“El turisme massiu té els dies comptats”

Responsable d'Urbanisme a la Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, Joan Itxaso és una de les veus més crítiques amb les obres del temple i el model turístic de la ciutat, que ha gentrificat el seu barri.

Va néixer a Navarra, però la seva vida està lligada al barri, on passa "més temps que a casa". És va vincular amb l'Associació arran del cas de la Illa de Myrurgia, una "arramassada urbanística de requalificació del sòl". Crític amb l'ampliació del temple i la gestió turística de l'entorn, diu que la relació amb l'Ajuntament és "molt dura perquè no volen escoltar". Centra els seus esforços en l'activació de la comissió de treball, paralitzada pel coronavirus.

Com s'ha viscut la pandèmia al barri?

Ha afectat bastant, sobretot a una de les nostres reivindicacions històriques: tenir espais per a la gent gran. Han mort moltes persones a residències privades. Molt de patiment, angoixa i mala llet.

I a nivell econòmic?

El coronavirus ha suposat una aturada en sec de l'economia del barri, on gairebé el 95% de l'activitat depèn del turisme. Un país no pot tenir un monocultiu d'una activitat, perquè, si de sobte succeeix alguna cosa, t'enfonses.

Què opina del model turístic actual?

El turisme massiu té els dies comptats. Amb ell anem a la ruïna. Però això ni l'Administració, ni el temple, ni qui viu del turisme ho volen veure. És una activitat a la qual és fàcil enganxar-se, obrint un bar. Però ja amb la crisi econòmica es va veure que la gent optava per destinacions més assequibles.

Veu possible un canvi en la regulació turística?

No crec que això suceeixi, encara que seria el moment per apostar per un model de turisme més sostenible. L'Ajuntament i la resta de partits van en una altra direcció. Una oportunitat perduda.

Què proposa l'entitat?

Que el turisme que aculli el temple sigui compatible amb la vida i la convivència del barri i amb l'economia de la ciutat. Que els grups de visitants es redueixin per evitar aglomeracions. Que els guies tinguin una formació específica de l'entorn. Però l'Administració va a la seva. Això és un gran negoci.

En quin sentit?

Aquí hi ha hagut molta pressió per assumir uns ritmes de construcció elevats, sobretot des que el temple va anunciar que les obres acabarien el 2026. Ho va vendre com un objectiu de la ciutadania, quan no era així.

Critica la construcció de l'escalinata del carrer Mallorca

El temple es basa en el fet que Gaudí va idear un projecte per a l'exterior, però és mentida. Un document del 1975 del Col·legi d'Arquitectes i del Ministeri demostra que va ser obra dels seus deixebles. L'edifici de davant, de Núñez i Navarro, ha d'anar al terra. Allà hi viuen un centenar de famílies. L'afectació per construir el bloc no va tenir en compte la possible remodelació del Pla General Metropolità. Es va actuar sense dialogar amb els veïns.

Quines altres problemàtiques detecta?

No queden espais verds. L'antic edifici d'Aigües de Barcelona l'ha comprat el temple abans que l'Ajuntament. L'associació va proposar que fos catalogat com a equipament pel barri o que es remodelés i acollís als veïns afectats sense cost per a les famílies.