Público
Público

La Generalitat assumirà la compra i els deutes de l'Hospital de Sant Joan de Reus

L’administració catalana acorda amb l’Ajuntament de Reus la creació d’una nova empresa de dret públic per aturar les pèrdues continuades originades pel sobreendeutament resultant del macrocas de corrupció sanitària Innova.

Foto d'arxiu de l'Hospital de Reus.

L’edifici emblemàtic del macrocas de corrupció Innova canviarà finalment de mans. L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus passarà en els pròxims mesos a mans de la Generalitat de Catalunya després d’un periple de quatre anys entre les dues administracions. Les pèrdues astronòmiques han estat una constant i el consistori municipal ha hagut de fer tota mena de peripècies per evitar que l’equipament sanitari desaparegués engolit pels deutes. Uns deutes provinents d’un alt cost de les obres i d’una estructura a mantenir que van provocar l’obertura d’una causa de dissolució ja l’any 2015. De fet, l’edifici de l’Hospital Sant Joan té una superfície de 92.073 m² i l’empresa que el gestiona, el grup SAGESSA és una societat municipal amb 1.500 treballadors.

La decisió de la compravenda entre les dues administracions es feia pública per part del regidor de Salut de la ciutat, Òscar Subirats (ERC), el passat 18 de desembre. I va ser ratificada per una àmplia majoria del plenari municipal -amb les úniques abstencions dels tres regidors de la CUP- en una sessió celebrada el 23 de desembre, a tocar de les vacances de Nadal. La llum verda per part dels representants municipals no es va fer esperar per una raó: el 31 de desembre, l’últim dia de l’any, expirava el temps per remoure la causa de dissolució última i, d’aquesta manera, seguir oferint atenció sanitària pública als ciutadans de la ciutat, de la comarca (el Baix Camp), a més dels del Priorat, la Ribera d’Ebre i part de la Terra Alta.

L’opció escollida ha estat la de crear una nova empresa de dret públic -Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp- que dependrà de la Generalitat, passarà a ser proveïdora del CatSalut però sense arribar-se a integrar a l’Institut Català de la Salut (ICS). Precisament, aquesta ha estat una de les qüestions que ha portat els anticapitalistes a no donar suport a l’acord. La CUP considera que “en lloc de crear una empresa nova, el que hauria d’haver fet l’Ajuntament és una gestió de l’Hospital des de l’ICS”. Argumenta que “no estan d’acord en absolut amb aquest model sanitari perquè la salut s’hauria de gestionar directament des de la Generalitat sense necessitat de crear un aprovisionament de serveis”.

Malgrat haver segellat una solució, l’ombra de la corrupció segueix planant sobre l’Hospital Sant Joan. Una part del deute que aviat assumirà la Generalitat es va contreure en el seu moment per pagar l’empresa Innova, una de les societats que va donar nom al cas de corrupció sobre les obres de l’edifici actual i d’altres accions. 

Diverses propostes escombrades pels números vermells

L’acord rubricat ara és l’últim capítol d’un procés que va començar poc temps després que esclatés el cas Innova i que la Guàrdia Civil irrompés als despatxos d’un Ajuntament de Reus governat per CiU, el PP i Ara Reus el 28 de maig de 2014. Tant és així que els regidors del PSC -partit que encetava la segona legislatura a l’oposició després d’ostentar el govern municipal des de les primeres eleccions democràtiques, el 1979- van presentar a la resta de partits l’estiu del 2015 una proposta per un Pacte de Salut que creés “un espai de treball i de diàleg que permeti establir les grans línies d’actuació que facin avançar l’hospital”. L’acord, però, tardaria un any i mig en arribar: el 15 de febrer de 2017 tots els grups municipals, amb l’excepció de la CUP, donarien suport a l’acord, així com altres entitats cíviques, socials i econòmiques.

El 8 d’abril del mateix any, l’aleshores conseller de Salut, Toni Comín, anunciava que el Departament tenia la intenció de crear una nova “entitat pública” gestionada de manera conjunta pel CatSalut [Generalitat] i l’Ajuntament de la ciutat per tal d’eixugar el dèficit de l’hospital. En l’últim exercici econòmic, el del 2016, havia registrat un dèficit de 8,4 milions d'euros. En aquella ocasió Comín va explicar que la nova societat es repartiria entre el CatSalut (54%) i l’Ajuntament (46%) i va remarcar que la Conselleria no entraria a administrar el Grup Salut i al mateix temps tampoc optaria a presidir aquest organisme municipal que agrupa diverses estructures sanitàries de la demarcació de Tarragona.

No obstant això, la proposta no es va arribar a materialitzar. A finals de l’any passat el CatSalut va descartar que l’Ajuntament tingués un poder de decisió similar al de l’administració catalana i ja va posar sobre la taula la necessitat de crear una nova societat que permetés sanejar l’economia i el funcionament de l’equipament sanitari. El nou ens assumiria tant l’activitat de l’Hospital Sant Joan com els serveis d’atenció primària dels diversos CAPs titularitat de SAGESSA.

Pèrdues continuades

La situació econòmica de l’Hospital sempre ha estat una pedra a la sabata del consistori. Va ser als anys 80 quan el municipi va decidir crear una empresa pròpia pels serveis relatius a la sanitat per tal de no fer entrar Reus exercici rere exercici en números vermells. Tot i això, la planificació d’un nou hospital l’any 2007 valorat en 140 milions d’euros va fer créixer de forma exponencial aquesta situació tenint en compte que el preu superava el pressupost anual mitjà de la ciutat en més de 30 milions d’euros. Així, l’endeutament va resultar bàsic per poder tirar endavant el projecte.

Aquesta tònica ha portat al consistori a reconèixer en la Memòria Justificativa del Conveni signat amb el CatSalut, a la qual ha tingut accés Públic, que “des del 2015, la societat incorre en pèrdues repetides per un increment progressiu de les despeses i un canvi de sistema de pagament”. Alhora, el document afirma que “no s’han pogut adoptar les mesures correctores eficaces suficients” per tal de poder pal·liar una situació que titlla de “dèficit estructural”.

Precisament, segons el document, durant els últims quatre anys s’han redistribuït dividends provinents d’altres empreses i equipaments municipals per poder esquivar diverses causes de dissolució en què es va veure abocat l’Hospital. L’any 2017, tot i la signatura del Protocol entre el Departament de Salut i l’Ajuntament de Reus, el document recull que la societat de l’Hospital “es va tornar a trobar incursa en causa de dissolució degut al dèficit”, motiu pel qual es va tornar a recórrer a capitals de GECOHSA. Pel que fa al tancament de l’exercici econòmic de 2018, l’escrit comenta que “es va posar de manifest de nou la situació de desequilibri patrimonial de la societat” i per això es va acordar “avançar cap a un model d’organització dels serveis de salut de cobertura pública vinculat corporativament a la Generalitat de Catalunya”.

El conveni definitiu

La tendència tampoc ha variat a l’hora de fer balanç econòmic de l’últim any. El 2019 va acabar amb un dèficit de 111.000 euros, una xifra substancialment menor a la d’altres anys. Amb tot, el deute acumulat dels quatre exercicis anteriors supera els 15 milions d’euros. En aquest sentit el Conveni Regulador entre la Generalitat de Catalunya, el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Reus que busca reordenar l’assistència sanitària al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre subratlla que el finançament de l’equipament ha anat “majoritàriament a càrrec de la Generalitat de Catalunya”.

El document, al qual també ha tingut accés aquest mitjà, està signat pel vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonés; la consellera de Salut, Alba Vergés; el director del CatSalut, Adrià Comella; i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i posa les bases del canvi de propietat entre el consistori reusenc i l’administració catalana. La compravenda es durà a terme “de forma gratuïta i lliure de càrregues i gravàmens” i s’ha d’executar en un període màxim de sis mesos, comportant la creació de dues entitats de dret públic -que gestionin l’Hospital de Reus i el de Móra d’Ebre respectivament- i l’extinció de les entitats anteriors - l’Hospital Sant Joan de Reus SAM i de GECOHSA- una vegada s’hagi conclòs el procés. Igualment, la Generalitat es farà càrrec de dos crèdits, un sindicat a través de diverses firmes bancàries i l’altre atorgat pel Banc Santander, contret en el seu moment per finançar la construcció de l’edifici i que suposa un import de 25.244.780 d'euros per als quatre anys vinents.

Tot i que la documentació afirma que els treballadors de l’hospital passaran a ser-ho de la Generalitat i que les plantilles d’altres equipaments sanitaris del Grup Salut esdevindran assalariats de l’Ajuntament a través d’una subrogació dels contractes, queda pendent veure què passarà amb els treballadors amb un contracte temporal. 

El germen de la perversió

Encara que el Cas Innova va més enllà de qüestions relacionades amb l’Hospital Sant Joan de Reus, la seva construcció i les empreses que orbiten al seu voltant són claus per a l’entramat. Gran part del sumari del cas és secret i té un total de 15 peces obertes, algunes de les quals actualment són encara desconegudes, conformant una macrocausa que instrueix el magistrat del jutjat número 3 de Reus, Diego Álvarez de Juan.

Josep Prat i Carles Manté, dos dels investigats centrals pel jutge, havien sigut president de l'Institut Català de Salut (ICS) i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), respectivament, abans de contraure diverses relacions amb l’empresa municipal Innova. Prat en va ser nomenat director general i Manté hauria rebut 838.000 euros per part de la societat per assessorament en el projecte del nou hospital i per fer uns treballs de “consultoria estratègica” que presumptament no s’haurien efectuat, segons consta a la peça principal del cas, que ja té tancada la fase d’instrucció i està a l’espera de l’obertura del judici oral.

Prat i Manté estan investigats en aquesta peça per delictes de malversació, estafa, tràfic d’influències, negociacions prohibides amb funcionaris, blanqueig de capitals i contra la hisenda pública. Igualment, estan sent investigats l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC), i Ester Ventura, exdirectora financera d’Innova i esposa de l’expresident de la Diputació de Tarragona Josep Poblet (CiU).

Pel que fa a l’Hospital, les peces separades dos i quatre del cas, tindrien com a escenari principal l’ens sanitari. La peça segona se centra en la figura de l’aleshores gerent d’infraestructures del CatSalut, l’arquitecte Jorge Batesteza, que després de deixar el càrrec la primavera del 2007 va fitxar per Innova per supervisar les obres del nou Hospital Sant Joan de Reus. Per aquesta tasca va rebre la suma de 387.000 euros i el jutge l’investiga per blanqueig de capitals, delicte societaris, malversació de fons públics, prevaricació, delicte contra l’administració pública i estafa.

Respecte a la peça separada quatre, el text guardaria relació amb la col·locació de pròtesis quirúrgiques caducades o en mal estat de l’empresa Traiber -precintada l’any 2014- als hospitals del grup SAGESSA. Álvarez de Juan estaria investigant, segons una part de la instrucció de la peça feta pública, el presumpte finançament de la campanya de CiU el 2011 que va portar a l’alcaldia l’actual alcalde, Carles Pellicer, per part de la companyia a canvi de la compra de productes per part del grup de gestió sanitària. En el marc d’aquesta investigació estan essent investigats qui el 2015 era primera tinent d’alcalde de la localitat, Teresa Gomis (CiU), l’exregidor de Promoció Econòmica, Marc Arza (CiU) i sis alts càrrecs d’aleshores de SAGESSA. Als investigats se’ls hi imputen els delictes de suborn, blanqueig de capitals, prevaricació i falsedat documental.

L’administració pública saneja els estralls de la corrupció

Situacions com la del traspàs de l’Hospital Sant Joan de Reus reobren qüestions com la necessitat de sufragar els seus rastres a través de l’administració pública. Així ho manifesta Júlia Miralles de Imperial, investigadora en anticorrupció i professora associada de Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “Catalunya, des de fa dècades, ha optat per les formes de gestió sanitària que involucren entitats privades”. Explica que aquesta posició “s’ha defensat des del punt de vista de generar més flexibilitat, eficiència i rapidesa en la prestació de servei” però que també implica riscos: “Aquesta eficiència mai pot anar de la mà de reduir els mecanismes de control contra la corrupció”, afegeix.

Miralles de Imperial admet que el canvi de mans del centre sanitari i l’assumpció del deute per part de la Generalitat arriba per poder “garantir a la població l’accés al sistema de salut”. No obstant això, reitera que “que cal que en l’àmbit judicial es faci tot el possible per intentar recuperar part dels fons malversats” i apunta que “l’objectiu hauria de ser que la Generalitat no assumís el deute que es va generar d’una activitat corrupta”.