès que ha de realitzar tasques que no li pertoquen o treballar els caps de setmana per assolir els seus objectius.
Així doncs, la casuística és diferent segons cada cas, ja que mentre els ajuts provinents del Ministeri d'Educació sempre són de quatre anys, quant als atorgats a la Generalitat, és la universitat qui decideix si cobrirà tot el període; sense comptar amb aquells contractes que la mateixa universitat finança mitjançant alguna entitat financera o a través dels recursos de què disposa. "Si el teu contracte te'l fa el Ministeri, serà de quatre anys, si te'l fa la Generalitat serà de tres, i si és la universitat qui et contracta, llavors estaràs a expenses del que aquesta determini", comenta el portaveu de Doctorands en Lluita.
"Si el teu contracte te'l fa el Ministeri, serà de quatre anys, si te'l fa la Generalitat serà de tres"
A parer de Zarco, tot plegat és incoherent, a part que suposa un greuge comparatiu entre qui pot desenvolupar una recerca en quatre anys i qui només compta en tres per fer la mateixa. "Els qui tenen un any menys, es troben abocats a acabar la tesi gastant l'atur o trobant una feina precària que els permeti anar trampejant, amb els perjudicis que això els ocasiona", subratlla.
Greuges afegits
Doctorands en Lluita destaca altres perjudicis afegits. Un són els baixos salaris que preveuen els contractes: "Fa anys que estan congelats, de manera que si vius a la ciutat on fas la recerca potser l'impacte és mínim, però si has de dur a terme activitats en una altra comunitat, aleshores tot es complica".
Adrián Zarco recorda que molts doctorands tenen cada any un parell d'estades fora per a les quals han d'abonar una mitjana de mil euros en concepte d'inscripció. Una quantitat que les universitats tenen el deure de sufragar, "però sovint triguen quatre mesos a fer-ho, quan no tots disposem de prou estalvis per esperar tant temps". Això, i la circumstància que han d'aportar els seus ordinadors i no se'ls facilita espais per resoldre els conflictes amb els directors, ha provocat que molts d'ells pateixen problemes de salut mental, com també es desprèn de l'enquesta realitzada a la Universitat de Lleida.
En total, Doctorands en Lluita calcula que, del miler de predoctorals que hi ha a Catalunya, els qui resulten més afectats són una minoria. "En realitat, representem un col·lectiu molt petit, d'aquí que la Generalitat no té cap motiu econòmic per negar-nos el contracte de quatre anys", subratlla Adríán Zarco.
"La Generalitat no té cap motiu econòmic per negar-nos el contracte de quatre anys"
Per avançar cap a una solució, la plataforma exigeix primerament que l'Estatut sigui taxatiu en què els contractes han de durar quatre anys i no deixi marge a la discrecionalitat dels centres. De la mateixa manera que reclama que les universitats siguin diligents en donar suport a l'alumne que ha d'assistir a simpòsiums i que s'actualitzin els salaris en funció de l'IRPF i la inflació.
"No podem permetre que la precarietat es demori més, perquè cada any, centenars de nosaltres quedem a l'atur sense haver acabat la tesi", exclama Zarco, que amb tot i la passivitat de l'administració, es mostra optimista. "Després de mobilitzar-nos, sempre ens acaben atenent; així que ja sabem què cal fer: mantenir la protesta fins que, d'una vegada per totes, s'acabi amb la inestabilitat a la qual ens veiem sotmesos", conclou.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.