Fe activista contra la LGTBIfòbia episcopal

Una creueta de plata li penja del coll amb una fina cadena. Al canell, una goma de cabell color cel al costat d'una rosada creen una polsera que fa pensar en la bandera de l'orgull trans, casualitat o no. La Marta Siscar, de fet, diu que no hi creu pas, en les casualitats. Provinent d'una família que no era d'anar a missa, troba que passar anys ben endins de l'Església −des que va apropar-s'hi de petit a fer d'escolà fins a ingressar al seminari−, no n'ha estat una, de casualitat. "Si la meva trajectòria ha estat la que ha estat és perquè Déu ha volgut que jo fos trans i creient, i poder donar testimoni de les dues coses juntes", explica convençuda.

"Tonteries", "bajanades" o "bestieses", són termes amb què persones catòliques i, al mateix temps, activistes del moviment LGTBI es refereixen a les tesis  que són predicades des del Vaticà a les parròquies dels barris

"Tonteries", "bajanades" o "bestieses", són termes coincidents amb què persones catòliques i, al mateix temps, activistes del moviment de defensa dels drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals, transgèneres i intersexuals es refereixen a les tesis LGTBIfòbiques que són predicades des del Vaticà a les parròquies dels barris. Tot i que s'esforcen a diferenciar la posició fonamentalista de la jerarquia contra les realitats no heteronormatives de la realitat que viuen les persones LGTBI a les comunitats catòliques, el discurs alineat amb la doctrina oficial és l'únic que té cabuda en sermons i escrits dels homes d'Església i és la perspectiva que amara bona part dels creients.

"Assignatura pendent de la comunitat catòlica"

"Tot i que sempre hi ha excepcions, la diversitat afectivosexual i d'identitat de gènere és tabú encara, i en moltes parròquies es prefereix guardar silenci i discreció. És una assignatura pendent de la comunitat catòlica que, tard o d'hora, haurà d'afrontar amb amor", valora Alejandro Pastor, dinamitzador del grup de fe i espiritualitat de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bissexuals (FELGTB).

El polèmic Philippe Ariño.

Cap perspectiva que contradigui la tesi ortodoxa adoptada i difosa per Ariño no és autoritzada en el marc eclesial

Cap perspectiva que contradigui la tesi ortodoxa adoptada i difosa per Ariño, segons la qual negar-se les relacions afectivosexuals amb persones del mateix sexe és l'única opció cristiana que tenen gais i lesbianes, no és autoritzada en el marc eclesial. Un exemple prou proper el trobem en la prohibició, el març passat a la parròquia de Sant Medir, d'una conferència de Krzysztof Charamsa, el sacerdot de la Congregació per la Doctrina de la Fe expulsat del Vaticà, després que, la vespra del Sínode de Familia, a finals de 2015, fes públic que era gai i reivindiqués la seva "felicitat i orgull" al costat de la seva parella.

"Amb quin dret em diuen amb qui m'haig d'enllitar i amb qui no? I amb qui haig de viure i amb qui no? Faig mal a algú? He estat professora de religió i mai he estudiat res a la carrera de teologia que em faci sentir contradicció per ser catòlica i lesbiana", assegura Amada Rodríguez, membre de LGTBEbre i de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais de Catalunya. "A la meva filla la vam batejar, jo li he fet catequesi, a les nits preguem... Amb la meva dona hem cuidat aquesta dimensió i la meva no és una família cristiana? Per què? Per què som dues dones?”, expressa amb indignació.

El sacerdot polonès Kryzsztof Charamsa. M. F.

El "qui sóc jo per jutjar una persona gai?" del Papa Francesc va ser una declaració que, si bé va generar rebombori, no va provocar esquerdes en el rebuig doctrinal als drets sexuals i reproductius de les persones LGTBI. "Diversos capellans i professors de teologia no dominats per una ideologia fonamentalista, que no hagin estudiat en universitats com les de l'Opus, comparteixen un discurs de recuperació del cos; en què no es veu com a contraposat a l'esperit i pecaminós, sinó com un element més per estar contents de la creació i per tenir relacions amb la transcendència", remarca Jordi Valls, consiliari de l'Associació de Cristians LGTBI (ACGIL), entitat membre de la plataforma LGTBIcat, impulsora de la llei catalana contra la LGTBIfòbia.

Silencis còmplices

Conscient del pes que tenen les tesis LGTBIfòbiques a les comunitats catòliques, l'Amada Rodríguez reconeix que, als entorns eclesials, és on més li costa visibilitzar-se com a lesbiana. Encara opta per moure's-hi "amb peus de plom", diu, després de 25 anys amb la seva parella i d'haver format una família lesbomarental.

Una enquesta de l'ILGA recull que grans franges de les poblacions no veuen conflicte entre creences religioses i el desig sexual entre persones del mateix sexe

Els resultats d'una enquesta global sobre actituds davant les persones LGTBI, duta a terme l'any passat per l’ILGA, la federació mundial d’organitzacions pels drets de les persones LGTBI, recull que, sense importar la insistència amb què les veus representants de les religions condemnen les relacions entre persones del mateix sexe, grans franges de les poblacions no veuen conflicte entre tals creences religioses i el desig sexual entre persones del mateix sexe. "Això suggereix que els arguments anti LGTB basats en dogmes religiosos reben una atenció desproporcionada. Dit d'altra manera: les coses estan canviant, més lentament del que esperem, però canvien", conclou l'informe, elaborat a partir de les respostes de més de 700 persones de cada un dels 54 estats inclosos.

Una parella gai fent-se un petó davant del Vaticà.

Remoure el discurs ortodox a les bases

L'impacte del discurs oficial, que entén les pràctiques homosexuals i les identitats transgènere com a "desordres" de "l'ordre natural" –segons el qual dona i home són éssers oposats i complementaris−, és font d'LGTBIfòbia i dolor per a moltes persones creients, que reben de la doctrina de l'Església un missatge de rebuig frontal a la seva identitat. Per això, és habitual que persones que no responen a l'heteronormativitat percebin com a irreconciliable ser lesbiana, gai o trans i, alhora, catòlica.

Rebuig dels bisbes a la llei contra la LGTBIfòbia

La negació dels drets de les persones LGTBI va dur els bisbes catalans a pronunciar-se en contra de la llei per eradicar la LGTBIfòbia, aprovada per una àmplia majoria al Parlament de Catalunya l'octubre de 2014 −amb els únics vots en contra del Partit Popular i d'Unió Democràtica de Catalunya. El gran èxit del moviment LGTBI al país va ser considerat, pels bisbes, com a "desencertat", a l'advertir-hi "greus conseqüències en l'exercici dels drets humans de la llibertat religiosa, de pensament i de consciència".