Europa s'encalla en la recerca d'una resposta comuna a la crisi econòmica del coronavirus

Abans de les quatre de la tarda, quan va començar la reunió dels ministres d'Economia de la Unió Europea, l'acord semblava factible. Almenys sobre la primera línia de foc per fer front als problemes a curt termini. En línies generals el pla consisteix en una "triple xarxa de seguretat" europea que proporcionarà liquiditat a governs, empreses i treballadors a través de préstecs i avals que arribarien als 500.000 milions d'euros en total per a tota la Unió Europea.

No obstant això, el pla de reconstrucció a mig i llarg termini, el que Europa haurà de fer de manera conjunta per evitar que aquesta crisi sigui encara pitjor que el sotrac de fa una dècada, és un obstacle més difícil de superar i té els països en posicions totalment contraposades. Les dues discussions, la de les accions a curt termini i la de les accions a llarg termini estan lligades. I tot i que és gairebé impossible que un acord ferm sobre aquest pla a llarg termini arribi en les properes hores, les paraules que es posin en el comunicat final de la reunió sí que poden portar a Europa en un sentit o en un altre. És possiblement per això que els ministres seguien embrancats ben entrada la nit en la seva tercera trucada de vídeo a 27 de l'última setmana. Està previst que anunciïn el resultat de les discussions a les 10 del matí de dimecres.

Els coronabons són objecte de disputa: mentre que italians i espanyols segueixen demanant-los, Holanda no en vol ni sentir parlar

El principal nexe d'unió entre les solucions a llarg i a curt és el dels coronabons. Els italians segueixen reclamant-los, mentre que rebutgen de ple la possibilitat d'usar el fons de rescat el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), pensat per donar liquiditat als governs. Sembla que el nord sembla estar disposat a rebaixar les condicions d'un hipotètic préstec per fer front a la crisi del coronavirus, però a Itàlia no se'n fien. Per què? No volen sentir ni parlar de troika ni d'homes de negre que controlin un possible programa de reformes. Espanya segueix donant suport a la creació dels coronabons, però com una solució no urgent, i sense la rotunditat dels italians.

El gall que més soroll fa a l'altra banda és l'holandès, que no vol sentir parlar d'emetre deute comú ni en pintura i el ministre d'Economia compta amb el mandat directe del seu Parlament per negar-se a això en qualsevol circumstància. Sobre la taula hi ha altres solucions intermèdies per finançar la recuperació a llarg termini que podrien implicar un augment temporal de l'pressupost de la UE o un fons comú de solidaritat, proposat per França.

El pla a curt termini, en canvi, sí que sembla gaudir d'un consens bastant ampli. Consistiria en tres vèrtexs. El primer és la creació d'una "línia de liquiditat per a la pandèmia" a càrrec dels fons del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), el fons de rescat creat durant la crisi financera, per un total de 240.000 milions d'euros. La idea, que ja estava avançada en l'anterior reunió de l'Eurogrup fa dues setmanes, consisteix a oferir préstecs de fins al 2% del PIB, que en el cas d'Espanya podrien arribar als 24.000 milions d'euros. Tot i que la ministra Nadia Calviño ha descartat que Espanya estigui en necessitat de demanar ajuda de cap tipus al MEDE, la sola creació de l'instrument podria funcionar com a "xarxa de seguretat" que calmaria els mercats.

El pla a curt termini sí que sembla gaudir d'un consens bastant ampli: consisteix en una "triple xarxa de seguretat" que donarà liquiditat a governs, empreses i treballadors

Els altres dos components d'aquesta xarxa de seguretat semblen menys conflictius a priori. El segon vèrtex seria la creació d'un fons europeu d'avals que seria gestionat pel Banc Europeu d'Inversions, per atorgar préstecs directes a empreses que ho estiguin passant malament per un valor de fins a 200.000 milions d'euros. Per a això, el fons necessitaria de 25.000 milions d'euros en avals que les capitals comprometrien en proporció amb la mida de la seva economia. És a dir, Alemanya i França serien els que més diners posarien.

El tercer puntal serà un sistema de reassegurança d'atur específic, per valor de fins a 100.000 milions d'euros. Una iniciativa que ja va presentar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, la setmana passada. Els préstecs, a tipus molt baixos, anirien dirigits als Estats perquè puguin finançar reduccions de jornada per als treballadors afectats per la crisi, de manera que aquests no perdin els seus llocs de treball. Per a això, les capitals haurien de posar uns 25.000 milions d'euros més en avals. "Després d'anys teixint xarxes de seguretat per a les entitats financeres, cal establir xarxes de seguretat per a les persones ", ha dit Calviño abans de la reunió. La proposta és una vella reivindicació d'Espanya, però tindrà només caràcter temporal per respondre a la crisi del coronavirus.

Si s'aprova el pla a curt termini, els caps d'Estat i de Govern dels 27 tornarien a reunir-se en l'enèsima cimera telemàtica de les últimes setmanes per donar el seu vistiplau a les mesures. Això, si l'Eurogrup aconsegueix tancar el difícil encaix que és acomodar els interessos de tots. Fa dues setmanes els líders ja van tornar la pilota als seus ministres de Finances davant la impossibilitat d'arribar a cap acord.