Espanya, 2018: així s'exalta Francisco Franco en nom de déu

Acaba de finalitzar la missa en honor a Franco a l'església Sant Francesc de Borja al carrer Serrano de Madrid. És dimarts, 20 de novembre de 2018, encara que pel que acabem d'escoltar a l'interior de la missa i l'espectacle que es viu fora, a la porta de l'església, bé es pot pensar que estem als anys del nacionalcatolicisme. Els assistents a la missa continuen concentrats en la porta. La Policia Nacional vigila. I comencen els crits. "Franco, Franco, Franco". També el Cara el Sol. Els braços en alt. Crits d'"Espanya ni roja ni trencada". Més salves a Franco. I també, per què no, insults als periodistes.

Uns joves que no aconsegueixo distingir tracten d'aixecar un cartell denunciant els crims del franquisme. Alguns assistents intenten amagar-los. Els arraconen. Puja la tensió. Fidels franquistes van cap a ells i la Policia intervé ràpidament. L'aldarull impedeix comprovar res. Ara estan embravits. Se senten provocats. Canten amb més força. Aixequen el braç més alt. Insulten amb més fermesa a la premsa. La senyora que va copejar l'activista es fa una altra foto i torna a explicar la història a una altra dona. "Molt bé el que vas fer", li respon. Ella treu pit. 'La unitat d'Espanya ara sí que està garantida', ha de pensar.

El capellà va continuar cridant als fidels a "defensar el que hem de defensar" amb "el somriure impertorbable del cabdill"

Els elogis van continuar per aquesta via. La seva "dedicació a Déu". La seva assistència a missa. Les seves "estones de lectura doctrinal". I l'"exercici de les bones virtuts". No va semblar importar-li al rector que entre tanta lectura, el general oblidés complir un manament molt senzill. El cinquè. Aquell que diu "no mataràs" i que Franco va violar fins al seu llit de mort, el setembre de 1975, quan va manar afusellar a cinc persones, malgrat la pressió internacional i també del papa Pau VI.