Èxit a l'Eurogrup: Europa aprova el seu pla anticrisi de mig bilió d'euros

Els ministres de Finances de la UE han aconseguit quadrar el cercle i, en el segon assalt de l'Eurogrup d'aquesta setmana, sí que han assolit un compromís. Els 27 donen així el vistiplau al pla de xoc anticrisi de la UE per afrontar en el curt termini l'impacte econòmic de la pandèmia pel coronavirus. Una "triple xarxa de seguretat" de més de 500.000 milions d'euros per a governs, empreses i treballadors. 

Itàlia i Espanya aconsegueixen que un hipotètic rescat per fer front a la crisi no comporti també un programa de reformes -que evoca amargs records de la troika-. Això sí, el préstec només podrà usar-se per finançar costos sanitaris directament o indirectament relacionats amb la Covid-19. Si el que es vol finançar és una recuperació econòmica general, sí que hi haurà condicions. "És just i raonable", ha dit l'holandès Woke Hoekstra a terme de la reunió. Amb aquesta acrobàcia, els ministres han aconseguit el que semblava impossible: que tant Itàlia com els Països Baixos surtin contents de la reunió. L'alegria era tal que els ministres han acabat aplaudint. No és per menys, s'han necessitat més de 22 hores de negociació en dos dies diferents.

Les mesures anunciades avui són "audaços i ambicioses" en paraules del president de l'Eurogrup, Mário Centeno, que es mostrava visiblement content a terme de la reunió. "Tots recordem la resposta a la crisi financera de fa una dècada, quan Europa va fer massa poc i massa tard. Aquesta vegada és diferent".

Estava previst que l'Eurogrup comencés a les cinc de la tarda; però en comptes d'això s'han succeït les trucades bilaterals entre els ministres d'Espanya, Itàlia, Alemanya, França i Holanda, juntament amb el president de l'Eurogrup, el portuguès Mario Centeno, per alinear posicions i trobar aquest text de consens. Després de quatre hores de trucades, i amb aquest document a la mà, Centeno ja sí que ha convocat els 27 a la videoconferència grupal per confirmar el vistiplau. Una trucada final que ha durat només 40 minuts.

Una triple xarxa de seguretat

Els 27 donen així el vistiplau a el pla de xoc anticrisi de la UE per al curt termini. Una "triple xarxa de seguretat" de fins a 540.000 milions d'euros per a governs, empreses i treballadors. La primera xarxa acordada és la del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), que posaria a disposició dels Estats línies de crèdit de fins a 240.000 milions d'euros si ho necessitessin. Cada país podrà demanar préstecs per un valor de fins al 2% del seu PIB per pagar despeses sanitàries. En el cas d'Espanya, la línia de crèdit podria arribar als 25.000 milions d'euros.

La segona pota consisteix en la mobilització de fins a 200.000 milions d'euros en préstecs recolzats pel Banc Europeu d'Inversions (BEI) per empreses, sobretot pimes, que ho estiguin passant malament. Per això, els Estats posarien 25.000 milions d'euros en avals.

El tercer puntal és el sistema de reassegurança d'atur, conegut com SURE, per valor de fins a 100.000 milions d'euros, destinats a finançar suspensions temporals d'ocupació i reduccions de jornada. Per a això, les capitals hauran de posar 25.000 milions d'euros en avals. Totes aquestes mesures són temporals i estaran vigor durant el temps que duri la crisi.

Els coronabons, a anys llum

El pla de recuperació a més llarg termini queda en l'aire. Encara que tots estan d'acord en què cal crear un fons comú per respondre a la crisi, tots els detalls estan per definir. Però l'únic que se sap de moment és que "serà temporal, adreçat a inversions específiques, i conseqüent amb els costos extraordinaris de la crisi actual", segons diu el text final acordat entre els ministres.

Seran els 27 líders de la UE els que hauran de decidir la seva dimensió, com es finançarà i a què es destinaran aquests diners. Aquesta nova baralla arribarà previsiblement en els propers dies, en els quals s'espera que es convoqui una nova cimera europea a distància. Seria el quart en poc més d'un mes. Els líders discutiran "sobre els aspectes legals i pràctics de el fons, tant la seva relació amb el pressupost europeu, com les seves fonts de finançament i instruments financers innovadors".

El que el document no esmenta en absolut és la possibilitat d'emetre deute comú per finançar aquesta recuperació a llarg termini, la qual cosa suposa una concessió d'Espanya i Itàlia, que volien una referència explícita al document. Alemanya i Holanda segueixen oposant-se als coronabons, de manera que sembla gairebé impossible que la UE arribi a aprovar-los per respondre a la present crisi.