"Els partits polítics sols ni volen ni tenen la capacitat ara mateix d'implementar la República"

En el darrer any Arran ha assolit una repercussió mediàtica –no sempre positiva– que poques organitzacions polítiques juvenils han aconseguit recentment a Catalunya. Públic entrevista a la seva portaveu, Adriana Roca, i a la seva exportaveu, Mar Ampurdanès. Parlem de l'Esquerra Independentista, de les conseqüències del 29-S, del govern de Torra i dels mitjans de comunicació

Sembla que no tothom –i fora del Principat encara més– acaba de tenir clar que és Arran, que encara segueix sortint a alguns mitjans de comunicació com a l'organització juvenil de la CUP. Podeu fer-ne una breu descripció?

Mar Ampurdanès (MA): Som l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, amb arrelament a tots els Països Catalans. L'Esquerra Independentista és un moviment que està format per Alerta Solidària, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Endavant-OSAN, la CUP, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i nosaltres. Cadascuna d'aquestes organitzacions treballa en un àmbit d'actuació diferent i en cap cas estan condicionades per les accions polítiques de les altres. Estan articulades a partir d'espais de trobada i de debat propis on tracem línies generals d'acció política. No estan condicionades ni molt menys per l'acció de la CUP. L'espai d'actuació de la CUP és l'institucional, el nostre, el jovent i els seus espais de mobilització. En cap cas ens considerem «l'organització juvenil de la CUP» tal com s'entenen les joventuts d'un partit polític clàssic. A escala d'estructura, estem presents a tots els Països Catalans amb gairebé una setantena d'assemblees a través de les quals ens organitzem als barris, pobles i ciutats. I dins de l'organització hi ha tasques que es distribueixen a través de la pròpia militància.

Quines són les diferències amb La Forja?

Entenem que és una organització a part que porta l'acció política que ells consideren.

Una de les campanyes recents d'Arran amb més repercussió ha estat la que vau realitzar contra la massificació turística. D'aquesta campanya s'ha dit que, per una banda, ha aconseguit col·locar el tema a l'agenda política, però també que ha generat rebuig en una part de la població pels seus mètodes.

MA: D'aquesta campanya en fem un balanç molt positiu. Justament pels mètodes o les formes de lluita que hem triat per dur a terme aquesta i altres campanyes ens hem situat com un actor polític de certa rellevància. Si hem fet ús d'aquestes accions, que potser no són les habituals d'altres moviments, és perquè no tenim altres mitjans per fer sentir la nostra veu. Amb aquella campanya vam aconseguir que el tema del turisme estigui al centre del debat públic, que en parlin els mitjans, les institucions i la gent al carrer.

"Demonització" i "criminalització" per part de determinats mitjans de comunicació són dues coses que has patit en carn pròpia...

"El que fa por és que hi hagi gent organitzada que planegi revertir una situació que està acceptada per tothom"

MA: La criminalització que es va fer d'Arran en cap cas rebatia els plantejaments polítics que estàvem fent en aquell moment ni aportaven arguments en contra del que nosaltres defensem, ni del model d'autoorganització ni del model de turisme que nosaltres defensem. Se centrava en les formes. Nosaltres utilitzem unes formes de reivindicació perquè són les que tenim, perquè no disposem del control dels mitjans de comunicació, perquè no disposem dels altaveus que potser altres organitzacions polítiques sí que tenen. Per tant, certa acció feta en un lloc puntual en un moment concret ens permet tenir accés a certs mitjans o que certa gent s'assabenti a través d'això de quins plantejaments fem nosaltres. El que els fa por no és l'acció concreta que pot fer Arran en un moment donat, sinó el fet que hi hagi certa gent organitzada que plantegi revertir una situació que està acceptada i establerta per gairebé tothom, i que posi en el centre del debat qüestions que ningú s'estava plantejant fins a aquell moment.

Vau notar alguna mena de canvi en la percepció de la gent a causa d'aquesta cobertura negativa?

MA: En els últims mesos hem pogut desplegar molt millor els nostres discursos. Potser al principi l'opinió pública podia ser més contrària a les nostres accions perquè no disposàvem dels mitjans per explicar-les, ni per poder explicar el nostre discurs. Evidentment, els mitjans que ens criminalitzen tenen molts més recursos per difondre la seva opinió al respecte. Però creiem que amb el pas del temps la gent ens ha acabat donant la raó o ha acabat entenent la nostra manera d'actuar i fins i tot compartint la necessitat d'actuar així, sobretot en els darrers mesos, en veure que altres formes de reivindicació no han donat els fruits que s'havien promès que donarien.

Que n'opineu, de la situació actual a Catalunya?

Adriana Roca: L'anàlisi que hem fet en diversos comunicats i posicionaments públics és la de l'1-O com una victòria, sobretot en l'àmbit d'organització popular, i com, des dels carrers, hi ha capacitat de generar una mobilització en contra de tot un Estat i tot el seu aparell repressiu. Així vam ser capaços d'organitzar el referèndum. Veiem positivament tot el que això ha suposat pel que fa a crear noves estructures d'organització als carrers, com els CDR, que han tingut la capacitat de generar un independentisme popular.

Has parlat de la correlació de forces... Us reconeixeu en l'afirmació recurrent d'ERC "d'eixamplar la base"?

AR: Podem arribar a compartir la idea d'eixamplar la base, com a concepte, però més des d'un vessant qualitatiu que quantitatiu. Evidentment, ser més sempre serà positiu. La independència no serà fàcil i, per tant, com més població hi participi, millor: més capacitat tindrem d'aguantar un embat de l'Estat espanyol davant qualsevol intent de ruptura. Però a la vegada creiem que el problema no és només que no siguem un 50%, sinó que no existeix una capacitat organitzativa suficient fora de les institucions, que hi ha una confiança massa cega cap a aquests partits que diuen que ens portaran a la independència de manera molt fàcil. Hi ha un fet: la correlació de forces dels partits que lideren aquest independentisme, que en el fons tenen interessos de classe diferents dels nostres i que estaran disposats a fer el que calgui per defensar aquests interessos. De fet, per això mateix no tenen interès que hi hagi una ruptura que no sigui pacífica i "de la llei a la llei". Què vol dir eixamplar la base? Per a nosaltres és apropar el procés independentista a la classe treballadora d'aquest país i que la independència sigui un projecte emancipatori, no només un canvi de banderes.

S'han visibilitzat aquestes diferències de manera més clara després del 29-S?

AR: Jo crec que sí. Durant l'any passat podia semblar que hi havia una certa unitat dintre de l'independentisme, que és conjuntural i té a veure en una qüestió tàctica: que ens proposem fer una cosa i la fem conjuntament. La crítica que fem al Govern quan aquest vagi en contra dels nostres interessos hi serà per molt que sigui un Govern que estava allà, se suposava, per implementar la República. El 29-S visualitza aquesta divisió, més que res perquè fa evident les intencions que té el Govern "efectiu", que se suposava que estava allà per implementar la República, però que evidentment no té intencions de fer-ho. Bàsicament han demanat una mobilització permanent als carrers quan ells han volgut i, quan la mobilització els ha desbordat i no han estat capaços de controlar aquesta mobilització, i no s'ha limitat a una coreografia com la de l'11-S, això els ha molestat, i no han tingut cap problema en reprimir a la població a través dels cossos policials, com han fet sempre amb els moviments socials.

Se us ha acusat també d'haver generat antagonisme entre una part de l'independentisme i fins i tot d'haver provocat als Mossos d'Esquadra.

AR: En el context de la manifestació que es va convocar el 29-S per part de Jusapol consideràvem intolerable que aquesta manifestació es portés a terme de manera normal, ja que evidentment l'objectiu d'aquesta manifestació era commemorar als policies que havien vingut l'1-O a reprimir-nos. A la vegada, a aquestes manifestacions participen grupuscles d'extrema dreta que amb freqüència acaben sent protagonistes d'agressions feixistes als carrers en acabar la marxa. No podíem deixar que això passés impunement. No estem d'acord amb aquest discurs que diu que al feixisme se l'ha d'ignorar o deixar que faci el ridícul, creiem que se l'ha de combatre, i si no, avança. Hem de fer que no estiguin als carrers. És en aquest sentit que convoquem una contra manifestació a la qual s'hi sumen molts altres. A la pregunta de si això genera violència: per als antiavalots dels Mossos d'Esquadra no cal que hi hagi provocacions, fan la funció que tenen atribuida com a cossos repressius que són.

Demaneu la dimissió de Miquel Buch.

AR: Demanem la dimissió del conseller perquè entenem que un govern que entra a governar prometent, se suposa, la defensa de la República a les institucions, no pot ser que uns mesos després, quan el moviment popular independentista els desborda, acabi reprimint a aquelles persones que se suposa que havia de defensar, a sobre amb la mateixa mala praxi que els Mossos d'Esquadra han tingut sempre: actuacions desproporcionades, detencions, etcètera. De totes maneres, si no hi ha un canvi a la voluntat del Govern, un canvi de conseller tampoc ha de suposar gaire a l'hora d'actuar dels Mossos. Tot i això, entenem que els fets del 29-S, després l'1-O, són prou greus com perquè Buch hagi de dimitir.

Però alhora hi ha qui afirma que amb la dimissió desestabilitzareu el Govern...

"Nosaltres no som una organització que estigui aquí per mantenir l'estabilitat d'aquest govern"

AR: Nosaltres no som una organització que estigui aquí per mantenir l'estabilitat d'aquest govern. Aquest govern sent que ja no té control sobre què passa als carrers i, per tant, ens acusen a nosaltres de ser qui els desestabilitzen. Millor que es plantegin quina responsabilitat tenen ells en tot plegat. Que es plantegin per què la gent als carrers està tan enfadada amb ells. Que és el que realment els hauria de preocupar. Que es plantegin què estan fent perquè ara mateix hi hagi el descontentament que hi ha contra ells. Aquestes acusacions ja ens le podíem esperar.

MA: A més, la unitat entre els partits de govern és molt fàcil mantenir-la quan repetidament es fan proclames buides de cap on volem caminar. Aquí més o menys tothom pot estar-hi d'acord. Això després comença a materialitzar-se en propostes concretes com les del 29-S o en fets que aguditzen les contradiccions entre aquests partits de govern, que és on es genera aquesta inestabilitat. Però d'aquesta inestabilitat en són responsables ells mateixos, per haver anat plantejant coses que després no s'avenien amb la realitat. És en aquest moment que es veuen forçats a decidir, per exemple, que els Mossos carreguin l'1-O, on no hi ha cap violència que justifiqui la seva actuació. Aquí és on comença a haver-hi una fractura.

Creieu que anirà a més?

AR: És difícil dir què podrà passar. Ara mateix el que es veu és que hi ha diferents estratègies dintre del mateix Govern i els partits independentistes, i també hi ha estratègies diferents entre els agents mobilitzadors de l'independentisme. No hi ha una unitat d'acció. Si aquesta fractura continuarà o no, això dependrà dels esdeveniments.

Recentment s'ha tornat a parlar de la il·legalització de la CUP i d'altres organitzacions de l'Esquerra Independentista. Us heu plantejat aquest escenari?

AR: És un escenari que sempre ha estat a l'aire i que sempre ha estat una possibilitat. Nosaltres no farem la nostra acció política segons una possible il·legalització. Continuarem fent el mateix que hem estat fent sempre, amb la mateixa línia política i accions. Evidentment, està sobre la taula i demostra fins on estan disposats a arribar a escala repressiva i, al mateix temps, que el nostre projecte els hi fa por.

MA: Entenem també que si tenim la situació actual amb presos polítics i exiliats, i es fa el discurs "hem de vigilar com es desenvolupen els moviments socials perquè hi haurà l'amenaça de l'Estat espanyol", aleshores això ens condiciona. Ens hem de mantenir ferms en la defensa d'aquest projecte. Si hi ha presos polítics i exiliats és perquè aquests presos polítics i exiliats tenien un projecte polític i l'han defensat fins a les últimes conseqüències. Si nosaltres deixem de treballar per una amenaça d'il·legalització, l'exemple que estem donant a la resta de gent organitzada és que l'Estat espanyol guanya i que no els cal fer res, que la simple amenaça aconsegueix aturar la nostra acció política. En una situació així, encara més, hem de seguir mantenint la nostra línia d'acció política.