Gimnasos exclusius per a dones: fer-se forta per fora i per dins

"No era capaç de treure’m la samarreta al gimnàs". "Notava que m’estaven criticant, com dient-me que aquell no era el meu espai". "Em sentia constantment sexualitzada". Les veus de la Francesca, la Lena i l’Alícia, respectivament, són també les veus de moltes dones que, cada vegada que van al gimnàs, se senten intimidades i jutjades pels homes, fet que es coneix com a gymtimidació. De fet, segons un estudi realitzat per RunRepeat l’any 2021 a membres de més de 3.700 gimnasos, el 56% de les dones assegurava haver experimentat alguna mena d’assetjament en aquests espais.

Femení o feminista?

"La diferència del nostre centre amb els altres que també són exclusius per a dones, és que l’enfocament allà sempre és estètic: aprima’t, tonifica, prepara’t per a l’estiu", assenyala Berta Font, una de les fundadores de FitLovas. En aquesta línia, Monserrat Gonzalez, l’altra de les fundadores d’aquest gimnàs, assegura que "a Barcelona hi ha pocs centres no mixtes", i els pocs que hi ha, solen ser grans cadenes "enfocades a vendre el missatge a les dones que han de ser més fines o esveltes, mai et diran que et posis forta", subratlla.

"Ja fa anys que el moviment feminista s’ha intentat cooptar i mercantilitzar a través d’estructures capitalistes, traient-li el rerefons polític"

Per la seva banda, Marina Jiménez, militant del Centre Social l'Obrera i membre del gimnàs popular Rukeli, de Sabadell, denuncia les "lògiques clientelars i competitives" que solen inundar els gimnasos, siguin pel públic que siguin. "Ja fa anys que el moviment feminista s’ha intentat cooptar i mercantilitzar a través d’estructures capitalistes, traient-li el rerefons polític i convertint-lo en un simple producte de consum", es queixa.

Per a les dones, anar al gimnàs acostuma a ser més una obligació que una diversió, i així ho demostra l’Enquesta d’Hàbits Esportius a Espanya del 2020, on veiem com el percentatge d’homes que van al gimnàs per diversió o entreteniment (22,6%) és força superior al de les dones (15,9%). Alternatives com no tenir miralls a les sales o oferir polvorons al final dels entrenaments, són eines que utilitzen des de FitLovas per tal de motivar les seves usuàries a continuar entrenant: "Ara vinc cada dia amb moltes ganes de passar-m’ho bé", diu l’Alícia.

Una vetllada de combats al gimnàs Rukeli de Sabadell, en una imatge d'arxiu. ANDER ZURIMENDI.

Transformar la força física en empoderament

Gonzalez posa sobre la taula la necessitat de reivindicar espais d’entrenament només per a dones, especialment aquells que ajudin a exercitar la força: "La part dels pesos és terreny 100% masculí i, si mai has entrenat o tot just comences, és normal que et sentis intimidada i no et vingui de gust entrenar", exemplifica.

"La cosificació de la dona fa que et sentis observada i incòmoda amb el teu cos", fins al punt que acaba afectant el teu aprenentatge

Per la seva banda, Font, una de les fundadores de FitLovas, va decidir crear aquest projecte després de recuperar-se d’una experiència personal bastant dura. "Entrenar la força em va ajudar a superar certes etapes. I va ser llavors quan vaig adonar-me que les dones en general no entrenem la força, malgrat els beneficis que aquesta ens pot aportar", argumenta.

A més, la militant es mostra orgullosa que el 2019 el Rukeli esdevingués una peça clau en la "visibilització de les dones a l’espai públic del territori català", en convertir-se en la seu que va acollir "prop de 100 espectadors" a una vetllada que va oferir "més d’una desena de combats femenins de gimnasos populars provinents d’arreu de l’Estat".

Els espais no mixtes i l’autodefensa feminista

Konkle argumenta que, per tal de fer front a una societat patriarcal que es basa en el "mite de la superioritat física masculina", és imprescindible "donar eines que vagin més enllà de les físiques". Una d’aquestes eines d’empoderament és l’autodefensa feminista, que "s’ha practicat en la clandestinitat des de fa molts anys", argumenta. De fet, "als anys 60 i 70, quan encara no hi havia gimnasos exclusius per a dones, ja hi havia dones feministes compartint el que sabien en grups", afegeix.

És el fet de sentir-se part d’una família "el que crea adherència, i no tant que sigui només un espai per a dones"

Konkle també reivindica l’empoderament individual que sorgeix gràcies a la sororitat: "No només hem de veure els espais mixtes com una necessitat per no haver d’estar amb homes, sinó que també serveixen per posar l’enfocament en nosaltres mateixes i en les nostres relacions", reflexiona.

De fet, Jiménez considera que el Rukeli vetlla pels drets de les dones perquè, tot i que majoritàriament aposta per fer classes mixtes, combat el patriarcat mitjançant "la implicació i la conscienciació de tothom" als entrenaments. Així, els gimnasos que apliquen una perspectiva feminista també compleixen aquesta funció d’empoderament, gràcies al fet que ofereixen "la possibilitat de canviar les narratives i reconsiderar la nostra victimització, a través del domini del nostre propi cos", manifesta Jiménez. Perquè, tal com apunta Font, "fer-te forta per fora també t’ajuda a fer-te forta per dins".