Público
Público
ENTREVISTA A María José Carcelén

"La Generalitat ha permès veure la gent gran com un negoci"

Presideix la Coordinadora de Residències 5+1, que vetlla pel benestar de les persones en aquests centres, on la pandèmia ha evidenciat encara més les grans mancances que hi ha

María José Carcelén, presidenta de la Coordinadora de Residències 5+1
María José Carcelén, presidenta de la Coordinadora de Residències 5+1. Bru Aguiló

María José Carcelén (Còrdova, 1958) recorda l’emoció de retrobar-se amb la mare al juny després de tres mesos separades, i pensa en les famílies que encara no ho han pogut fer gairebé un any després de l’inici de la pandèmia. Retreu a la Generalitat que "no ha controlat" què passa a les residències, i li reclama un canal telefònic per resoldre incidències. La contacten familiars preocupats pel que s’hi viu, però no sempre es queixen per por de "represàlies" amb la persona ingressada. "Si no fas res, estarà igual de malament i estarem contribuint a aquest maltractament", els diu. 

Com és que es va fer activista per la gent gran?

La mare estava en una residència pública de Barcelona, la Mossèn Vidal i Aunós, i el 2016 la Generalitat va adjudicar la gestió a una empresa de l’Ibex [Ingesan, filial de la constructora OHL]. Hi va haver un daltabaix: l’atenció va perdre tota la qualitat. Amb la mobilització vam fer fora l’empresa, però teníem clar que cal canviar el model.

Quines mancances van detectar?

Es va reduir personal, l’alimentació va perdre moltíssima qualitat, no hi havia tovalloles i s’eixugava gent gran amb llençols vells.

Com s’ha viscut la pandèmia a les residències?

Molt malament. La gent gran ha estat abandonada a la seva sort. Durant mesos no els portaven als hospitals i van morir sense l’atenció sanitària que requerien. El que s’ha fet a les residències no té nom.

I la mare, com ho ha passat?

La seva residència va ser de les que més van patir. Amb els primers tests, de 112 residents hi va haver 51 positius. En una segona tongada n’hi va haver 28 més, entre ells la meva mare. La van portar a l’hospital i es va salvar.

A l’estiu van interposar un contenciós.

Hi havia un protocol sobre les sortides per a les quals calia l’autorització de l’empresa tot i no haver-hi estat d’alarma. Tothom es preocupa de l’impacte que té en nosaltres la pandèmia, però podem sortir i entrar. Ens imaginem quin impacte pot tenir en la gent gran que han vist morir gent al seu costat i després no pot ni veure la família?

Veu indicis de mala praxi?

Ara i abans de la Covid. Sí, sens dubte. El problema és que la gent gran es veu com un negoci perquè la Generalitat i la resta de comunitats autònomes ho han permès. Hem demanat inspeccions reals sense preavís, tenir infermeria en el torn de nit i reforçar la fisioteràpia. Les residències han de ser públiques i amb gestió pública per garantir que no es fa negoci.

Quina petició fa als partits de cara a les eleccions catalanes?

El juny vam presentar una proposta de resolució al Parlament, que va aprovar tots els punts excepte el de servei públic de gestió pública, i demanem saber com ho pensen implementar.

Com valora l’arrancada de la vacunació?

Ens van fer córrer molt per donar l’autorització de la vacunació abans de Nadal. El problema ha estat l’organització del Departament de Salut. Arriben tard a tot.

La Covid ha servit per evidenciar l’estat de les residències?

Ha fet treure la situació de les residències de sota la catifa i posar llum pública al que hi estava passant.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?