La Generalitat i la Moncloa confien en l'oficialitat del català a la UE tot i les reticències de Merz

El Govern de la Generalitat i el de l'Estat han reiterat aquest divendres que confien que l'oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions de la Unió Europea sigui una realitat. Mentre el president català Salvador Illa assegura que el que "el sentiment general a Europa és favorable", el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha insistit que "és un objectiu irrenunciable" per l'Executiu espanyol. Tot plegat l'endemà de la reunió en què el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no va poder convèncer el canceller alemany, Friedrich Merz, sobre aquesta qüestió.

Illa ha admès que hi ha "reticències" a alguns països i ha destacat "especialment" Alemanya. En qualsevol cas, s'ha mostrat convençut que es podrà aconseguir, encara que ha retret al PP que estigui pressionant en la línia contrària. "Quina Espanya volen? La que veu el català i l'euskera com una llengua de provincians? La de Madrid DF? A mi no m'interessa", ha afirmat. Durant un esmorzar informatiu a Vitòria, ha reivindicat que Catalunya i Euskadi són "garantia de lleialtat i de cooperació institucional" més enllà de "reivindicacions i discrepàncies".

Un altre dels punts en comú de tots dos territoris és el fet de tenir una llengua pròpia, que Illa ha insistit que és "un element de riquesa" per a tot l'Estat. "Els qui diuen que són llengües provincianes no entenen res. Viuen en un altre món petit i tancat", ha sentenciat. Aquí ha volgut fer un agraïment públic a l'alcalde de Badalona i militant del PP, Xavier García Albiol, després que presentés una moció al ple de l'Ajuntament on destacava la necessitat de protegir i augmentar l'ús del català i donava suport al Pacte Nacional per la Llengua. 

Més tard, però, Albiol va matisar el seu suport i va admetre que "es podria haver expressat d'una altra manera". En qualsevol cas, el president Illa ha assegurat que quan l'alcalde de Badalona va mostrar-se favorable a determinats punts del pacte li va trucar per "felicitar-lo" i per reconèixer-li el seu "coratge".

"Alemanya ha demanat més temps"

Per la seva part, el ministre Albares ha confiat que "s'aconseguirà" l'objectiu de l'oficialitat de les llengües cooficials a la Unió Europea i assegura que "Alemanya ha demanat més temps". "No puc dir quan serà, però sí que està sobre la taula, que no desapareixerà, i que tots els estats de la Unió Europea entenen perfectament que la nostra identitat nacional és plurilingüe", ha declarat aquest divendres.

Segons el ministre, de la mateixa manera que altres estats membres tenen reconegudes totes les seves llengües oficials, "Espanya també té tot el dret al mateix". Per tant, segons Albares, el Govern espanyol "no pot dir quan", però sí que pot "garantir" que totes les llengües oficials de l'Estat seran oficials a Europa. En qualsevol cas, cal recordar que l'oficialitat requereix la unanimitat dels països membres de la UE, la qual el membre de l'Executiu confia a aconseguir.

En aquest sentit, Alemanya és un dels estats que presenta més reticències. Aquest dijous, en la seva reunió amb Merz, Sánchez va traslladar la petició d'Espanya i va recordar que "fa 40 anys que s'espera aquest moment". "Esperem que ho puguem aconseguir en un futur no massa llunyà", va dir. El canceller, però, no va fer cap concessió: va apuntar que "coneix la posició espanyola" i va destacar la complicació de les traduccions simultànies al Parlament Europeu. I va fiar la solució "a mitjà termini" en la intel·ligència artificial. 

Finançament singular

Durant el col·loqui, el president català també s'ha referit al model de finançament singular per a Catalunya. Illa ha insistit a diferenciar-lo del model basc i ha dit que el català seguirà al règim comú, sempre "atenent les seves singularitats". A banda, ha dit que "en els propers dies" es concretarà l'aportació solidària que hauria de fer Catalunya en aquest nou sistema.