Público
Público
cultura

Els reptes de la nova consellera de cultura

Les prioritats passen per deixar d’estigmatitzar la cultura i aconseguir mesures i ajudes reals que permetin el desenvolupament de concerts, espectacles i activitats de tota mena malgrat la pandèmia.

La nova consellera de Cultura, Ángels Ponsa. JORDI BATALLER / ACN
La nova consellera de Cultura, Ángels Ponsa. JORDI BATALLER / ACN

Posar-se a escriure una carta als Reis desperta la rauxa i els somnis. Des que el 14 de març la pandèmia de la Covid-19 ho va paralitzar tot, el funcionament del sector cultural ranqueja, i molts dels que hi treballen se les empesquen per sobreviure. Per la cultura en viu, la combinació d’aforament limitat amb cancel·lacions és un còctel Molotov. Malgrat l’oasi reconfortant que ha estat la darrera edició de la Setmana del Llibre en Català, les noves regles del joc per a molts són inabastables. Tot i que hi ha espais i artistes que tenen els recursos o l’enginy per tirar endavant, la majoria es troben desorientats sense acabar d’entendre gaire bé el mapa per on s’han de bellugar.

Si ens centrem en Barcelona –sense cap intenció de desmerèixer la resta del territori– les Administracions que s’ocupen de la cultura, principalment l’Ajuntament, la Diputació i la Conselleria, han aprofitat el confinament per establir unes relacions més fluides i afrontar els principals esculls en sintonia, una manera de funcionar que beneficia el sector i que esperem que segueixin practicant. Ara bé, al Departament de Cultura de la Generalitat hi ha, des del 3 de setembre passat, nova consellera, a qui va adreçada aquesta mena de carta que tan sols pretén recollir les principals prioritats per a un sector que, més que hashtags sobre si la cultura és segura o no, necessita garantir ingressos i recuperar la confiança del públic. 

Modificar la prestació per a subministraments bàsics

Per a la majoria dels que es guanyen la vida pujant dalt d’un escenari, aquest estiu ha estat dramàtic, amb una caiguda de la feina del 15 a l’1, pràcticament. Molts han exhaurit l’atur, i les previsions per als pròxims mesos no són bones. A Catalunya ja s’ha impulsat la prestació extraordinària per a subministraments bàsics per a persones afectades per la situació de crisi ocasionada per la pandèmia de covid-19, i malgrat que la mesura és única i celebrada a l’Estat espanyol, hi calen millores. "Amb un bolo no pots viure, no pots pagar el lloguer; estem treballant amb la comissió de Cultura modificacions en aquesta prestació, i que arribi a més gent, que més gent hi pugui accedir", explicava Albert Costa, del Sindicat de Músics de Catalunya, després de traslladar algunes prioritats a la Comissió de Cultura de dimarts passat, juntament amb el Sindicat de Tècnics.

"La prestació està feta per a aquella gent que durant el confinament no va cobrar res, cosa que celebrem, però durant l’estiu moltes treballadores no han pogut cobrar pràcticament res per falta de feina i no poden accedir a aquesta prestació perquè durant el període del 14 de març al 6 de maig cobraven petits sous d’escoles o tenien petites prestacions per ERTO o cessament d’activitat. Aquestes ajudes es van acabar fa temps, i les treballadores segueixen sense poder treballar", argumenta Costa. Per això aquesta ajuda s’hauria d’ampliar fins a la tornada a la normalitat i fer que arribi al màxim de professionals possible, canviant els requisits que subscriuen la falta d’ingressos només al període del 14 de març al 6 de maig.

Una possible solució podria ser instaurar un sistema com el francès per als intermitents de l’espectacle. Seria una de les reivindicacions dels que treballen en els espectacles en viu, ja siguin artistes, tècnics o productors. "Per resumir-ho, a França, si factures posem per cas 50 actuacions en 10 mesos ja tens dret a cobrar una paga del Govern francès que surt de l’IVA de tots els intermitents. Celebrem l’ajuda, i és una iniciativa que no s’ha fet a l’Estat espanyol. A cap altra comunitat no hi ha ajudes als treballadors culturals, però creiem que té uns límits que s’haurien de superar; està massa limitada en el temps", afegeix el portaveu del Sindicat de Músics de Catalunya.

Acabar amb les cancel·lacions sense compensació

Aturar-les és una altra prioritat urgent. Si bé ja hi ha l’obligació de pagar el 30% del catxet per llei, segons dicta el reial decret 17 del 2020, amb això no n’hi ha prou. Si hi ha cancel·lacions, els artistes i els treballadors de l’espectacle haurien de poder cobrar el que havien pactat. Les fonts consultades coincideixen a afirmar que la cultura és qui pateix les mesures protocol·làries més estrictes per afrontar la crisi sanitària, més que el sector de la restauració o els transports.

Elaboració del cens oficial dels professionals de la cultura

La creació d’un cens oficial dels professionals de la cultura és cada vegada més necessària. Fer-lo facilitaria l’ajuda als més vulnerables i poder avaluar veritablement l’impacte d’aquesta crisi en el sector.

Regulació de les plataformes d’‘streaming’

Cal fer-ho per evitar la precarietat a les xarxes, i per donar suport a les alternatives creades de base a casa nostra.

Teatres i llibreries: recuperar la confiança

El sector reclama deixar de parlar de restriccions i permetre que es convisqui amb la situació de pandèmia

Als teatres i a les sales d’arreu del territori arrenca una temporada molt diferent, i les companyies, els equipaments, els artistes i tots els treballadors han fet l’esforç per adaptar-se i anar obrint amb tot el que cal, però també necessiten mesures que els facilitin desenvolupar la seva activitat. A la presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) li agrada repetir amb to constructiu que els teatres són part de la solució i no del problema. Isabel Vidal té molt clares les prioritats i les necessitats urgents de les sales de teatre catalanes, i a curt termini demana que se solucionin les restriccions d’aforament. "Ja apliquem les normatives, les distàncies de seguretat i la butaca lliure per separar nuclis d’ocupació; amb això les ràtios ja són bones, i demanem que se’ns deixi obrir l’activitat sense restriccions que ens estigmatitzin. En tot això hi ha una part demagògica que tothom pot veure, com quan viatges amb tren o amb avió colze a colze, i no hi ha distàncies! Ara anem cap a la tardor, i hem de deixar clar que els teatres són segurs", assenyala Vidal.

La presidenta d’Adetca i portaveu de la plataforma ActuaCultura subratlla també que "no totes les zones de Catalunya estan igual". "I nosaltres també fem bolos i hi ha poblacions que han optat per anul·lar la programació de mesos ja d’entrada", afegeix. Per tot plegat, és fonamental recuperar la confiança del públic i deixar de parlar de restriccions i permetre que es convisqui amb la situació de la pandèmia.
Un punt de vista que comparteix Patrici Trixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya: "La covid-19 i les seves conseqüències seguiran entre nosaltres força temps. Fins ara hem aturat el primer brot, però no estem ni de bon tros en una situació normalitzada". Per això Trixis sosté que "cal declarar el llibre bé essencial, ampliar la partida dels ajuts directes a les empreses culturals, fomentar les polítiques que promouen la lectura entre els lectors més joves, i crear ajudes directes a les llibreries per mantenir la xarxa d’agents culturals que hi ha als pobles i ciutats de Catalunya".

Sector editorial

A banda de la feinada imparable que des­envolupen les llibreries dia rere dia, el sector editorial a Catalunya té quatre grans moments: Sant Jordi, el Saló del Còmic, el Saló del Manga i la Setmana del Llibre en Català. Amb la incertesa de com es desenvoluparà el 2021, el món del llibre necessitarà un suport extra per poder-los celebrar. La salut del sector depèn de poder seguir connectant els llibres amb els lectors. La prova més recent la tenim amb la Setmana del Llibre en Català celebrada al Moll de la Fusta.

Més que escenaris

Malgrat tot, també hi ha sales que es reinventen, com el Teatre Aquitània que arrenca nova etapa amb la gestió de la cooperativa Barc Comunicació, formada per Blanca de Carreras, Andreu Rami, Rubén García i Sem Pons. L’objectiu d’aquests veterans del teatre és programar espectacles de qualitat artística sense deixar de banda l’entreteniment. També hi volen incorporar dramaturgs catalans contemporanis i oferir espectacles paritaris, respectuosos i amb responsabilitat social i mediambiental.

Sales de cinema

En l’actualitat, els cinemes estan oberts i les entrades es poden seguir comprant a la taquilla (corria la llegenda urbana que només es podien comprar en línia). Si bé és necessari consultar els horaris i les programacions adaptades a les mesures sanitàries per combatre el coronavirus, les sales de cinema cada setmana fan esforços per oferir la millor cartellera. Els Cinemes Girona, per exemple, mantenen les seves tres sales amb projeccions pel·lícules independents i en versió original.

Espais expositius

Aquest cap de setmana no són poques les galeries que han dedicat moltes hores a organitzar exposicions atractives per als visitants. Aquesta és una manera de recordar que segueixen lluitant per oferir propostes que sumen riquesa artística a la ciutat. A la galeria Imaginart, sense anar més lluny, es pot visitar l’obra del pioner de l’art urbà Richard Hambleton. Una oportunitat única per veure peces d’aquest amic i referent per a noms com Basquiat, Keith Haring o el mateix Andy Warhol.

El perfil de la consellera: qui és Àngels Ponsa?

Qui ha substituït Mariàngela Vilallonga al capdavant del Departament de Cultura és Àngels Ponsa, fins ara directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Nascuda a Artesa de Segre el 1960, Ponsa es va diplomar en Magisteri, llicenciar en Geografia i Història, i ha cursat postgraus i màsters relacionats amb la gestió pública i la intervenció en situacions de conflicte.

Va començar a fer carrera política a Sant Cugat del Vallès en l’òrbita de Convergència Democràtica de Catalunya. I en un parell d’anys, des del 2018, s’ha forjat un bon perfil de gestora i coordinadora dins el Departament de Cultura, com a directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Prèviament, Ponsa va ser diputada al Parlament en tres legislatures, la 2010-2012 i la 2012-2015, per CiU, i la 2015-2017 per Junts pel Sí, on va ser portaveu a la Comissió de Cultura i Llengua, membre de les comissions d’Igualtat de les Persones, de la Infància, de Justícia, d’Ensenyament i Universitats, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i vicepresidenta de la Sindicatura de Greuges.