Este artículo se publicó hace 2 años.
El Govern dobla el pressupost per intervencions en fosses de Guerra Civil i franquisme
El pressupost arriba quasi a cinc milions d'euros i contempla primeres intervencions arqueològiques aquest 2023 al municipi de Bovera i al Berguedà
Públic
Barcelona-Actualitzat a
El Govern ha acordat doblar el pressupost destinat a la intervenció de fosses de la Guerra Civil i el franquisme. Es tracta d'una mesura impulsada pel Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, anunciada després del Consell Executiu d'avui dimarts.
En xifres totals, el pressupost del contracte de licitació és de 4.494.661,26 euros. Es tracta de pràcticament el doble del pressupost anual de licitació del contracte anterior del Pla de fosses.
L'augment de pressupost "incrementa significativament la capacitat d'intervenir en fosses i de fer anàlisis antropològiques i genètiques de les restes recuperades", segons ha destacat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu.
Aquest increment permetrà augmentar l'execució de serveis de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Les primeres intervencions del Pla de fosses per a 2023 preveuen excavacions a les fosses de Bovera (Garrigues) i a les del Berguedà.
A Bovera es preveu intervenir al coll Roig, una fossa amb uns 15 soldats republicans executats en uns bancals propers; el Mas del Senyor, un hospital republicà on hi ha un nombre indeterminat d'individus exhumats; el Mas del Vidal, una fossa associada a un punt de socors republicà amb uns 13 individus, i a la Casilla, una fossa amb 12 soldats i una dona executats per les tropes franquistes.
Pel que fa al Berguedà, s'han programat intervencions a l'aqüeducte del Collet (Guardiola de Berguedà), una fossa amb fins a 4 possibles soldats republicans morts durant la retirada que haurien estat inhumats; al municipi de Capolat, on hi ha cinc possibles localitzacions, amb una previsió màxima de 23 individus enterrats; a la Tomba dels 4 (Montmajor), on hi podria haver fins a 4 soldats republicans; al camp de Collet; a Planes de Cal Companyó; a la Masia Subirana de Sant Julià de Cerdanyola, i a la Nou de Berguedà, on hi ha tres possibles fosses localitzades.
El nou contracte de fosses té una durada de quatre anys. Entrarà en vigor l'1 de març de 2023 i serà vigent fins al 31 de desembre de 2026.
Retornar les despulles a les famílies
La inversió, juntament amb les campanyes que es porten a terme per donar a conèixer el Cens de persones desaparegudes i el Programa d'identificació genètica, té com a objectiu final permetre identificar i retornar a les famílies un nombre més gran de les despulles de persones desaparegudes.
Les actuacions per recuperar i identificar persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista tenen com a objectiu donar compliment als principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, establerts pel dret internacional. Es tracta d'unes intervencions portades a terme per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
Les actuacions en fosses busquen recuperar, analitzar i identificar les restes localitzades i retornar-les als seus familiars, o bé donar-hi una sepultura digna. A més de sistematitzar els protocols d'actuació i la planificació de les intervencions, el treball es complementa amb el Programa d'identificació genètica de persones desaparegudes.
Exposició 'On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya'
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat aquest dimarts la memòria democràtica davant de les "noves ideologies totalitàries que tornen a créixer arreu del món i també a Europa". Ho ha fet a l'acte inaugural d'una exposició al Palau Robert de Barcelona sobre fosses comunes de la Guerra Civil i del franquisme al costat de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. "Tenim el deure de treballar per la recuperació de la memòria històrica. Un deure com a societat per retre el just homenatge i record a les persones desaparegudes i també el deure, com a ciutadans, perquè l'oblit pot fer que les condicions en què es van viure determinats fets de la nostra història es tornin a repetir", ha reflexionat.
Aragonès ha subratllat l'esforç del Govern des de fa anys per recuperar la memòria històrica i identificar tant fosses del segle passat com les persones encara desaparegudes. Tot i això, ha advertit que "les generacions coetànies de la Guerra Civil" s'estan morint.
Ubasart, per la seva banda, ha posat també èmfasi en la utilitat de la memòria democràtica lligada "al principi de no-repetició". "Les dretes radicals estan tornant amb força arreu del continent, també a casa nostra", amb un programa "de retorn al passat més fosc", ha advertit. Per això, ha considerat una "obligació" promoure una cultura de memòria "que contribueixi a posar fre al nou feixisme que creix". "Estem tornant a veure les orelles al llop", ha alertat.
Aragonès i Ubasart han visitat l'exposició, titulada 'On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya', al costat del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran, i de la comissària que l'ha feta possible, Queralt Solé. La mostra, que es podrà visitar gratuïtament fins al 26 de febrer, és la història de diverses recerques de persones desaparegudes i de les seves famílies. Inclou tant plafons informatius i objectes desenterrrats com un mapa interactiu que permet localitzar i conèixer l'estat de diversos punts d'exhumacions.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..