Els vins de DO catalanes, estrelles del Nadal

Per Esther Escolán

Tot i que aquestes Festes seran força menys multitudinàries per raons indiscutibles, el que probablement no falti a cap llar del nostre país serà una bona ampolla de vi o cava. Cal continuar celebrant que estem vius, recordar els que ja no hi són amb un somriure –tot i la comprensible tristesa- i projectar desitjos de cara a l’any que està a punt d’arribar i la millor manera és fer-ho aixecant una copa de vi o de cava i brindant amb els nostres éssers estimats, bé siguin a l’altra banda de la taula, bé a l’altra banda de la pantalla, si optem per fer un àpat dels denominats mirall.

Fins que arribi el moment de destapar l’ampolla, caldrà conservar-la en un lloc fosc, amb una temperatura d’entre 10º i 15º, amb una mica de ventilació

Si hom vol assegurar-se una experiència a l’alçada de les circumstàncies, el millor que pot fer és escollir un vi elaborat en una de les DO catalanes. D’aquesta manera, tindrem la certesa que, a més d’uns vins de qualitat certificada, es tracta d’un producte amb un estricte control i traçabilitat al llarg de la cadena de valor, elaborat amb les varietats admeses per cada territori i DO, cosa que ajuda a preservar la singularitat de cada regió i alhora manté intacta la diversitat que apleguen totes elles. Precisament aquesta diversitat fa que haguem d’emprar cert criteri a l’hora d’escollir la família o varietat (blanc, negre, rosat, escumós, dolç o generós), la quantitat de sucres (sec, abocat, semisec, semidolç o dolç) o edat (jove, roure, criança, reserva o gran reserva), entre altres factors.

Cada ovella...

Ara bé, com cal maridar els vins amb els diferents aliments que desfilaran a taula durant els àpats nadalencs? Durant l’aperitiu, si servim cremes o amanides, caldrà triar-ne un vi blanc o un negre criança; si els entrants són més contundents i inclouen xarcuteria o ibèrics, un rosat amb final afruitat servit fred serà ideal. Si també incloem formatges, tot dependrà de si són curats o semicurats, els quals reclamen respectivament un vi negre reserva o un de criança.

Si el plat principal està conformat per peix i marisc, podem fer cas de la norma general de triar un blanc fresc i lleuger. Una aposta segura que en el cas dels mariscs freds com les ostres també pot donar pas a un vi dolç i delicat. En el cas de les carns –guisades, estofades, rostides o a la brasa- el millor és optar per vins negres i amb cos, l’avantsala perfecta de les postres, que caldrà acompanyar amb vins blancs quan la seva base sigui de crema de mantega, nata o vainilla, o negres si inclouen xocolata. El consell, segons els experts, és que com més fosc sigui el color de les postres, més fosc hauria de ser el vi.

Consells per al servei

Fins que arribi el moment de destapar l’ampolla, caldrà conservar-la en un lloc fosc, amb una temperatura d’entre 10º i 15º, amb una mica de ventilació i amb una humitat d’entre el 60 i el 75%, per tal que els suros es mantinguin en perfecte estat. Per aconseguir-ho, també és clau guardar-les en posició horitzontal, i sempre allunyades dels productes de neteja. Conforme s’apropa el dia, caldrà refredar el vi de manera progressiva, sabent que els negres més estructurats s’han de servir a una temperatura d’entre 14º i 16º; els negres amb poca criança, a 14º; els generosos envellits, entre els 12º i 14º; els negres joves i afruitats, a 12º; els blancs amb bota, entre els 10 a 13º; els escumosos envellits, negres dolços i generosos joves, entre els 8º i 10º, i els rosats, escumosos joves, blancs joves i blancs dolços, entre els 6º i els 8º.

Si la copa és més o menys ampla, aconseguirem una concentració d’aromes més o menys intensa

L’elecció de la copa adient per a cada vi també és una qüestió clau, ja que de fer-se de manera adient, ajudarà a realçar les propietats i característiques de cada un, permetent gaudir al màxim dels seus aromes, sabors o colors. Pel general, cal triar-ne de vidre fi i transparent i saber que, depenent de si és més o menys ampla, aconseguirem una concentració d’aromes més o menys intensa. Així mateix, mentre que per als blancs és adient fer servir copes amb boca de diàmetre més estret per conservar les aromes varietals, per als negres, és convenient emprar copes més amples per afavorir-ne l’oxigenació. En escumosos, en els quals cal concentrar aromes i mantenir les bombolles, és millor fer servir copes més estretes.

Cal recordar també que no s’ha de servir les copes fins a dalt, perquè sinó el vi perd temperatura. Respecte a si cal decantar o no el vi abans de servir-lo, els experts recomanen fer-ho només si volem evitar que els pòsits passin a la copa en el cas d’un vi vell o poc filtrat, o per oxigenar el vi en el cas dels criances.

Cal recordar també que no s’ha de servir les copes fins a dalt, perquè sinó el vi perd temperatura. Respecte a si cal decantar o no el vi abans de servir-lo, els experts recomanen fer-ho només si volem evitar que els pòsits passin a la copa en el cas d’un vi vell o poc filtrat, o per oxigenar el vi en el cas dels criances.