El fre al decret de les renovables, una oportunitat per obrir el debat sobre la seva planificació i implantació

El Govern va retirar a mitjans de juliol del ple del Parlament el decret sobre subministrament elèctric, conegut com el Decret de les Renovables, per "explorar vies d'un major consens", segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque. L'Executiu confia a negociar a partir del setembre un nou decret amb ERC i Comuns: assegura que posarà "tots els esforços" sobre la taula per reprendre les converses. 

Paral·lelament, entitats ecologistes han advertit que el projecte permetrà expropiar terrenys agrícoles per tal d'impulsar macroprojectes de renovables i demanen planificació, per bé que també veuen amb bons ulls algunes de les mesures que incorporava el text.

Organitzacions com la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa i sostenible han rebutjat el Decret llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya. "Té com a objectiu accelerar el desplegament de projectes d'energies renovables i d'emmagatzematge energètic mitjançant bateries", diuen, considerant que és un "greu empitjorament en la construcció d'un model energètic just, sostenible i arrelat al territori". "Vol accelerar la implantació de renovables, que és positiu, però no creiem que sigui la forma més adequada", afegeix Ximo Estellé, tècnic de Defensa Ambiental del GEPEC-EdC (Grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans - Ecologistes de Catalunya), que forma part de la Xarxa.

Els ecologistes creuen que l'apagada massiva que va paralitzar la península Ibèrica el 28 d'abril ha servit d'argument al Govern per accelerar tramitació d'un decret que creuen que "dona resposta a interessos econòmics i polítics que res tenen a veure amb la transició energètica justa i sostenible que reclamem". De fet, els membres de la Xarxa creuen que "agreuja" el decret 16/2019, perquè "encara aprofundeix més en la concentració del poder energètic en mans de grans corporacions" i "perpetuarà un model territorial desequilibrat i urbanocèntric".

"No diríem petita victòria, ho han parat, però a veure quant tarden a reactivar-ho", admet sobre el fre parlamentari Laia Borràs, tècnica de Defensa Ambiental del GEPEC-EdC. Tenen "clar" que el projecte continuarà perquè pel Govern "l'apagada ho justifica tot", però hi ha "altres maneres de fer aquesta transició necessària". "Ficar més el dit a la llaga com s'està fent ara no és la més adequada", apunta, posant d'exemple en positiu les modificacions urbanístiques que fan els ajuntaments. "No s'ha aturat per una qüestió de consciència política, sinó pels interessos que hi havia", insisteix Borràs. Alhora, Estellé coincideix que ara "ha estat qüestió de majories" i "tornaran a provar-ho".

"Interès públic superior" com "presa de posicions"

Estellé destaca que tot plegat parteix de la base "d'interès públic superior" per als projectes d'energies renovables i emmagatzematge amb bateries que contemplava el decret. Implica que aquests projectes es consideraran prioritaris per sobre de qualsevol altre interès, incloent-hi la protecció d'hàbitats, espècies amenaçades, sòls agrícoles, paisatges i els drets dels propietaris expropiats, sostenen. Prové d'una directiva europea que ja "ha tingut ressò" a la legislació espanyola amb el Reial decret llei 6/2022, que va ser modificat pel Reial decret llei 11/2022.

El GEPEC considera que a Europa "té cert sentit" per accelerar els tràmits, però en el cas espanyol no es va mantenir algun aspecte rellevant. Així, destaca que en alguns espais no s'hauria de fer l'avaluació d'impacte ambiental "en tota regla" perquè els impactes eren "molt baixos", i tan sols calia complir uns supòsits. "Això va ser un problema perquè a escala d'Espanya no hi ha cap zonificació ben feta", etziba.

En el cas de Catalunya, destaca que no hi havia zonificacions perquè s'havia de determinar més endavant amb l'esperat Pla Territorial de les Energies Renovables (PLATER). Tot i que "no tenia tanta forca" en l'àmbit legal, la figura d'interès públic superior "marcava un precedent". "Donava rellevància a aquesta figura. Com que sabem que n'havien de venir altres, vam pensar: aquesta és la porta d'entrada. Era com una presa de posicions", argumenten des de Defensa Ambiental del GEPEC.

El decret llei també permet la instal·lació de renovables en sòls de màxim rendiment agrícola (classe 1 i 2) i, entre d'altres, sempre que es demostri que l'activitat agrària no és viable i la potència no superi els 5 MW, "adoptant mesures compensatòries". Els ecologistes consideren que això obre les portes l'especulació i a la pèrdua de superfície agrària productiva: "Permet a les empreses promotores adquirir terrenys agrícoles privats no urbanitzables" i el promotor "té la possibilitat d'expropiar els terrenys als propietaris, en cas que no s'arribi a un acord", defensa la Xarxa.

Estellé coincideix que s'està fent tot plegat "de forma una mica especulativa i amb pocs miraments del punt de vista mediambiental". Insisteix que si un projecte de renovables que ambientalment no té cap problema, és bo, però alerta: "Si està recorregut a un contenciós o presenta una problemàtica, amb això és donar la possibilitat que tiri endavant, ho facilita. Tot el que siguin declaracions d'intencions que ho facilitin, no és positiu", afegeix.

Presses per la transformació

El responsable del grup ecologista admet que tot plegat ha anat "molt ràpid" i lamenta que no es puguin presentar al·legacions en aquest procediment parlamentari. "Quan ho fas molt ràpidament i sense debat, pots ficar coses que potser a una part de la població, com és el nostre cas, no agrada. Ho veuríem bé si ho tornen a abordar d'una altra forma, com una proposta de llei o amb la forma que li donin. O un decret llei, però que hi hagi possibilitat de debatre una mica més", admet. 

I és que el representant del GEPEC lamenta les presses amb tot allò relacionat amb la transició energètica: "Veiem com coses que no s'han fet des de fa dècades, ara s'han de fer de pressa". Destaca, per exemple, que l'energia que es genera de més durant diverses hores del dia s'acaba llençant, per la qual cosa proposa incidir més amb l'emmagatzematge. "Potser s'hauria de tractar les coses més amb calma. I intentar emetre menys emissions, que és l'objectiu final", reflexiona.

En aquest sentit, critica que hi hagi projectes d'empreses digitals volen instal·lar-se a les Terres de l'Ebre aprofitant els Fons de Transició Nuclear amb projectes relacionats amb la intel·ligència artificial, cosa que pot fer augmentar consums, per exemple. "Quin sentit fer una transició de fòssils a renovables i augmentar els consums? S'ha d'apostar per una baixada dràstica de consum. No té sentit que apostis per aeroports i reindustrialització", etziba.

Relacionado con este tema

Rubió es planta contra nous projectes de parcs eòlics: "Ja hem complert la quota de solidaritat"

Públic

"Quin sentit fer una transició de fòssils a renovables i augmentar els consums? S'ha d'apostar per una baixada dràstica"

En definitiva, Estellé defensa que el desenvolupament de les renovables requereix tant sí com no una planificació. "És veritat que estem a la cua de les renovables de l'Estat, però el sistema elèctric és en l'àmbit d'Espanya i peninsular. Potser s'hauria de fer més incís i veure com i on es fa".

L'aprofitament de sols i altres punts positius

El GEPEC destaca que el decret també té punts positius com que la implementació de les de renovables es podria fer en sols degradats, no només no urbanitzables, ampliant el ventall a "sols periurbans, inclús urbanitzables". "Estem a la cua en renovables, però el que ens preguntem és si ho estem fent bé", insisteix Borràs, destacant que gran part del sòl residencial i industrial es podria aprofitar, mentre "s'estan prioritzant sols amb gran valor ambiental, en zones que hi ha espècies en perill d'extinció".

Estellé recorda que el decret llei 24/2021 ja parlava un creixement de projectes en zones rurals allunyades de les zones més poblades i amb més consum, cosa que està creant "desequilibri territorial i baixa eficiència energètica". La nova proposta del Govern pot servir per prioritzar "sòls urbans, periurbans, prop de grans infraestructures i grans polígons industrials" que puguin donar "màxima eficàcia" a l'energia, que no es perd durant el trasllat des d'una zona rural allunyada.

És la "part positiva" d'aquest decret llei, i que permet les renovables en "sòls classificats com a no urbanitzables i sobre sòls antropitzats", que són sòls degradats i transformats, però abandonats per l'activitat que en va provocar la transformació. A més, també celebren que faciliti les renovables d'autoconsum i bateries. "Al ser periurbà, té un nivell de protecció mediambiental baix. El fet d'incloure que en sols urbanístics industrials logístics es puguin ficar bateries és una part positiva", argumenta.

Que moltes empreses instal·lin els projectes fora de les metròpolis i en entorns naturals es deu bàsicament a un tema econòmic, puix els és més barat. Estellé posa per exemple que a un pagès que ha amortitzat el seu terreny i no té relleu generacional li serà molt més fàcil acceptar uns diners que a l'àrea metropolitana de Barcelona no servirien per comprar el mateix terreny. "Fa un temps només sortien projectes eòlics a Tarragona, Lleida, el Delta de l'Ebre… perquè deien que hi feia més vent. Quan van arribar els projectes solars, molts sortien als mateixos territoris, quan sol en fa arreu", argumenta.

Relacionado con este tema

La manca de consens polític i social torna a frenar les renovables a Catalunya

David Rodríguez

La "part positiva" del decret llei és que permet les renovables en sòls classificats com a no urbanitzables i sobre sòls antropitzats

D'altra banda, creu que l'impuls de L'Energètica per part de la Generalitat hauria pogut ser positiu per prioritzar aquesta mena de sols, una possibilitat de l'empresa pública davant d'altres empreses privades que puguin tenir més dificultats o recels. Borràs també destaca l'auge de les comunitats energètiques, que veuen amb bons ulls.

En definitiva, Estellé demana planificació per avançar en renovables, treballar la qüestió de l'emmagatzematge i aprofitar zones on "no hi haurà cap conflicte". "Cal fer unes polítiques globals. De poc serveix que fem la transició de fòssils a renovables i no féssim més que pujar els consums", insisteix.