El Govern selecciona 27 projectes punters per optar als fons 'Next Generation' de la UE

El Govern ha identificat 27 projectes catalans per optar als fons Next Generation de la Unió Europea. Han estat escollits d'entre 542 iniciatives presentades per la Generalitat, ens locals, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector, orientades a transformar l'actual model productiu cap a un de més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible per fer front a la reactivació econòmica. Els projectes estan quantificats en uns 41.000 milions d'euros, dels quals tres –Carbon Recovery, Battery Hub i l'Hydrogen Valley of Catalonia- ja en sumen la meitat. Aquest cap de setmana, desenes de persones es van manifestar per denunciar el repartiment "injust i contaminant" dels fons i exigir que es destinin només a empreses que compleixin els requisits ambientals.

Estan orientats a transformar el model productiu cap un de més resilient i sostenible

En la valoració dels projectes, s'ha tingut en compte que siguin factibles i es puguin executar en el decurs d'aquest any. Abasten diversos àmbits com la salut, l'eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, les telecomunicacions i la transformació digital. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha lamentat que la Generalitat "difícilment" podrà gestionar els fons però ha garantit que el Govern defensarà que aquests projectes "emblemàtics, importants i estratègics" es puguin dur a terme. "No està a les nostres mans, però demanem que es tingui en compte", ha afegit.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu ha afegit que de moment són 27 projectes però podrien ser més perquè el procés encara està obert. De fet, ha aprofitat per remarcar que es tracta de projectes amb un gran "potencial" que poden ajudar a resoldre diferents "problemes estructurals", com per exemple la taxa d'atur juvenil a Catalunya. Un altre dels punts a favor, és la seva "ràpida implementació", un fet que el Govern considerà clau per reactivar l'economia en el marc de l'escenari actual de pandèmia. "Els podem posar en marxa aquest mateix 2021", ha afirmat.

La selecció dels projectes s'ha fet en funció de deu criteris de priorització, concretament de la singularitat dels projectes; el seu grau de maduresa; l’import; el potencial de comercialització; la capacitat d’inversió en tendències de futur; el seu lideratge fort; la contribució a la reindustrialització del país; el foment de l’equilibri territorial; la contribució a la lluita contra el canvi climàtic i la capacitat de generar benestar i progrés social.

Tres projectes amb la meitat del pressupost total

D'entre els 27 projectes, en destaquen tres que sumats ja suposen 20.700 milions d'euros, la meitat del pressupost total. El primer és el Carbon Recovery, que té la voluntat de posicionar Catalunya com un referent europeu en descarbonització i economia circular. Hi participen, entre d'altres, la mateixa Generalitat, Suez, La Farga, Naturgy, Holaluz, Factor Energia i clústers com el de l'Energia Eficient de Catalunya o el Leather Cluster.

D'altra banda, un altre, anomenat Battery Hub, està quantificat en 6.869,9 milions d'euros. El projecte busca reforçar la cadena de valor de les bateries elèctriques a Catalunya i al d'Europa a partir de l'impuls a la fabricació de vehicles elèctrics i la transformació d'empreses de tota la cadena de valor del sector de l'automoció cap a l'electrificació. En aquest cas, hi participen empreses del sector de la mobilitat, universitats i centres de recerca i la mateixa Generalitat.

També destaca l'Hydrogen Valley of Catalonia, amb 6.555,8 milions d'euros, que vol esdevenir la plataforma regional aglutinadora de diferents iniciatives al voltant de l'hidrogen verd a Catalunya i situar el país en un referent europeu quant a la seva generació, emmagatzematge i distribució.