Público
Público
POLÍTICA

ERC, PSC i comuns plantegen la necessitat d'abordar el calendari electoral català

Marta Vilalta (Esquerra) i Miquel Iceta (PSC) posen l'accent que Torra pot ser inhabilitat com a president pel Suprem, de manera que ja no podria convocar els comicis. Els comuns insisteixen que un cop passi l'emergència sanitària, "Catalunya necessitarà eleccions".

Una imatge d'arxiu de Marta Vilalta. ERC.
Una imatge d'arxiu de Marta Vilalta. ERC.

públic | acn

Sembla que hagi passat una eternitat des que el 29 de gener el president de la Generalitat, Quim Torra, va donar la legislatura per acabada i va anunciar que convocaria eleccions al Parlament un cop s'aprovessin els pressupostos. Un mes i mig després va esclatar la pandèmia de la Covid-19, que ha trastocat tots els escenaris i càlculs polítics. Amb tot, el passat 24 d'abril el Parlament va aprovar els comptes del Govern, però no s'ha anunciat de la data d'unes eleccions catalanes que ara mateix no semblen a l'horitzó de JxCat, el partit que al cap i a la fi té la capacitat de convocar-les a través de Torra. Ara bé, tot i que amb matisos diversos, aquest dilluns ERC, PSC i els comuns han coincidit en plantejar la necessitat d'abordar el calendari electoral català.

Més enllà que l'emergència sanitària ho hagi capgirat tot, a l'horitzó apareix la més que possible inhabilitació de Torra com a president, sempre que el Tribunal Suprem confirmi la condemna a inhabilitació que li va imposar el TSJC pel cas dels llaços grocs. Si això passa, automàticament s'activarà el calendari electoral, sense que se'n controli el tempo des del Palau de la Generalitat. Per això, ERC, soci de Govern, ha optat per emplaçar JxCat a "consensuar" el calendari electoral, per evitar una "interferència" de l'alt tribunal estatal. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, s'ha mostrat partidària de "planificar" conjuntament amb JxCat el calendari electoral.

Ni ERC ni el PSC han volgut parlar de terminis concrets per celebrar els comicis

La també portaveu republicana ha demanat "intensificar els contactes" per poder compartir "els escenaris de futur". Vilalta ha apuntat que la prioritat del moment és superar la crisi derivada de la Covid-19 i ajudar els ciutadans i les empreses però ha dit que cal acompanyar-ho d'un "consens" amb el calendari electoral. Des d'ERC han constatat que en un moment on cal definir les bases per la reconstrucció després de la pandèmia, cal que la decisió de quan es convoquen eleccions a Catalunya estigui a mans del Govern, formacions i institucions. Els republicans, però, han evitat concretar en quina data o termini preferirien unes eleccions.

També s'ha pronunciat sobre la qüestió el líder del PSC, Miquel Iceta, que ha instat Torra a "fixar un horitzó" per celebrar les eleccions. Ha recordat al cap de l'executiu que es va comprometre a anunciar la data dels comicis un cop aprovats els pressupostos, i que, a més, ara ERC "l'ha emplaçat públicament a fer-ho" i hi ha una sentència del Suprem sobre la seva inhabilitació pendent. "Sembla obligat que ho faci", ha argumentat en una roda de premsa telemàtica, on ha dit que els socialistes no li demanen una data, sinó "que sigui coherent amb el que va anunciar".

Els comuns presenten un paquet de 10 mesures "per a la reconstrucció"

Finalment, la líder d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha dit que el Govern està "trencat" i ha reiterat que "quan passi la fase d'emergència sanitària, Catalunya necessitarà eleccions". Amb tot, ha recordat que "estem encara aplanant la corba", sobre la necessitat de celebrar ara comicis.

En paral·lel, els comuns han presentat al Govern un paquet amb deu mesures per fer front a la "reconstrucció" de Catalunya després de la Covid-19 i reclamen a l'executiu de Quim Torra que "negociï i concerti" amb la resta de grups i agents socials per fer front a aquesta situació.

Els comuns emplacen a l'executiu a impulsar un "acord per la salut", i que Catalunya hi destini el 7% del PIB. També reclamen una llei de cures per a impulsar un nou model d'assistència a la gent gran i de persones amb diversitat funcional; impulsar un nou Pacte Nacional per l'Educació o un acord "per una Catalunya lliure de pobresa", amb una reforma de la renda garantida de ciutadania que reforci també el futur ingrés mínim vital. El document inclou a més a més un acord feminista, també per una reindustrialització "verda i intel·ligent", per la sobirania alimentària, per una fiscalitat solidària i verda i un acord per l'apoderament digital de la ciutadania.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?