Empadronar-se o accedir a un habitatge social, entre els problemes més recurrents de la ciutadania amb l'administració

La gestió del nou sistema de recollida de residus, els sorolls derivats de l’oci nocturn, el retard o la manca de notificació de sancions, les dificultats per empadronar-se o accedir a habitatge social i la lentitud dels procediments urbanístics. Aquests són els problemes més recurrents que té ciutadania catalana amb l'administració pública, segons l’informe del Fòrum de Síndics Locals de Catalunya (FòrumSD) 2024, presentat aquest divendres al Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

Les dificultats per empadronar-se es donen sobretot en casos d'infrahabitatge o ocupació irregular, que impedeixen accedir a serveis bàsics, denuncia el FòrumSD, membre de la Xarxa d’Entitats pel Padró a Catalunya. En el cas de l'habitatge, la ciutadania reporta problemes d'accés al parc públic, retards en les adjudicacions i manca d’oferta d'habitatge social. També es repeteixen consultes sobre taxes i impostos (aigua, residus) i sobre possibles vulneracions del dret a una bona administració (silenci administratiu o manca d’informació).

Segons les dades de l'informe, les sindicatures van atendre l’any passat 14.609 consultes o atencions i van tramitar 3.892 queixes, amb un 73% de resolucions favorables per a la ciutadania. També es van emetre 1.248 recomanacions als ajuntaments, de les quals prop de la meitat van ser acceptades. En l’àmbit de l’accessibilitat, per exemple, el defensor del ciutadà de Palafrugell va instar l’Ajuntament a aprovar un pla plurianual per adequar les voreres i eliminar barreres arquitectòniques, dotat amb la corresponent partida pressupostària.

Les dades també mostren diferències significatives en les queixes que presenten homes i dones. En general, les dones s’adrecen a les sindicatures de proximitat més per qüestions relacionades amb serveis socials, habitatge, dependència o escoles bressol, àmbits on les desigualtats de gènere i les càrregues de cura tenen un impacte més gran. Els homes, en canvi, presenten proporcionalment més queixes vinculades a qüestions urbanístiques, de mobilitat o de relació administrativa amb l’ajuntament. 

Aquesta diferència posa de manifest que les sindicatures de proximitat també reflecteixen les desigualtats socials i de gènere, i reforça la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere tant en la seva actuació com en les recomanacions que traslladen a l’administració local, segons l'informe. 

Un 54% de la població té accés a una sindicatura local

Tot i la seva consolidació, el FòrumSD alerta de les diferències territorials: només un 54% de la població catalana viu en municipis amb sindicatura local. Les comarques de Barcelona concentren la majoria d’oficines, mentre que a Tarragona i Lleida la cobertura és molt menor. Per això, el Fòrum demana ampliar la xarxa de sindicatures i dotar-les de més recursos humans i materials. 

Segons recull l'informe, les principals queixes de la ciutadania fan referència a la gestió de l’espai públic i l’urbanisme (32%), la burocràcia administrativa (27%), el medi ambient (20%), l’atenció social i la salut (17%) i l’educació i la cultura (4%). L’informe també posa en relleu l’eficàcia de la mediació administrativa, que permet resoldre molts conflictes sense necessitat de litigis.  

Com a recomanació general, el FòrumSD proposa que tots els ens locals adoptin un protocol comú de bona administració, millorin la coordinació entre serveis socials i habitatge, garanteixin un llenguatge clar i accessible i promoguin la participació ciutadana. "Una administració més propera, transparent i eficaç és essencial per enfortir la democràcia i la confiança ciutadana", conclou l’informe.