Público
Público
L'EMERGÈNCIA SANITÀRIA PEL COVID-19

"Ens va preocupar l'allau de gent que vam rebre el primer cap de setmana en un micropoble com Senan"

L'alcaldessa de Senan i vicepresidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Carme Ferrer, explica com es viu l'emergència sanitària del Covid-19 en un poble de mig centenar d'habitants censats. "Amb més tranquil·litat però pocs recursos" i sent molt conscients que "el coronavirus pot arribar aquí com a qualsevol lloc" si no es prenen les mesures preventives que calen, assegura.

L'alcaldessa de Senan, Carme Ferrer.
L'alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, en una imatge d'arxiu.

L'alcaldessa de Senan, un micropoble de la Conca de Barberà, explica com s'està vivint l'emergència sanitària pel Covid-19 en un municipi que té poc més de 50 veïns i veïnes censades però que entre setmana té encara menys població. Carme Ferrer, que també és la vicepresidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya destaca la importància que la gent de Barcelona o altres ciutats que tenen cases a Senan no hi vagin. En un poble tan petit el confinament és més fàcil perquè "ja estem acostumats a estar-nos a casa molt de temps i són més grans" i afegeix que tenen accés amb seguretat a l'espai natural de l'entorn del poble perquè és difícil trobar ningú. Però alerta que cal ser conscients que "és igual de senzill que el coronavirus arribi a Senan que a qualsevol altre lloc" i que un sol possible contagiat podria fer emmalaltir amb rapidesa gairebé tot el poble si no es prenen les mesures de precaució. I preocupa l'alta franja d'edat de molts veïns i veïnes. Ferrer, com a alcaldessa, fa aquests dies "tots els papers de l'auca" perquè els recursos de l'Ajuntament són molt limitats, però considera que als micropobles i els pobles petits "s'està fent molt bona feina" i es difon casa per casa tota la informació del coronavirus i els subministraments i serveis bàsics estan assegurats.

Com viuen en un micropoble una emergència sanitària tan catastròfica?

En un micropoble es viu la situació que ha generat el coronavirus amb més tranquil·litat. Som menys població, ens coneixem tots i la gent té més hàbit d’estar-se a casa.

És més fàcil el confinament en un micropoble?

Sí. Les cases són més grans i disposem de l’espai exterior perquè en alguns moments hi podem accedir a l’entorn del poble ja què per la poca població que tenim es pot fer de forma segura sense perill de trobar-te amb ningú per un possible contacte.

I quina seria la part complicada de la crisi en un poble tan petit?

Que els recursos que tenim per atendre la gent són molt limitats a l’Ajuntament. Tant des del punt de vista econòmic com a nivell de personal tècnic per gestionar tota la documentació i per revisar tots els comunicats i protocols que ens arriben i que cal aplicar.

Com alcaldessa quina està sent la seva funció en aquesta crisi?

"L’alcaldia fa les funcions d’informadora, de manteniment dels serveis bàsics municipals, i tots els papers de l’auca"

A Senan, com a la majoria de micropobles, l’alcaldia fa les funcions d’informadora, de manteniment dels serveis bàsics municipals, i tots els papers de l’auca. I això dóna algun moment d’estrès. Respecte al tancament de dependències municipals hem actuat com a la resta de municipis. Apliquem el teletreball i alguns dies a la setmana bé la secretària per als temes que no poden esperar però a l’Ajuntament hi ha espai per poder estar separadament.

Té la sensació que es parla molt del que passa a les grans ciutats i poc del perill per als pobles petits?

Sempre es parla més d’allà on hi ha més concentració de gent. Hi ha coses que només passen si passen a Barcelona.

S’ha parlat molt de la marxa de la gent de la ciutat cap als pobles malgrat el confinament. Ha passat a Senan?

Va passar el primer cap de setmana després de l’estat d’alarma. Ens va cridar molt l’atenció que vam rebre com una allau de gent que venia a passar el confinament aquí. I no parlo d’alguns veïns que viuen a cavall de Senan i de Barcelona i que ja és habitual que vinguin tots els caps de setmana i fins i tot més dies. Sinó de gent que només ve per festa major o la calçotada i no tornen fins l’any següent o gent que ha obert la casa que feia dos o tres anys que no hi havia posat els peus.

Com van viure aquesta situació al poble?

Ens va preocupar una mica perquè ens els trobàvem pel carrer amb la canalla i els gossos passejant i cap aquí i cap allà.

Es manté aquesta situació?

Alguns han anat marxant. Crec que han vist que això seria llarg i que no era cosa d’una setmana i han decidit tornar cap a casa seva. Ara bàsicament quedem els veïns habituals i algun pagès que passa sol per anar al tros perquè la terra no espera, però dalt del tractor que no hi ha cap problema.

Tenen resolts els serveis bàsics?

Ens hem de desplaçar a l’Espluga de Francolí a comprar. Cada família s’espavila, però el que fem és trucar-nos entre els veïns, i utilitzem el grup de WhatsApp especialment a la gent gran, per si requereixen alguna cosa. Per facilitar el desplaçament des de l’Ajuntament també hem imprès còpies del certificat d’autoresponsabilitat del Departament d’Interior per la mobilitat i les hem repartit per les cases. Les coses que podem fer nosaltres són aquestes accions d’ajuda i d’informació de coses que no tenim competència però que la gent ha de saber.

I els subministraments?

El segon dia de confinament vam tenir una avaria important i ens vam quedar sense aigua potable. Calia un grup electrogen que ràpidament ens va facilitar el Consell Comarcal i la companyia també va reaccionar amb rapidesa i en 48 hores va estar l’avaria solucionada. I també ens va anar bé per deixar-nos de preocupar del coronavirus una estona –ironitza-.

En un poble tan petit i allunyat dels grans hospitals els preocupa l’emergència sanitària?

Sí. A la Conca de Barberà només hi ha el CAP de l’Espluga i el de Montblanc. I el primer no està sempre obert. La veritat és que ho estan gestionant molt bé amb l’allau de consultes telefòniques que estan rebent però els recursos són pocs. Això es complica més si ve gent que té la primera residència fora perquè satura el reduït servei sanitari d'aquí i també perquè és una possible via de transmissió del contagi.

Creu que en un micropoble són especialment vulnerables si arriba el Covid-19?

"Als micropobles i pobles petits estem fent una molt bona feina de confinament de les persones. Perquè ja estem acostumats a estar a casa"

Crec que als micropobles i pobles petits estem fent una molt bona feina de confinament de les persones. Perquè ja estem acostumats a estar a casa. Però és cert que el fet hi ha molta gent gran preocupava bastant al principi. No hi ha ni botigues i per tant el contacte és mínim. Ens saludem a distància si ens trobem i hem renunciat a algunes trobades d’alguns veïns i veïnes que habitualment podem fer en casa d’algú.

Existeix la sensació que als pobles tan petits i apartats una cosa com el coronavirus no arribarà...

I tant que pot arribar. Jo mateixa vaig cada dia a la meva feina i a comprar i puc contagiar-me. Si me’n vaig a veure a la veïna com fèiem abans del confinament perquè ha preparat crema catalana i ens trobem un grupet els hi puc transmetre. I entre la meva família i aquesta acció es podria contagiar el 75% del poble. Cal ser molt curosos. Nosaltres hem d’anar a comprar a l’Espluga i hi ha gent d’allà que van a treballar a Tarragona o altres indrets. És igual de senzill que el coronavirus arribi a Senan que a qualsevol altre lloc. És una emergència que ens afecta a tots, municipis petits i grans.

L’Associació de Micropobles de Catalunya que vostè vicepresideix, juntament amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya han fet un manifest municipalista per exigir un major grau de confinament de la ciutadania amb l’aturada total de tota activitat no essencial que finalment decretarà aquest diumenge el Govern espanyol.

Sí. Hi estic totalment d’acord i és necessari. Però també caldria afegir una altra demanda paral·lela al cessament de l’activitat. Un decret que reguli els ajuts reals per totes aquelles milers de famílies que han entrat en un ERTO o que s’han quedat sense feina. I com s’ajuda a tota la nova població vulnerable que sorgirà d’aquesta crisi. Estem parlant de famílies de classe mitja que s’hauran quedat sense feina, sense poder pagar la hipoteca, etc. I que no podran fer front a les necessitats bàsiques. I concretar aquestes ajudes també minimitzaria el risc de contagi, perquè molta gent va a treballar perquè no els queda cap més remei. El confinament total requereix ajudes que permetin a la gent complir-lo tranquil·lament.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?