Els primers denunciants de la violència policial de l'1-O a Girona, indignats per les preguntes de jutge i fiscal

La titular del jutjat d'instrucció número 2 de Girona ha començat a prendre declaració aquest dilluns als 20 primers denunciants de la querella col·lectiva que han presentat unes 200 víctimes de les càrregues policials de l'1-O als municipis de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis (Gironès). I ho ha fet amb preguntes que semblaven acusar els propis denunciants, segons s'han queixat alguns d'aquests. Els vint afectats que ja han declarat van resultar ferits de diversa consideració per les càrregues de la policia estatal en la jornada del referèndum en tres col·legis electorals: al Centre Cívic Ernest Lluch, al barri gironí de Pedret; al Servei Municipal d'Ocupació de la ciutat, i al pavelló poliesportiu de Sant Julià de Ramis. En aquest darrer centre de votació s'esperava que votés el president Carles Puigdemont -ara, cessat; aleshores, en ple exercici del càrrec-, però els efectius policials van requisar les urnes i desallotjar per la força el recinte, després d'accedir-hi trencant les portes de l'equipament.

Els advocats dels denunciants sostenen que l'actuació policial va ser "desproporcionada", i que les ferides -acreditades per metges forenses- que van patir aquests ciutadans l'1-O van ser causades com a resultat de la intervenció dels agents de la policia estatal. No obstant això, les preguntes tant de la fiscal com de la jutge han anat encaminades fonamentalment en una altra direcció: han demanat als denunciants si sabien que participaven en un "referèndum il·legal" i si "van obstruir l'actuació de la policia", segons informa l'agència EFE.

Abans d'aquesta primera ronda de declaracions, un dels advocats de l'acusació ja havia expressat el seu temor, en declaracions al diari Ara, que la presència de la fiscal, en comptes de traduir-se en una acusació per part del ministeri públic, servís "per incriminar d'algun delicte les persones que estaven concentrades als col·legis electorals". 

Plaça de l'1 d'Octubre de 2017

L'Ajuntament de Girona ha aprovat aquest mateix dilluns el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel de l'1 d'Octubre de 2017, gràcies als 18 vots a favor de l'equip de govern format per CiU, ERC i la CUP, amb els vots en contra dels vuit regidors  de PSC, Cs i PP.

També desenes de persones han assistit a la sala de plens i la majoria d'ells ha aplaudit llargament quan s'ha votat favorablement el canvi de nom.

L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha convocat la junta d'urgència, s'ha votat i de nou s'ha registrat la votació, però aquesta vegada com a "moció d'urgència".

Madrenas ha defensat el canvi de denominació per "retre homenatge a les persones que van defensar la democràcia posant els seus cossos per davant" i ha assegurat que "la Constitució és una llei que no és igual a democràcia en absolut, democràcia és la voluntat del poble i de la gent".

Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Lluc Salellas, ha afirmat que no es poden tenir places amb noms "que representen avui dia una cadena o una opressió per a centenars de milers de persones a la nostra ciutat".

L'edil del PP Concepció Veray ha recriminat al regidor Carles Ribas que hagi qualificat la Constitució de "inservible, malament interpretada i involucionista", ha definit la Carta Magna com a "Llei de lleis, punt de trobada i garantia de llibertat, seguretat i igualtat per tots" i els ha dit que si no els agrada "treballin per modificar-la".

La portaveu de PSC, Silvia Paneque, que fins a fa mesos formava part del Govern municipal, ha destacat que davant la situació que s'està vivint solament es poden buscar "la concòrdia o el conflicte" i ha sol·licitat que se segueixi "un camí moderat de consensos".