El 'fast fashion', la roba barata i l'encariment de costos posen al límit la recollida tèxtil a Catalunya

Les entitats socials membres de la cooperativa Roba Amiga, que donen feina a persones vulnerables, han demanat que els ajuntaments paguin per la recollida del tèxtil, tal com els obliga la llei. Fins ara ho feien les entitats gratis, però els números ja no els surten i moltes estan "al límit", segons explica el seu president, Marc Pintor. "La clau i la responsabilitat" la tenen els consistoris, segons Pintor, que parla d'una "tempesta perfecta" a escala internacional. Entre els factors hi ha el gran volum de fast fashion -roba barata i de molt mala qualitat que no es pot reciclar-, preus de venda més baixos i uns costos de recollida en augment.

"El sector viu un canvi de paradigma", assenyala el president de la cooperativa Roba Amiga, Marc Pintor, que recorda que l'objectiu final de la cooperativa i les entitats que en formen part és generar llocs de treball per a persones amb risc d'exclusió social. Històricament, les entitats socials -algunes amb entre 30 i 50 anys d'experiència- porten recollint el residu tèxtil de forma gratuïta perquè la roba es podia "valoritzar", des de la revenda a botigues, exportant estocs o amb altres canals que els permetien treure'n un valor econòmic.

Necessitem cobrir costos i no col·lapsar pel dèficit que ens genera aquesta activitat

"Ara tot això ha canviat", remarca. Ja no hi ha prou sortides per al residu tèxtil que recullen -els mercats estan saturats d'estoc- i els preus són molt més baixos que abans. "Necessitem cobrir costos i no col·lapsar pel dèficit que ens genera aquesta activitat", subratlla. S'hi afegeix l'entrada amb força de roba barata i de mala qualitat que acaba directament al rebuig.

Hi ha moltes entitats que "estan al límit", afirma Pintor. Algunes han començat a retirar contenidors de la via pública per mantenir el servei mentre no es trobi una solució. Per al responsable de la cooperativa, "la clau i la responsabilitat la tenen els ajuntaments". Explica que la majoria de consistoris no han pagat mai per aquest servei. 

Ara, però, la Llei 7/2022 de gestió de residus els obliga a assumir el cost de la recollida del residu tèxtil, com ja fan amb la resta de residus. Malgrat tot, són conscients que cal estudiar "cas per cas" i també estan en converses amb consorcis, agrupacions de municipis i l'Agència de Residus de Catalunya.

 Algunes entitats han començat a retirar contenidors de la via pública per mantenir el servei mentre no es trobi una solució

La cooperativa recorda, a més, que la llei també preveu que els ajuntaments facin contractes "de reserva" per fer les licitacions del servei a empreses d'inserció o centres especials de treball. Alguns, com per exemple, l'Ajuntament de Barcelona, ja han començat a pagar una part del servei del residu del tèxtil i els consta que d'altres estan treballant en les futures licitacions. "Generem un impacte ambiental positiu, gestionant el residu (...) i un impacte social perquè donem oportunitats a col·lectius vulnerables. Roba Amiga, per exemple, té actualment 367 llocs de treball d'inserció.

"Esperançats" amb el desplegament de la llei

Malgrat les dificultats, el president de la cooperativa es mostra "esperançat": "Quan es desenvolupi el Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP Tèxtil), que ja hauria d'estar en marxa aquest any, hi haurà més recursos per finançar els costos de gestió. "Els productors hauran de pagar per la gestió del tèxtil, però també es preveuen uns incentius", detalla Pintor. 

Pintor creu que serà una oportunitat per avançar en l'ecodisseny i en productes "més duradors i reutilitzables, amb fibres reciclades", estimulant el reciclatge tèxtil. Les entitats que foment part de Roba Amiga denuncien que "aquest retard legislatiu està ensorrant el sector" i reclamen "normatives fermes" per posar-hi solució.

Un deute de 50.000 euros a l'associació Tapís

Entre les entitats afectades hi ha l'Associació Tapís, que dona servei a Osona i el Lluçanès. La seva gerent, Mireia Ribas, afirma que ho viuen amb "molta impotència": "Anem gastant més i ingressant menys". La situació econòmica és "insostenible". L'associació va tancar l'any amb un deute de 50.000 euros i les previsions per aquest són dolentes. 

Relacionado con este tema

Saps per què els residus tèxtils no poden anar a la fracció resta?

CP

"No tenim afany de lucre, però tampoc afany de perdre; ens dediquem al sector social però ens han de sortir els números", afirma. Des de fa unes setmanes que s'han reunit amb ajuntaments d'Osona i el Lluçanès, la zona on donen servei, perquè es facin càrrec de l'increment de costos per gestionar el residu tèxtil.

La gerent de l'Associació Tapís subratlla que fa més de vint anys que donen una segona vida amb un model de negoci que permet "controlar tota la traçabilitat" i fent un "servei molt necessari". En els últims anys han ampliat plantilla perquè les coses els funcionaven bé. Ara donen feina a 9 persones des de la recollida dels contenidors fins al magatzem, on es fa la tria i la preparació de comandes. En total tenen 125 contenidors entre Osona i el Lluçanès.

Preocupa també la "mala imatge" que s'està donant amb contenidors a vessar perquè, diu, "no arriben a tot" i demanen "paciència". Des de fa més d'un any han notat un gran impacte de la roba 'fast fashion' que els "col·lapsa" de forma recurrent els contenidors. Si abans un 8% era de qualitat molt bona ara ha baixat al 4%. De retruc, els estocs cada cop tenen menys sortida –la tendència d'excedents de roba de poca qualitat és mundial- i les bosses, amb quilos de roba, s'acumulen al magatzem molt més temps que abans i a preus molt més baixos.

Se li suma l'incivisme d'algunes persones que posen "porqueria" i escombraries al contenidor. "Ens hem trobat una olla plena de brou a dins, tot queda contaminat i s'ha de llençar tot", denuncia la gerent. Malgrat tot, assegura que la feina que fan "és molt necessària" i que confia que acabin rebent els diners "que els correspon".