Després de la sanitat, les ITV. La reversió de la privatització d’aquest servei obligatori, executada en l’època de Zaplana, figurava dins l’acord de govern del Botànic II, però no va ser fins al passat desembre quan va anunciar-se que el procés de reversió es posaria en marxa aquest 2021 per tenir-lo enllestit pel 2023, quan caduca l’actual concessió. El primer pas, segons informacions de la conselleria d’Economia Sostenible, és la construcció d’una estació pilot a Torrent (Horta Sud) per després desplegar una xarxa de deu estacions arreu del territori valencià per tal de garantir que el 90% de la població tinga una estació de servei a menys de 30 minuts en cotxe.

El projecte inclou la creació d’una empresa mercantil de titularitat pública, finançada amb 735.000 euros que aportarà l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), i que subrogarà els actuals treballadors de les estacions privades. En aquest sentit, el conseller Rafa Climent va explicar, en el comunicat de premsa on s’avançava la mesura, que la Generalitat "obri un període de temps i d'anàlisi de l'informe per valorar i estudiar les solucions possibles per a desenvolupar la subrogació del personal".

El pas endavant definitiu va decidir-se després de tenir els resultats d’un estudi encarregat a la consultora Nuve Consulting –"una empresa independent i que mai ha treballat per cap de les empreses concessionàries", segons han recalcat des de la conselleria- on es destaca que un sistema de gestió pública directa seria més rendible i eficient. Així, segons aquest informe, l’actual model de concessió garantiria a la Generalitat uns ingressos de 7,6 milions d’euros anuals. Una nova licitació podria pujar fins als 19,2 milions, mentre que la gestió directa permetria ingressar fins a 39,3 milions d’euros nets.

Aplaudiments sindicals i oposició patronal

CCOO del País Valencià s’ha mostrat favorable a aquesta recuperació del servei, mentre que la Unió de Consumidors ha "valorat positivament" la decisió. En canvi, l'Associació d'Entitats Concessionàries de la Comunitat Valenciana per a la Inspecció Tècnica de Vehicles (Aecova-ITV) s’ha oposat frontalment a la reversió, assegurant que es posa en risc "un sistema eficient i eficaç". En una roda de premsa, el president d’Aecova, Manuel Trigo, va respondre a les paraules de Climent, lamentant "que no se’ls tinga en compte en el procés" i que s’haja censurat que les empreses guanyen diners "de forma ideològica i demagògica".

Encara que des d’Aecova-ITV no han avançat si pensen prendre mesures concretes per evitar la reversió de les concessions, fins al moment s’han oposat a totes les mesures prèvies en aquesta direcció. El 2018 van recórrer davant el TSJCV la reducció de tarifes imposada per la conselleria, aconseguint que el tribunal paralitzés la mesura, actualment pendent de resolució definitiva davant del Tribunal Suprem. Ara fa just un any van augurar "un col·lapse" si la Generalitat forçava el control sobre les plantilles –pas previ per a la subrogació, encara que aquest mai s’ha produït, més enllà de les conseqüències de la pandèmia i l’estat d’alarma.

Fonts de la conselleria d’Economia Sostenible consultades per Públic asseguren que "reconeixen el dret a la protesta" de les empreses concessionàries però que estan "molt tranquils" davant possibles decisions judicials: "és una concessió que s’acaba i que es pot tornar a licitar o no, no hi ha cap dubte sobre això". La situació viscuda per la conselleria d’Educació, a qui els tribunals han obligat a prorrogar de forma automàtica i eterna el concert a dues escoles, malgrat que aquest ja havia caducat, "no és equiparable", asseguren des d’Economia.

Privatització als tribunals

El servei d’inspeccions als vehicles al País Valencià va tenir una gestió pública fins al 1997, quan el llavors president del PP, Eduardo Zaplana, va decidir-ne la privatització, malgrat que era rendible. La detenció de Zaplana el 2018, en l’Operació Erial, va permetre saber com l’adjudicació dels contractes va estar farcida d’irregularitats i havia acabat en mans d’empresaris que després havien finançat el PP, segons va informar el setmanari El Temps. La investigació judicial va revelar que l’expresident va rebre fins a 12,5 milions en comissions, tant per les concessions d’ITV com pels Plans Eòlics.

La conseqüència directa d’aquella privatització, no només van ser la pèrdua d’ingressos per la Generalitat, sinó que el País Valencià compta amb les segones tarifes d’ITV més cares de l’estat, sols per sota del País Basc.