Público
Público
EMERGÈNCIA PEL CORONAVIRUS

El Govern espanyol utilitzarà les dades dels operadors per estudiar els moviments durant la crisi del coronavirus

L’ús i l’anàlisi de dades mòbils, pràctica cada vegada més habitual en les administracions públiques. El País Valencià alberga un "projecte pilot" amb l’expansió del coronavirus com a rerefons. Protecció de dades, control social i privacitat, elements indefugibles de la qüestió.

Muntatge de l'hospital de campanya davant de l'hospital de la Fe, a València. EFE / MANUEL BRUGUÉ.
Muntatge de l'hospital de campanya davant de l'hospital de la Fe, a València. EFE / MANUEL BRUGUÉ.

El big data irromp amb força en temps de coronavirus. L’anunci efectuat en dies precedents Gel govern espanyol, consistent en el rastreig dels mòbils per traçar anàlisis sobre els moviments de la població, torna a posar de relleu la relació, sovint imprecisa, entre noves tecnologies i privacitat. DataCOVID —així és com s’anomena el projecte— implica requerir als operadors (Telefónica, Vodafone i Orange) les dades de més de 40 milions d’usuaris de telèfons mòbils arreu de l’Estat espanyol. L’executiu assegura que això es farà de forma anònima i agregada, amb l’objectiu d’estudiar tendències de mobilitat "mentre dure l’emergència sanitària i durant el temps necessari fins que es restablisca la normalitat". L’estudi està impulsat pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital i gestionat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

I el País Valencià es converteix, de facto, en el territori pilot de la iniciativa. No debades, la Generalitat Valenciana ja hi treballava des de feia setmanes, de manera paral·lela, amb la idea de donar suport al president Ximo Puig i la Conselleria de Sanitat en aquesta crisi. Des de Presidència assenyalen que la recaptació i l’anàlisi d’aquestes dades ajudaran a avaluar l’impacte de les mesures que s’estan adoptant, a més de detectar possibles "punts calents" pel que fa a densitat o concentració de població en horari laborable i en horari nocturn. El pla cerca realitzar estimacions per determinar, alhora, quins recursos sanitaris són necessaris en funció del progrés d’infectats, hospitalitzats i ingressos en UCI.

"No hi ha cap possibilitat de connectar aquestes dades amb cap ciutadà concret", remarca Ana Berenguer, directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques del Govern valencià; i hi afig: "Estem construint totes les garanties legals i explicant de manera efectiva el que estem fent junt amb les persones del grup de treball i les universitats, amb la regulació i els informes que ho avalen". Berenguer insisteix en què la informació lliurada pels operadors no contindrà cap dada personal i aclareix que el projecte no s’ha de confondre amb altres iniciatives materialitzades a països asiàtics, on l’ús massiu de dades provinents d’apps ha derivat, en alguns casos, en denúncies d’identificacions personals.

Des de Presidència informen que aviat es coneixeran les primeres conclusions que lliuraran al ministeri i que hauran de servir de mostra per estendre patrons a la resta de l’Estat. Juntament amb aquest estudi, el grup de treball adscrit a Presidència porta a terme enquestes setmanals amb l’objectiu de poder analitzar tendències relatives al "tipus d’interaccions socials que la ciutadania està tenint durant l’estat d’alarma" i "la capacitat de resiliència" de la població.

Excepcionalitat?

"De nou, la legalitat és un concepte qüestionable ara mateix i la privacitat no juga en un espai abstracte on és innegociabl", apunta Enric Luján, membre de Críptica, associació en defensa de la seguretat i la privacitat que precisament aquest abril compleix cinc anys. Luján assenyala que l’excepcionalitat pròpia de l’estat d’alarma desvirtua determinats drets reconeguts, els quals passen a un segon pla i acaben sacrificant-se parcialment o no atenent-se de manera escrupulosa a causa de les prioritats de les administracions per respondre de manera efectiva contra la pandèmia.

"La qüestió és què passarà el dia després, si totes aquestes mesures altament hostils per a la nostra privacitat s’aixecaran i quan"

"La qüestió és què passarà el dia després, si totes aquestes mesures altament hostils per a la nostra privacitat s’aixecaran i quan. Això implica estar molt vigilants per tal de no trobar-nos amb una suspensió de les garanties aconseguides durant els darrers anys i que no entrem en paradigmes com el xinès", subratlla l’activista. Des d’aquesta perspectiva, Luján adverteix del risc que suposa que es produïsca un efecte emmirallament amb la vigilància digital del país asiàtic que provoque que els països europeus comencen a veure la protecció de dades com un obstacle per a les accions eficients.

Amb tot, no és la primera vegada que s’examinen els desplaçaments a l’Estat espanyol fent ús de les dades mòbils, ni la més polèmica. Luján troba molts paral·lelismes entre el projecte iniciat per la Generalitat Valenciana i l’estudi sobre els hàbits de mobilitat dels espanyols emprès per l’INE a les acaballes de 2019. Aquell experiment, de vuit dies de durada, va provocar força controvèrsies i reticències, tot i que també es va anunciar el caràcter anonimitzant i agregat de l’operació. Val a dir que van transcendir pocs detalls al voltant de com s’efectuaria aquest traspàs de dades. L’organisme estadístic va pagar aleshores mig milió d’euros als operadors per la cessió.

Malsons orwellians?

Precisament, en el marc del que alguns consideren una transició cap a un nou model tecnològic (l’anomenada quarta revolució industrial) basat en el paradigma 5G, l’internet de les coses i la implantació progressiva de la intel·ligència artificial, el big data s’erigeix com una potent indústria per trobar solucions anticipades en alguns sectors però alhora alça polseguera a propòsit de qüestions com la privacitat, l’intrusisme o la mateixa protecció de dades.

La fotografia futurible i distòpica d’un gran tentacle de control social ha traspassat qualsevol sedàs literari i pren forma de disjuntiva tangible entre els moviments socials. Alerta Solidària ho va abordar a El malson d’Orwell, control social i noves tecnologies (Tigre de paper, 2013), anys abans de l’aprovació del reial decret llei que permet al Govern espanyol tallar xarxes i comunicacions per qüestions relacionades amb "ordre públic". "La repressió ja no és només presó, porres i antidisturbis; s’ha convertit en un entramat subtil de control social on totes les passes de la nostra vida estan arxivades, analitzades i observades per les forces de l’ordre", ens convida a la reflexió aquesta obra.

"La repressió ja no és només presó, porres i antidisturbis; s’ha convertit en un entramat subtil de control social", reflexiona Alerta Solidària

Consultada també sobre la mesura coneguda aquests dies, l’organització antirepressiva mostra un posicionament molt crític i, malgrat les dades anonimitzades, no dubta a afirmar que l’operació és abusiva, injustificada i se salta "el lògic i legítim recel de la població al sobrecontrol de l’administració i el mercadeig de les dades sobre activitats bàsiques humanes".

"Què pensa fer l'administració amb les dades obtingudes: posarà més policies allà on veja moviments? I, això, en darrer extrem, serà útil per evitar la propagació del virus?", es pregunten des d’Alerta Solidària. I prossegueixen: "I si es té en compte que les dades són anònimes, com se sabrà que els que es mouen són o no població de risc per qüestió d'edat? I si la propagació del virus és alta però disminueix molt si la gent va amb mascaretes, guants i es neteja les mans, les dades de Telefónica recolliran aquests detalls per a les hipòtesis de propagació? Què li costa a l’erari públic això? O, al revés, què hi guanya la ‘iniciativa privada’?".