Cargando...

Habitatge L'escalfament immobiliari posa cada vegada més difícil l'accés a l'habitatge

L'any passat es va tornar a superar el llistó de mig milió de compravendes a tot l'Estat, amb els preus una altra vegada disparats.

Publicidad

Obres de construcció d'un edifici d'habitatges a Madrid. REUTERS/Susana Vera

MADRID,

Anem cap a una nova bombolla immobiliària? La majoria dels experts sostenen que no, almenys de moment i amb caràcter estatal. No obstant això, el comportament del mercat no lliga amb una resposta tan contundent. Des del 2015, el nombre de compravendes no deixa de créixer i l'any passat va aconseguir el seu nivell més alt des de l'inici de la crisi.

Publicidad

Altres fonts, com Servihabitat, van més enllà i estimen que el 2018 van poder superar-se 600.000 compravendes, amb un augment de l'11,9% respecte el 2017. La millora de l'ocupació, una major disposició de la banca a concedir crèdits hipotecaris i la creixent rendibilitat dels lloguers explicarien, segons la seva opinió, aquest fenomen.

Click to enlarge
A fallback.

I què passa mentrestant amb els preus? Doncs que, al compàs que marca la demanda, també pugen sense parar. Segons la societat taxadora Tinsa, el preu mitjà per metre quadrat va tocar terra a Espanya durant el primer trimestre de 2015, amb 1.197 euros. En el quart trimestre de 2018, però, ja estava en 1.337 (un 11,7% més).

Com que els salaris no han millorat al mateix ritme, els compradors es veuen obligats a sol·licitar un finançament més gran. El 2015, els crèdits per a la compra d'habitatge cobrien de mitjana un 53,8% del seu preu només en els entorns urbans. L'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) calcula que el 2018 el percentatge va ser el 63,1%.

Publicidad

Aquest esforç, a més, pot engrandir-se si les hipoteques s'encareixen, com han pronosticat alguns experts. Una pujada de tipus del Banc Central Europeu (BCE), gens descartable, afectaria a l'Euríbor, que porta temps en nivells inusualment baixos. I resta per veure les conseqüències dels canvis legals en matèria immobiliària.

Després dels canvis de posició del Tribunal Suprem, al novembre passat el Govern espanyol va endossar a la banca l'Impost sobre Transmissions Patrimonials que grava les hipoteques. A més, la nova llei reguladora d'aquest tipus de crèdits, que es tramita a les Corts, atribueix a les entitats financeres totes les despeses excepte la de taxació.

Publicidad