La fugida del turisme dispara la precarietat a la Costa Daurada

La Costa Daurada és un dels pols turístics del país, només superat per Barcelona i la Costa Brava. És, també, un dels motors econòmics de la demarcació de Tarragona, on el turisme representa el 26% del PIB. A poblacions com Cambrils, aquesta xifra s’enfila fins al 47%. Salou, capital de la Costa Daurada, concentra gran part de l’activitat. Sense oblidar l'atracció que suposa Port Aventura. La pandèmia, però, ha capgirat aquest sector: l’ha deixat pràcticament sense visitants estrangers, i només amb el mercat domèstic no omplen. Tot plegat afecta a uns treballadors de temporada amb contractes precaris que, malgrat les ajudes, tenen dificultats per seguir pagant les factures.

El turisme representa el 26% del PIB de la província de Tarragona

"Ha sigut el pitjor any de la història", sentencia Xavier Guardià, portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT). Tan sols al voltant del 40% d'establiments hotelers van obrir aquest estiu a la zona, i la demanda ha rondat el 20%. "Nosaltres no ens podem inventar els clients. És per això que no hem pogut funcionar", explica. Francesos, britànics i anglesos pràcticament no han vingut, i el volum de catalans i espanyols, degut a les restriccions i a la incertesa, s’ha reduït a la meitat.

Amb aquesta situació, hi ha negocis que no han pogut obrir ni facturar des de l’octubre del 2019. Guardià recorda que és un sector "de temporada", que concentra l’activitat majoritàriament des de Setmana Santa fins al novembre, de manera que caldrà esperar almenys fins al març de 2021 per reprendre l’activitat.

Guardià, portaveu de la patronal hotelera: "Ha sigut el pitjor any de la història"

El passeig marítim de Salou mostra aquesta inactivitat: són pocs els negocis amb la persiana aixecada. La Sofía, cambrera d’un restaurant a primera línia, explica que a l’estiu van notar la falta de clients estrangers. Encara que sí que tenien gent d’arreu de l’Estat, aquests no consumeixen tant, explica. I amb les restriccions vigents i els confinaments perimetrals, saben que tot i la reobertura actual tindran dificultats per fer caixa.

Fins ara, Salou ha destinat més de set milions d’euros a sufragar l’impacte de la crisi, d’un pressupost de quasi 50 milions. L’Ajuntament no ha respost a les preguntes d’aquest mitjà sobre la situació al municipi.

L’economia de les comarques tarragonines i gironines serà de les més afectades

A La Pineda, urbanització de Vila-seca, la situació és similar. La cambrera i la cap de cuina d’un dels pocs restaurants oberts al passeig expliquen que tots els establiments del seu voltant estarien oberts: "No surten els números, no se la volen jugar". El seu establiment sí que ha reobert, però encara que entre setmana s’hi veuen força treballadors dinant, dubten que el cap de setmana tinguin massa afluència. "Som el personal just per poder obrir", expliquen.

Segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2020 del BBVA, les comarques tarragonines i gironines seran les més afectades per l’impacte econòmic de la covid. Per l’autor de l’estudi, Josep Oliver, això es deu a "la forta dependència del turisme i la caiguda de la producció industrial", ja que apunta que el binomi "comerç i turisme" serà el que es reactivarà més tard.

Càritas Salou ha doblat les famílies que atenia i ja superen les 400

Famílies en crisi

Aquesta inactivitat repercuteix, inevitablement, en els milers de treballadors que es dediquen al sector. La Raquel és la primera vegada que s’apropa al local de Càritas a Salou. "Vinc molt a contracor, em sento fora de lloc", lamenta. Treballava en una empresa que organitzava esdeveniments en vaixells, sobretot festes en catamarans. "Van intentar obrir l’estiu, però és que els números no sortien", explica. Al març, la Raquel va entrar en un ERTO, però al llarg dels mesos l’empresa ha decidit tancar temporalment i ara està a l’atur. Li ha quedat un subsidi de 200 euros amb què no pot fer front a les despeses de la llar, on viu amb la seva filla.

Càritas Salou ha doblat en els últims mesos les famílies que atenia normalment. Ara ja són més de 400. "Fins ara ho anem aguantant, però estem a novembre. Veurem fins quan podem", explica Esteve Tomàs, responsable de l’organització. L’entitat i la Creu Roja atenen al municipi usuaris derivats dels serveis socials.

També la Laura (nom fictici) fa poc que ve a Càritas. Cada temporada treballava a l’hostaleria, igual que el seu fill, però aquest any no han pogut. "Amb l’hipoteca i sense ajudes, em vaig veure en la necessitat", explica. Mentrestant, intenta guanyar uns diners netejant un parell de cases, però no li dona per cobrir totes les despeses. "L’any que ve serà millor", desitja.

La inactivitat afecta a uns treballadors de temporada amb contractes precaris, amb ajudes ínfimes

Un sector fort

El portaveu de la FEHT Xavier Guardià subratlla que el fet de tenir unes empreses turístiques al territori que són "potents" els ha permès aguantar l’embat de la pandèmia i la manca d’ingressos. Per això, de moment cap establiment hoteler ha baixat la persiana definitivament. "S’ha pogut aguantar tot i no tenir grans ajudes", explica.

L’hotel 4R Casablanca és l’únic que està obert a dia d’avui a Salou. En aquesta època n’hi hauria més o menys una dotzena en funcionament. El director de l’establiment, Quim Díaz, explica que van començar la temporada "amb moltes expectatives que després no es van complir", igual que la majoria d’hotels de la zona.

"Hi ha hagut una aposta empresarial, perquè l’obertura es va fer amb una mínima previsió, sabent que no hi hauria retorn", assenyala Jaume Orteu, president de l'Associació Hotelera de Salou, Cambrils i La Pineda, que agrupa el 86% dels establiments de la Costa Daurada. Orteu és el director de l'hotel 4R Playa Park, un dels que enguany no ha obert.

Díaz assenyala la preocupació pels treballadors que contractaven cada any i que aquest any no han pogut cridar. "A nivell empresarial ens genera inquietud".

Port Aventura va atreure cinc milions de visitants i va facturar 230 milions d’euros el 2018

Port Aventura, tancat

El parc de Port Aventura, ubicat entre Salou i Vila-Seca, mereix una menció apart pel volum d’activitat que genera. El 2018 va registrar prop de cinc milions de visitants i una facturació de 230 milions. Habitualment està obert tot l’any excepte un parell de mesos a l’hivern i contribueix a l’activitat a tota la zona. "Port Aventura ens ajuda a tots", reconeix Díaz. Aquest any, però, amb prou feines ha pogut obrir tres mesos, de juliol a octubre.

El parc temàtic té una plantilla de quasi 2.000 persones. A més, hi ha els treballadors provinents d’empreses subcontractades.

És el cas d’Esther Rodríguez, cambrera de pis i treballadora de l’empresa de treball temporal (ETT) que gestiona el servei de bugaderia i pisos dels hotels del parc, que són cinc. Explica que la temporada va estar marcada per una incertesa constant i que ara, encara que tornin a tenir el pagament de l’ERTO després de la lluita sindical, amb aquest no es genera atur, ni dies de vacances, ni paga extra. "Són molts menys ingressos i moltes som famílies monomarentals o la parella, per exemple, està a l’atur", diu. Rodríguez, que és delegada de CCOO, explica que moltes de les treballadores són migrants i envien part del seu sou a la família: "En reduir-se tant no saben què fer, estan desesperades".