L'ús polític del padró per excloure'n els més vulnerables s'expandeix amb l'aval de Junts
Mentre els discursos dels alcaldes s'endureixen, milers de persones arreu de Catalunya viuen sense tenir drets com la sanitat o l'educació garantits

Barcelona--Actualitzat a
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, va advertir el passat dissabte, en la convenció municipalista del partit, a Vic, que "no es podia premiar" amb l'empadronament a aquelles persones que cometessin un "acte il·legal", en referència a l'ocupació de pisos. Una declaració contundent que reforça el discurs que la formació ja havia anat perfilant en els darrers mesos: Junts defensa endurir les restriccions per accedir al padró i alguns municipis sota la seva governança ja han posat fil a l'agulla.
A tall d'exemple, l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (Bages) ja ha desplegat la nova ordenança per regular el padró municipal i, així, evitar "els fraus i les irregularitats", segons l'alcalde juntaire Dani Mauriz. De fet, a l'abril va asseverar que tothom que vulgui viure a Sant Vicenç de Castellet serà "benvingut", però no aquells que "es volen empadronar només per tenir drets". En la mateixa línia, l'alcalde de Figueres (Alt Empordà), Jordi Masquef, va assegurar a principis de maig que la "barra lliure" amb les ajudes i el padró s'havia acabat i prèviament, al febrer, va dir que empadronar-se no podia ser "un xec en blanc que comporti drets i prestacions al primer que passi".
Ara bé, Junts no ha estat el precursor d'aquests discursos. Des que va ser investida alcaldessa de Ripoll, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha estat acusada d'entorpir l'empadronament de les persones migrades al seu municipi i d'incomplir, directament, la llei del padró. La norma estatal estableix que "els infrahabitatges (xaboles, caravanes, coves, etc. i fins i tot absència total de sostre) poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró municipal". No obstant això, en una entrevista amb El Periódico publicada a l'agost, Orriols va admetre que no empadronaria ningú "sota un pont, en una cova o en algun lloc insalubre". Un enfocament que no dista gaire de les paraules de Turull, que va afirmar que no era "lògic" empadronar una persona que "viu al riu".
Paral·lelament a les "traves administratives", l'Ajuntament de Figueres va anunciar que havia donat de baixa 804 persones del padró en un any, insinuant que tots els casos eren fraudulents. Aquesta suposició va ser desmentida ràpidament per les entitats que defensen el dret al padró: "Ens preocupa com l'Ajuntament intenta associar padró i frau, com si tots aquests 800 casos fossin problemàtics i fraudulents. La majoria són casos ordinaris, per exemple, de persones que tornen al seu país, no es donen de baixa i no tenen voluntat d'enganyar a ningú", va alertar Joan Roura, membre de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, en unes declaracions a l'Ara.
En aquest sentit, Laia Costa, jurista de la Fundació FICAT ―integrada en la Xarxa d'Entitats pel Padró―, és crítica amb com actua l'administració en relació amb totes aquelles persones que no estan empadronades al seu municipi, ja sigui perquè encara ho estan a casa els pares, en segones residències o perquè, simplement, s'han mudat a un altre lloc. "Tot això no ho contemplen com un frau. Hem de construir una nova narrativa", assegura amb contundència.
El padró com a eina de discriminació
Ja fa temps que Junts ha començat a fer moviments que l'apropen al partit d'extrema dreta Aliança Catalana, un dels seus principals competidors electorals en l'actualitat. De fet, el darrer Baròmetre d'Opinió Política, publicat a finals de març pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), va revelar que, si es convoquessin eleccions al Parlament, el 9% dels votants de Junts el 12 de maig de 2024 optarien aquesta vegada per Orriols, el que en termes absoluts significaria unes 60.000 persones.
No és casualitat, per tant, que els juntaires hagin celebrat la convenció municipalista a Vic, una ciutat propera a Ripoll i Olot, on els discursos antiimmigració fa dècades que hi tenen força ―era el feu de la desapareguda formació xenòfoba Plataforma per Catalunya― i on hi ha moltes persones que treballen, però que tenen problemes per accedir a un habitatge digne. Els treballadors migrants dels escorxadors de la comarca d'Osona en són un exemple.
Costa apunta que el discurs d'Aliança Catalana "ha calat" i que múltiples ajuntaments s'han sumat a la seva línia d'actuació perquè s'han adonat que els dona rèdit electoral. "Les dificultats amb el padró sempre han estat lligades al racisme estructural, el que passa és que ara els alcaldes s'han vist legitimats", alerta. L'advocada apunta que no és una qüestió estricta de la dreta, sinó que en municipis on governa el PSC també hi ha hagut "problemes".
De fet, segons l'informe que va emetre la Xarxa d'Entitats el juny de 2024, 37 ajuntaments catalans no estarien empadronant de "manera àgil", amb especial incidència a Barcelona (PSC), Lleida (PSC), l'Hospitalet de Llobregat (PSC), Calafell (PSC), Santa Coloma de Farners (Junts) i Santa Coloma de Gramenet (PSC). Una trentena d'entitats lleidatanes, per exemple, es van manifestar a mitjan abril per denunciar "greus obstacles" per part de la Paeria en l'empadronament, fruit de la manca de cites a l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC), la no resolució dels expedients en el termini legal o la sol·licitud de documentació que no exigeix la normativa estatal.
La Xarxa d'Entitats pel Padró, que entre d'altres aplega Amnistia Internacional, la CONFAVC, la Coordinadora Obrim Fronteres o l'Observatori DESCA, va néixer el 2024, i, des de llavors, ha anat sumant suports mentre la situació als municipis es deteriorava. A l'abril, aquest front comú va reclamar al Parlament un pacte entre PSC, Junts, ERC, el PP, els Comuns i la CUP per "assegurar" l'accés al padró. Segons Costa, es va dur a terme una segona reunió i les entitats mantenen la determinació de no deixar córrer el tema.
"El padró no és un premi"
No estar empadronat implica no tenir accés als serveis públics del muncipi: no pots demanar prestacions com l'Ingrés Mínim Vital (IMV), no pots demanar una cita mèdica o escolaritzar els teus fills en un centre públic. Qüestions vitals com la sanitat, l'educació o el suport econòmic familiar queden greument afectats per la vinculació directa entre el padró i l'accés als drets. Aquesta realitat força moltes persones a desplaçar-se per poder sobreviure. "Els ajuntaments s'han adonat que el padró és una eina per decidir si volen pobres o no", sentencia Costa.
A més, en alguns municipis s'està començant a implicar els veïns i veïnes en la denúncia d'irregularitats. A l'abril, el ple municipal de Mataró (Maresme) va aprovar una proposta de resolució —amb els vots favorables del PP, Vox i Junts i l'abstenció del PSC, que hi té l'alcaldia— amb l'objectiu de garantir la "veracitat" del padró municipal. Entre altres mesures, el text preveu habilitar canals de comunicació ciutadana per denunciar de manera anònima els "empadronaments il·legals". "Em sembla gravíssim que ningú se n'hagi fet ressò. Com afecta això a la convivència? A qui denunciaran?", es pregunta Costa.
Darrere la batalla pel padró s'amaga una qüestió molt més profunda: qui té dret a formar part de la comunitat i qui queda fora del sistema. Mentre els discursos polítics s'endureixen i el padró es converteix en un instrument de control, milers de persones continuen vivint sense uns drets garantits. "El padró no és un premi. La sanitat i l'educació són drets inalienables. Hem de construir una nova narrativa i tothom s'hi ha d'implicar, perquè al Tercer Sector no ens escolten. Metges, professors, periodistes... Tothom", conclou l'advocada.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.