Cargando...

Els mercats oblidats: més enllà de Sant Antoni i la Boqueria

La tradicional compra al mercat està cada cop més amenaçada per models de grans remodelacions que atreuen turistes i desplacen veïns. Els mercats més petits i menys referencials es troben en l'oblit mentre que els mercats més icònics s'amplien amb nous models de comerç.

Publicidad

Les obres del mercat de Sant Antoni. AJUNTAMENT DE BARCELONA

barcelona, Actualizado:

Fins fa ben poc Barcelona tenia 43 mercats municipals; ara en té 42. A principis d’aquest 2018, el Mercat de Núria, a la part alta de Ciutat Meridiana, va tancar les seves portes definitivament. Després de 53 anys d’història –molts dels quals plens d’activitat-, l’última parada que hi quedava decidia traslladar-se al Mercat de l’Estrella, a Gràcia.

Publicidad

El mercat del Besòs, el de la Trinitat, el de la Marina, el de Tres Torres, el de Felip II o el del Carmel perden poc a poc el segell de punt de trobada veïnal i cada vegada són més plens de parades buides. En la majoria d’ells la necessitat de reformes és evident: freds i foscos, poc ventilats, manca d’emmagatzematge i d’espais adequats per als comerciants, instal·lacions obsoletes...

Click to enlarge
A fallback.

El model més qüestionat

Els mercats de Sant Antoni i l’Abaceria han estat els últims en centralitzar l’atenció mediàtica. Els dos són edificis nascuts amb l’arquitectura del ferro, centenaris, centrals en els seus barris i emblemàtics per a la ciutat; els dos formen part del nou model de mercat que s’ha impulsat amb les últimes renovacions (com ja va passar en el cas del Ninot): menys parades i incorporació d’un supermercat.

Turisme, gentrificació

El debat va més enllà de l’evident confrontació amb el comerç de barri que aquest model representa. Les renovacions dels grans mercats han atret turistes que consumeixen àvidament els sucs en gots de plàstic que algunes de les noves parades els ofereixen –a la Boqueria no li ha fet falta ni tan sols renovar-se per convertir-se en un niu turístic- traient espai als qui hi han anat a comprar tota la vida i també als qui hi ha venut tota la vida. Les zones de degustació a les mateixes parades no són per al veïnat.

Publicidad