Feijóo revalida la seva quarta majoria absoluta i el BNG es consolida com a líder de l'oposició

Alberto Núñez Feijóo ha renovat la seva majoria absoluta a Galícia, la quarta consecutiva des del 2009 del PP, cosa que només havia aconseguit el seu predecessor, Manuel Fraga. El PP ha sumat un diputat als 41 ue ja tenia.El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) més que triplica els escons de les eleccions autonòmiques de 2016, on havia aconseguit sis diputats, i amb 19 diputats -el seu sostre històric- col·loca Ana Pontón com a principal líder de l'oposició. Per darrere dels sobiranistes, el PSdeG-PSOE es manté com a tercera força, mantenint els 14 diputats amb què ja comptava.

Els gallecs no han perdonat les guerres internes als partits de l'esquerra i la gran patacada del 12 de juliol se l'han endut les marees per la fragmentació en la comunitat, quan s'havien convertit el 2016 en una referència, trencant amb el bipartidisme i col·locant-se al nivell del PSdeG-PSOE com a principal força de l'oposició. Galícia en Común Anova Mareas, la formació que encapçala Antón Gómez Reino no entra al Parlament gallec, allunyant-se considerablement dels resultats que van aconseguir en les passades eleccions autonòmiques. El 2016 havien concorregut sota la marca En Marea assolint els 14 diputats, però per discrepàncies internes amb el seu líder van trencar l'aliança i es van disgregar.

De les restes es va formar també la coalició Marea Galeguista, que no obté ni un escó a la Cambra gallega amb la seva nova proposta. La confusió en l'esquerra ha beneficiat i ha fet pujar a un BNG que assoleix la mateixa pujada energètica que el grup de Podemos fa quatre anys. Ciutadans segueix sense entrar al Parlament gallec. La formació taronja va intentar concórrer amb el PP en el seu moment sota la marca Mejor Unidos, però Feijóo no va voler renunciar a les sigles que tantes alegries li han donat. Tampoc entra la ultradreta, Vox, que no va presentar candidat a la Xunta i els integrants han estat escridassats en múltiples actes per la població gallega.

Aquestes eleccions van ser resultat dels comicis cancel·lats l'abril per l'estat d'alarma i que Feijóo va decidir convocar juntament amb Urkullu a l'estiu, ja que el president de la Xunta sol fer coincidir la mateixa data per escurçar l'escenari electoral, segons el baró gallec. Al coincidir en època estival, la participació era una de les grans incògnites d'aquests comicis, però, les dades s'han mantingut similars als de 2016, a diferència de la gran abstenció a País Basc.