ACTE INSTITUCIONAL DE LA DIADA Generalitat i Parlament reben l'11-S reivindicant del dret a l'autodeterminació
L'acte institucional de la Diada, dedicat aquest any a la defensa dels Drets Humans, ha evocat el drama dels refugiats al Mediterrani, les conseqüències de les guerres, les lluites contra tota mena de discriminacions i el maltractament històruc de la llengua catalana.
Publicidad
BARCELONA,
"D'entre els nostres drets, exercirem el principal de tota col·lectivitat, el dret d'autodeterminació". Així s'ha parlat en l'acte institucional de la Diada aquest diumenge a l'esplanada del Born, a Barcelona, en l'acte institucional de la Diada. Un acte que s'ha avançat a la nit anterior -deixant així tot el protagonisme del dia 11 a la manifestació convocada per entitats de la societat civil-. I que, tot i que formalment ha estat dedicat a la defensa dels Drets Humans, amb emotives evocacions sobre el drama dels refugiats al Mediterrani, les conseqüències de les guerres i les lluites contra tota mena de discriminacions, també ha esdevingut un acte reivindicatiu del dret a l'auodeterminació i del referèndum de l'1-O, amanit amb crits d'"independència" per part dels assistents.
Publicidad
L'acte s'havia convocat amb l'eix temàtic dels Drets Humans i ha recordat algunes lluites concretes ben conegudes. Incloent-hi dues en què s'ha emmirallat darrerament el sobiranisme, pel fet que en el seu moment van desafiar l'ordenament legal: la de Rosa Parks, la noia afroamericana que el 1955 es va negar a desocupar un seient reservat per a blancs, i la de les primeres sufragistes que reclamaven el vot femení a començaments del segle XX.