El Govern rebrà més de 500 milions per al servei de Rodalies ja el 2024, arran de l’acord entre el PSOE i ERC per al traspàs. Són xifres amb què treballa el Departament de Territori i a les que ha tingut accés l'ACN. Així, l'Estat assumeix la totalitat dels conceptes que la Generalitat havia demanat.

El principal pagament serà el del dèficit tarifari -el cost del servei que no cobreixen els bitllets i abonaments dels usuaris-, que des del traspàs del 2010 mai s'havia transferit a la Generalitat, sinó directament a Renfe, i que el 2022 va ser de 335 milions. Així mateix, el Govern rebrà tot el deute generat pel Pla d’Acció, és a dir, les millores fetes des del traspàs, que suma 132,7 milions, incloent 80 milions que una sentència recent exigia a la Generalitat que pagués a Renfe.

El Pla d’Acció va servir per allargar fins a Arenys de Mar 52 serveis que acabaven a Mataró, incorporar nous serveis entre Barcelona i l'aeroport del Prat, millorar les freqüències entre Barcelona i Terrassa de l'R4, Rodalies de Tarragona, Rodalies de Girona, la integració tarifària a Lleida o el combinat Rodalies amb alta velocitat. 

Un altre dels punts de conflicte entre el Govern i l'executiu espanyol era l’increment de cànons, és a dir, dels diners que paguen els operadors per utilitzar les vies que són d'Adif. El pacte estableix que l'Estat pagarà íntegrament els augments de cànons aprovats el 2017. L'any 2021 i 2022, segons els càlculs de Territori, els cànons eren de 27 milions cada any, i el Govern s'havia negat a pagar-los. La meitat d'aquests diners són inclosos dins dels 132 milions que es pagaran en concepte del Pla d'Acció, i la resta s'abonaran a banda. 

El pacte entre PSOE i ERC també preveu que l'Estat assumeixi el cost de la duplicació dels serveis a les Rodalies de Lleida, que és d'1,8 milions, i el dels de Manresa. Tot plegat puja a 4 milions més.

Traspàs inicial d'algunes línies

Un altre dels elements acordats és que l'Estat assumeixi els diners que costa augmentar els serveis quan hi ha talls de línies per obres o incidències. Només aquest 2023, el Govern ja havia reclamat més de 6 milions per increments de serveis, com per exemple els busos extra que es van posar a disposició dels usuaris per l'avaria de Gavà, per les obres del corredor mediterrani o pel tall de l'R3. 

Tots aquests diners, que Territori confia rebre en el primer trimestre del 2024 d'acord amb el pactat entre PSOE i ERC, són a banda dels que es puguin cobrar pel traspàs de les vies. El document acordat entre les dues formacions estableix que es crearà una comissió per avaluar quines vies es traspassen -el pla inicial són alguns trams de l'R1, l'R2 i l'R3- i amb quin impacte econòmic.  

El Govern, hores d'ara, desconeix l'estat exacte de les vies i les catenàries, i per tant, no es poden estipular els diners que s'haurien de rebre per al seu traspàs. Les xifres, apunten des de Territori, s'hauran de treballar en la comissió prevista en el pacte entre ERC i PSOE.