Ser friqui ja no és marginal

Fa uns dies es va publicar la notícia que l’anomenat Triangle Friqui de Barcelona actualitzava el seu mapa comercial oficial, il·lustrat per Pep Zapata. Ja són un total de 29 establiments dedicats a la cultura popular, el còmic, manga, els jocs de taula o els videojocs en aquesta zona propera a l’Arc de Triomf (una altra, de més recent creació, es troba a les Galeries Maldà de Ciutat Vella, al carrer de la Portaferrissa).

El creixement de l’activitat comercial demostra que el que s’havia considerat erròniament com una subcultura o una expressió cultural de segona fila fa ja bastant de temps que ha deixat de ser-ho: si l’any 2000 s’hi comptaven 10 tendes en la zona, el 2014 ja eren 15 locals especialitzats i ara, segons la darrera edició, ja en són 29.

El públic és més divers i no escasseja, com pot comprovar qualsevol que es passi una tarda pels locals de la zona. Enrique Torres, soci fundador de Freaks –dedicada al còmic i la subcultura, una de les primeres tendres en obrir, el 1999, al Carrer Alí Bei, juntament amb la llibreria Gigamesh (que enguany fa 40 anys) i Norma Cómics (que en va fer 40 l’anterior)–, no pot evitar treure una mica de pit davant de la notícia.

El que s’havia considerat erròniament com una subcultura o una expressió cultural de segona fila fa ja bastant de temps que ha deixat de ser-ho

Torres es mira amb "curiositat" l’augment d'aquesta activitat comercial i, amb tots els anys a les seves espatlles al negoci, no se’n refia del tot i mostra un cert escepticisme: "Veurem si duren tant com nosaltres". Creu que la clau d’aquest increment és que aquest clúster de tendes especialitzades ha estat "copiat del de Madrid i el seu nucli a prop de la Gran Via". Des de Gigamesh, que enguany s’emportarà uns quants titulars, Lídia Pifarré constata que "que es vengui més i que augmentin el nombre de comerços dedicats al gènere fantàstic és bo per a tots els que portem molts anys dedicats a aquest món".

Uns metres més enllà d’aquests dos comerços trobem Momo Store, una tenda dedicada a tot allò relacionat amb el món asiàtic, "des d’articles de papereria i peluixos kawaii del Japó fins a marxandatge i àlbums de música K-Pop", explica al mostrador mateix Anaïs. "Des que va obrir la nostra tenda, fa gairebé uns deu anys, fins ara, hem vist com s’incrementava notablement la quantitat de persones a les quals els va agradant tot allò enfocat a la cultura japonesa", continua.

"Al principi estava més enfocada a un públic reduït i específic, però ara ve gent de totes les edats i gustos a visitar-nos"

"Al principi estava més enfocada a un públic reduït i específic, però ara ve gent de totes les edats i gustos a visitar-nos", un judici que comparteixen altres comerços del voltant. Per a Anaïs, l’augment es va notar sobretot a partir del 2019 i el 2020, "en el període de la pandèmia", que va coincidir amb l’expansió a nivell internacional del K-Pop que "ha fet que moltes més persones coneguin aquest gènere musical". Preguntada pel suport institucional a l’activitat comercial de les tendes d’aquest triangle, Anaïs considera que "encara falta molt més suport, però poc a poc s’està desenvolupant i s’està donant més espai a la cultura asiàtica".

Clientela diversa

Albert Dalmau és soci i gerent de la Gameria, un altre dels comerços veterans de la zona, "amb més de set anys d’experiència en la venda de jocs de taula, jocs de cartes competitius i tot tipus de marxandatge". Com la resta d'establiments consultats per Públic, Dalmau destaca els canvis sociològics en el perfil del comprador habitual: "La nostra clientela és diversa i de totes edats i gèneres, des de famílies que cerquen un joc per al petit de la casa a individus aficionats als jocs de cartes competitius com One Piece o Pokémon, o aquells que prefereixen jocs de taula modern, i fins i tot molts turistes". Hi ha "des d’adolescents a jubilats" i "tant col·leccionistes com aquelles que acaben de jugar la seva primera partida de Catan amb els seus amics".

Atesa aquesta diversitat, segueix Dalmau, "ens esforcem molt en què la botiga sigui atractiva per a qualsevol persona que passi per davant, sense importar si és client habitual del Triangle Friqui, o si senzillament està passejant per la zona: volem que tothom se senti còmode a l'entrar per la porta."

Aquest canvi estaria al darrere d’aquest augment de l’activitat comercial especialitzada, del que en Dalmau, com Pifarré, fa una lectura "molt positiva": "El fet que aficions prèviament considerades nínxol, com els jocs de taula moderns o els jocs de cartes competitius, entre d’altres, cada vegada siguin més populars entre el gruix de la població, ha generat un creixement de la demanda, i això és molt favorable per al sector", raona.

Pandèmia, retorn a la llar i 'marvelització'

Com en el cas de Momo Store, Dalmau creu que la pandèmia va marcar un punt d’inflexió, en el seu cas, en el sector dels jocs de taula, ja que la gent havia de passar-se "moltes hores a casa" i "en aquells moments els jocs de taula van emergir com una forma d’oci molt atractiva, tal com ja succeix als països nòrdics i de clima més fred, on també es passen moltes hores a casa." A aquesta tendència, afegeix, "s’hi ha sumat l’actual context inflacionista, pel qual les persones han vist reduït el seu pressupost d’oci, i aquí els jocs de taula també ofereixen una forma d’entreteniment domèstic que ofereix moltes hores de diversió a una inversió reduïda".

També cal sumar-hi, "en el cas de les famílies, un desig de limitar el temps de pantalla dels petits, que sovint els fa recórrer a alternatives com els jocs de taula." Pifarré hi agrega per part seva el fenòmen que alguns han anomenat marvelització cultural arran de les adaptacions de còmics de superherois d’aquesta editorial –i que va més enllà de la mateixa–, i diu que "les sèries i les adaptacions al cinema han donat a conèixer al gran públic un món que fins ara potser només el coneixien els aficionats" i que "cada vegada es fan més adaptacions de llibres i jocs de taula".

Les sèries i les adaptacions al cinema han donat a conèixer al gran públic un món que fins ara potser només el coneixien els aficionats

Com els seus col·legues, Dalmau reclama un major reconeixement. Al seu parer, "els jocs de taula i de cartes són béns culturals i haurien de ser reconeguts com a tals". I posa com a exemple "el bo cultural del qual es beneficien els joves" que "es pot gastar en videojocs, però no en jocs de taula." Des de la Gameria també demanen "plantejar la redució de l’IVA d’aquests productes", que, creuen, formaria part d'una sèrie de "passos clau per potenciar el creixement del sector."

El sector reclama un major reconeixement i, per exemple, que el bo cultural per a joves cobreixi també els jocs de taula

A Gigamesh, prefereixen veure el cantó positiu de la història: "Sembla que les institucions s’han adonat que hi ha tot un món rere el friquisme i van fent apropaments", opina Pifarré, "l’any passat l’ Ajuntament de Barcelona va adornar el Passeig de Sant Joan amb llums de Nadal dedicades al manga" i "aquest any ens han convocat a una reunió els propers dies", la qual cosa indicaria que des de les institucions "sembla que comencen a veure que és un món que interessa al ciutadà". A Freaks, Torres no perd de vista que en ocasions es pot arribar a morir d’èxit: "Per una banda és bo sortir de la marginalitat", assegura, "però és molt perillós caure en el ‘mainstream’." "Cosa que nosaltres", rebla, "no fem".