El Festival d’Arquitectures de Barcelona projecta la Barcelona del futur

Barcelona s’ha omplert aquests dies d’exposicions, debats, rutes, instal·lacions de realitat augmentada, tallers, podcasts i fins i tot una cuina, en el marc del Model. O el que és el mateix, el Festival d’Arquitectures de Barcelona, que culmina aquest diumenge després de deu dies establert en diferents racons de la ciutat. Organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), neix amb l’objectiu de transformar l’espai urbà en una plataforma per al talent arquitectònic i de disseny emergent, adaptant l’entorn als nous reptes del segle XXI i amb la mirada molt posada a la situació d’emergència del canvi climàtic. Tot plegat és fruit de la designació de la ciutat com a Capital Mundial d’Arquitectura el 2026, per part de la UIA-UNESCO, anunciada el juliol passat.

De Vicente: "L’arquitectura d’avui dia és la manera de preguntar-nos quines són les solucions d’organització i d’abordar el fet de conviure en societat"

Arquitectures, no arquitectura. Tal com explica un dels comissaris del festival, José Luís de Vicente, el terme no només fa referència a edificis i carrers: "L’arquitectura d’avui dia és la manera de preguntar-nos quines són les solucions d’organització i d’abordar el fet de conviure en societat, tenint en compte com es mou el cotxe a la ciutat, la xarxa wifi que disposa o les espècies que comparteixen el mateix ecosistema". En aquesta línia, les activitats proposades pel festival presenten l’arquitectura a través de cinc conceptes diferents: classes, cultures, espècies, generacions i matèries.

La tinenta d’alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i regidora d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de Barcelona, Janet Sanz, assenyala que la ciutat ha de ser un "espai de refugi davant de les incerteses del que vindrà, així com un model que permeti imaginar un futur habitable". Qualifica l’arquitectura d’element clau en el procés, ja que és "una eina col·lectiva i de transformació social". Els reptes ambientals, energètics, alimentaris i socials també són part del canvi i s'han situat al centre de taula en aquest festival, que pretén encarar no només el 2026 amb la capitalitat internacional de l'arquitectura, sinó que també agafa el timó per complir els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 i avançar cap al 2050.

En clau de futur

Sanz: "L'Arquitectura és una eina col·lectiva i de transformació social"

Segons Sanz, la Barcelona del futur ja ha començat: l’Eixample iniciarà el juny la transformació de Superilla Barcelona, després de les experiències als barris de Sant Antoni, Poblenou i Horta, i les obres de la Meridiana s’acabaran d’aquí a dos anys. Pel que fa a la mobilitat, el 2026 hi ha previst acabar les obres per unir el tramvia per l’avinguda Diagonal -el 2024 entrarà en servei ja el recorregut des de la plaça de les Glòries fins al carrer de Girona-. "Es vol donar la volta al que fins ara eren les grans autopistes i recosir la ciutat", fa palès la tinenta d'alcaldia. Així doncs, la ciutat avança cap a un model on tothom hi tingui cabuda.

En el camí de la innovació i el progrés, Sanz destaca el reconeixement que va fer ahir la Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe a l’estudi d’arquitectura català Lacol, que va ser guardonat amb el Premi d’Arquitectura Emergent Mies van der Rohe 2022 pel seu projecte 'La Borda'. Es tracta d’un habitatge cooperatiu situat al barri de la Bordeta de Barcelona, de fusta i amb sortides a l’exterior, que redueix la petjada energètica en construcció i que permet pagar un preu més assequible en factures.

Des del festival remarquen la importància de no només construir, sinó de recuperar, reaprofitar i utilitzar els espais en tots els seus nivells. Afirmen que cal descarbonitzar les ciutats i abandonar els combustibles fòssils en el marc de l’Acord de París 2030, fet que repercutirà en la manera de menjar, moure’s i viure. "Parlem de compromís amb les generacions futures, que han d’heretar la ciutat i el món que estem creant en els pròxims anys".

Ciutat referent

Barcelona és "exportadora d’un model amb el projecte de les superilles"

Barcelona sempre ha estat "una ciutat laboratori", diu Sanz, i afegeix que ara mateix és "exportadora d’un model amb el projecte de les superilles". Tot i ser referent, afirma que també s’emmiralla i s’influencia per metròpolis com Copenhaguen – pròxima Capital Mundial de l’Arquitectura el 2023-, la qual ha tingut un paper destacat aquests dies en el festival.

En l’àmbit social, Barcelona té molt de camí per recórrer. Mentre que a la capital danesa un 20% del parc d’habitatge és públic, a Barcelona és del voltant del 2%, detalla la tinenta d’alcaldessa. També remarca que se’n construeixen 4.500, però que cal fer mans i mànigues perquè l’habitatge sigui accessible. Assegura, a més, que cal canviar les regles del joc i capgirar el paper d’uns determinats elements privats que van al darrere de les oportunitats de les ciutats, "sobretot en relació amb l’especulació en els preus de l’habitatge".

De Vicente: "Les ciutats no caminen soles, ho fan juntes, col·laborant i compartint"

El reconeixement de Barcelona com a Capital Mundial d’Arquitectura 2026 es basa en com fins ara ha estat la ciutat, però alhora fa de predecessora establint com serà la del futur. De Vicente considera que és pionera i referent, i que aquest festival l’acompanya en el camí de fer una ciutat "de tothom". Així, Sanz posa de manifest que "les ciutats no caminen soles, ho fan juntes, col·laborant i compartint".

Punt final a la primera edició

Aquest cap de setmana el festival arriba al final de la seva primera edició, que finalitzarà el diumenge amb una trobada a les dotze del migdia amb els arquitectes que han participat al festival, que intercanviaran pensaments entre generacions i disciplines. Tanmateix, dissabte a la tarda també es faran dues ponències. Una sobre les persones i les ciències socials aplicades a la Civitas i l’altre sobre l’univers de les utopies com a noves oportunitats per esdevenir ciutats, ambdues a la Sala Moragas, al Born, Centre de Cultura i Memòria. A més, a partir de les set de la tarda a la Ronda de Sant Antoni hi haurà el moviment d’una de les instal·lacions acompanyat d’una performance.