El Govern afronta dos mesos decisius per concretar el nou model de finançament

La consecució del nou model de finançament i el traspàs de Rodalies a la Generalitat són les dues principals carpetes del pacte d'investidura de Salvador Illa segellat l'estiu passat entre el PSC i ERC. El seu assoliment determinarà, en gran part, l'estabilitat de l'executiu i l'èxit de la legislatura. La raó és que els republicans insisteixen constantment que fins que no es compleixin no negociarà qüestions transcendents com ara els pressupostos del 2026, l'aprovació dels quals és fonamental per al Govern, que ja va renunciar a tirar endavant els d'aquest 2025. 

Si en els primers nou mesos de mandat s'han produït passos significatius per avançar en el traspàs de Rodalies -tot i que encara s'està lluny de culminar-lo-, les negociacions per al nou finançament han quedat més eclipsades. I no falten gaires setmanes perquè s'arribi al 30 de juny, el darrer dia del termini fixat en el pacte d'investidura per assolir un acord entre els governs català i espanyol sobre el nou model. Fins ara, totes les declaracions d'Illa i el seu equip han reiterat que l'acord es complirà, però perquè sigui així s'haurien de produir notables salts endavant en les properes setmanes.

Juntament amb l'accés a l'habitatge -consolidat ja en les enquestes com el principal problema dels catalans i protagonista de les mobilitzacions més massives dels darrers mesos-, la situació de Rodalies ha acaparat bona part de l'atenció política, social i mediàtica de l'inici del Govern del PSC. El constant caos ferroviari ha convertit Rodalies en el principal maldecap d'Illa, amb la celebració al març d'un ple monogràfic al Parlament farcit de crítiques de l'oposició i amb la reprovació inclosa de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, com a moment culminant.

La qüestió del finançament provoca menys tensions, bàsicament perquè les converses s'estan desenvolupant amb discreció i lluny dels focus i, sobretot, perquè el seu impacte en el dia a dia dels ciutadans és menys visible que els constants endarreriments o anul·lacions de trens que pateixen els usuaris de Rodalies. Ara bé, això no significa que el seu pes polític menor, ja que en funció de com acabi, la Generalitat -l'actual i les que vinguin- podrà millorar significativament el seu potencial financer i, per tant, la capacitat per portar a terme accions que millorin la vida dels ciutadans.

Pendents de la proposta del grup d'experts

En una entrevista recent a Catalunya Ràdio, la consellera d'Economia, Alícia Romero, va assegurar que "el 30 de juny tindrem tancat i acordat amb el Govern d'Espanya l'esquema del model de finançament". Per afegir que "les converses amb el Govern d'Espanya i ERC van bé" i reblar que "sempre hem dit que complirem els acords". Abans d'aquesta data s'ha de presentar l'informe del grup d'experts que a principis de legislatura va rebre l'encàrrec d'elaborar la proposta que ha de servir de base catalana per a una negociació que, de fet, ja fa mesos que està en marxa.

En les properes setmanes el grup d'experts nomenat pel Govern ha de presentar la seva proposta de finançament

Liderat per l'economista Martí Carnicer, un veterà del PSC que ha estat alcalde del Vendrell, alt càrrec del Departament d'Economia durant els dos tripartits (2003-2010) i negociador de l'actual model de finançament -caducat des de fa anys-, el grup d'experts compta amb set membres i, segons Romero, entre aquest maig o "com a màxim" al juny enllestirà la seva proposta.

Entre d'altres qüestions, l'acord entre ERC i PSC estableix que amb el nou model passarà a ser la Generalitat la que "gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya" i ho faci a través de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que ja el 2026 hauria d'assumir la recaptació de l'IRPF. El text també estableix que "l'aportació a l'Estat ha de ser en base als serveis que l'Estat presti a Catalunya i en base a una quota de solidaritat, territorial, mesurable, transparent i avaluable".

En qualsevol cas, l'acord entre els governs -amb el vistiplau d'ERC- només serà el primer pas per culminar un procés que també dependrà de la voluntat d'altres actors. La raó és que implica modificar normatives estatals com la LOFCA -la Llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes-, per a les quals necessita el suport del Congrés i, per tant, presumiblement el vot afirmatiu de formacions com Junts.

Enfortiment de l'ATC

A banda de les tasques del grup d'experts, fins ara els principals avenços en matèria de finançament estan vinculats a enfortir l'ATC. En concret, al febrer la comissió mixta Estat-Generalitat d'Afers Econòmics i Fiscals va acordar que l'Agència Tributària Espanyola i l'ATC gestionin de manera compartida a partir de l'estiu l'impost de matriculació, en el que es planteja com una prova pilot per a la futura recaptació de l'IRPF. Un tribut que aporta uns 130 milions a les arques catalanes, lluny dels 14.000 de l'IRPF.

Paral·lelament també s'ha anunciat una major participació de l'ATC en l'actual campanya de la renda. Vinculat a això, s'ha ampliat la plantilla de l'organisme amb gairebé 200 nous treballadors, 90 dels quals seran estructurals i s'incorporaran permanentment a l'Agència. Augmentar el personal de l'ATC és imprescindible si l'any vinent ha d'assumir la recaptació de l'IRPF, ja que actualment compta amb uns 800 treballadors, molt per sota dels 4.000 de què disposa la Hisenda espanyola a Catalunya. I, en aquest sentit, el Govern ha avançat que els propers mesos convocarà nous concursos per dotar-la d'una major plantilla.

La Hisenda espanyola compta amb uns 4.000 treballadors a Catalunya; l'ATC en té 800

La nova gestora de Rodalies, filial de Renfe

Pel que fa a Rodalies, el compromís és que la nova empresa que gestioni el servei estigui enllestida abans d'acabar l'any per començar a funcionar a partir de l'1 de gener amb un tram de l'R1, segons l'acord entre el Govern espanyol i ERC. Més enllà dels constants problemes del servei -que van tornar a repetir-se després de la gran apagada elèctrica, quan va ser el darrer dels principals sistemes de transport públic de Catalunya a restablir-se- i del malestar ciutadà que comporten, els darrers mesos sí que hi ha hagut un degoteig d'anuncis vinculats al traspàs.

La comissió bilateral d'Infraestructures celebrada al febrer va servir per escenificar l'acord per posar en marxa l'empresa Rodalies de Catalunya, que s'encarregarà de gestionar el servei ferroviari i que comptarà amb participació estatal i de la Generalitat. Un mes després, però, va transcendir que, a diferència del previst inicialment, Renfe tindria una participació majoritària en el capital de la nova societat -en concret del 50,01%- i que aquesta s'integraria en el seu grup, és a dir, en seria filial. Un fet que busca pal·liar el malestar dels treballadors de la companyia ferroviària -que havien convocat diverses jornades de vaga en contra del traspàs- i que ha generat fortes crítiques especialment per part de Junts.

Almenys en els primers dos anys d'existència, Rodalies de Catalunya serà una filial de Renfe

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va posar l'accent aleshores en què "les decisions es prendran des de Catalunya", ja que serà la Generalitat qui "decidirà la presidència" de la companyia i hi tindrà "vot de qualitat" i, per tant, en controlarà el consell d'administració. Mentre que ERC fixa un termini de dos anys perquè Rodalies de Catalunya deixi el paraigua de Renfe per passar a estar adscrita a la Generalitat, una qüestió que no apareix als estatuts de la nova societat. Ara bé, conscient de la dependència socialista dels seus vots, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ja va avisar en aquell moment que "si algú incompleix els acords, la conseqüència és que no hi haurà nous acords".

Relacionado con este tema

Com pot millorar-se la "justícia tributària" del sistema fiscal català?

Marc Font

L'R1, la primera línia a traspassar

En la bilateral d'Infraestructures del febrer també es va acordar que en un màxim de tres mesos es culminaria l'inventari de les instal·lacions, béns i altres elements a traspassar de bona part de l'R1 -en concret entre Bifurcació Sagrera i Maçanet Massanes-, la primera línia que passarà a mans de la nova societat que gestionarà Rodalies. Un mes abans, la Generalitat havia fet la sol·licitud formal perquè l'Estat descatalogués aquest tram de la línia -que discorre íntegrament per territori català- de la xarxa ferroviària d'interès general. A més, s'ha d'enllestir la valoració econòmica dels costos vinculats al servei a transferir, la darrera de les tasques tècniques que ha de precedir-ne el traspàs.

Paral·lelament, a principi d'abril el Govern va iniciar els primers passos per portar a terme els traspassos de les línies R2 Sud i R3 de Rodalies. En concret, l'executiu va encarregar a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) -la gestora d'infraestructures catalana-, que comenci a fer l'inventari d'aquestes altres dues línies per poder identificar els elements a traspassar. L'R2 Sud discorre des de Sant Vicenç de Calders fins a Barcelona, mentre que la R3 fa el recorregut El Papiol-L'Hospitalet-Vic-Puigcerdà.

En tot moment, tant la consellera Paneque com el president Illa han insistit que "el traspàs s'està complint i no té marxa enrere". Precisament aquesta "nova governança" des de Catalunya de Rodalies es planteja com una de les potes fonamentals per millorar un servei que suspèn a les enquestes de valoració ciutadana. Les altres són culminar les obres en infraestructures -ara mateix hi ha unes 200 intervencions en marxa- i la incorporació de 110 nous trens a la xarxa. Tot plegat per posar al dia un servei envellit i saturat després d'anys de desinversió.