Catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Francisco Lloret acaba de publicar La muerte de los bosques, a l'editorial Arpa. L'entrevistem justament per parlar de la intensificació de la mort dels boscos, un fenomen que té el canvi climàtic com a fil conductor i que succeeix arreu del món, tant en masses forestals del Mediterrani com en boscos tropicals. A banda de posar el focus particularment en la situació a Catalunya, durant la conversa Lloret explica les múltiples funcions que tenen els boscos per a les societats humanes i els processos que viuran en les properes dècades, marcades per un increment de temperatures i canvis en el règim de precipitacions. Situacions que els impactaran amb força.

Segurament la tesi principal del llibre és que la mort dels boscos és un fenomen que s'està intensificant i que es produeix en zones de tot el planeta. D'entrada, per què mor un bosc?

El que explico és que estem veient una sèrie de situacions que tenen un nexe en comú, que són episodis de sequera, que van acompanyats de temperatures elevades. Una mica el que el llibre intenta posar de relleu no és que s'estiguin morint tots els boscos de sequera, sinó que trobem una senyal d'alerta. Ja sabem que estem en un context de canvi climàtic i aquestes condicions de temperatura van en augment. És una senyal d'alerta de la situació en què molts boscos es trobaran. El llibre parla de les moltes situacions extremes que fan que els arbres i els boscos desapareguin.

El canvi climàtic és un intensificador d'aquest fenomen. Per tant, ens esperen unes dècades en què la mort dels boscos serà cada vegada més freqüent?

Probablement sí. Encara no tenim sèries prou llargues per veure aquest increment, però sí que apreciem que en relació amb les dades que teníem el fenomen s'està intensificant. No tenim la correlació a llarg termini, però podem esperar que així sigui amb unes temperatures més elevades si no van acompanyades de més precipitació.

Una deducció lògica és que en les zones amb major afectació del canvi climàtic, com ara la conca mediterrània, els boscos estan en una situació més vulnerable?

És difícil de dir que una regió sigui particularment més vulnerable que una altra, perquè estem veient el fenomen a tota mena de boscos, inclús a boscos tropicals. Això és important a tenir en compte. Els ecosistemes del Mediterrani són especialment vulnerables perquè estan en una zona de transició i cada vegada tindran més períodes de sequera contínua, però és important dir que estem veient el fenomen també en boscos tropicals, que no esperen menys aigua, sinó que esperen més pluja.

Cal entendre que el canvi climàtic no implica només més temperatures, sinó una major variabilitat. En els boscos tropicals els arbres estan acostumats a rebre precipitacions d'una manera regular i quan un d'aquests períodes extrems és d'aridesa, de no precipitació, els arbres no estan aclimatats a la situació i es tornen vulnerables. Si a sobre en aquesta zona tropical hi ha una pressió humana per utilitzar l'espai que ocupa el bosc d'una altra manera i s'afavoreixen incendis especialment durant el període sec, doncs el fenomen s'incrementa. Perquè als boscos tropicals els costa molt tornar a l'estructura que tenien abans, necessiten molt de temps per recuperar-la. Aquesta variabilitat fa que un bosc tropical també sigui vulnerable.

Al llibre parla de les pertorbacions que afecten els boscos, entre les que cita sequeres extremes, incendis molt intensos o una major incidència de plagues, ja que amb l'increment de temperatura arriben on abans no ho feien.

El canvi climàtic és com el fil conductor, però el fet que tinguem situacions molt diferents ja t'està donant indicacions que hi ha múltiples factors que interactuen amb els episodis de sequera. L'increment de temperatures, per exemple, també afavoreix que els insectes puguin tenir més d'una generació al llarg d'un any, cosa que fa que generin més pressió als arbres. Si ja es dona una situació de vulnerabilitat de l'arbre, perquè està experimentant un període de sequera i les seves reserves han anat minvant, podrà defensar-se pitjor d'aquests insectes. També hi influeix les característiques del sòl, en zones més rocoses també hi ha més mortalitat, perquè el sòl està menys desenvolupat i hi ha menys aigua disponible perquè l'agafin les arrels. I hi ha un efecte de la història d'ús que han fet els humans dels boscos, perquè deixa una petjada que fa que hi hagi una estructura determinada, amb arbres més grans o petits, que n'hi hagi menys o més i això pot portar que els arbres siguin més vulnerables. Si tens una densitat molt alta d'arbres, doncs aleshores estan competint entre sí i, per tant, s'han de repartir la poca aigua que hi ha, mentre que en un bosc on no n'hi ha tants, a cada arbre li toca més aigua.

Per què ens hauria de preocupar la desaparició dels boscos?

És particularment greu pel rol que juguen els boscos per a les persones. Des del punt de vista de la societat humana, els boscos compleixen moltes funcions. Algunes són molt evidents, com l'extracció de la fusta o l'obtenció d'altres béns de consum, com menjar. Els boscos tenen també la funció de retenir els sòls i evitar que l'erosió se'ls emporti. Si algun dia el vols rompre, aquest sòl el necessitaràs per conrear i, a més a més, fa que el bosc continuï creixent i hi pugui tornar a créixer la fusta un cop l'has tallada. Els sòls i la vegetació dels boscos regulen l'aigua, si no hi fossin l'aigua que cau aniria directament al mar i abans d'arribar-hi la tindries a les avingudes, al costat de les cases. A més a més, els boscos tenen la funció del manteniment de la biodiversitat. I més recentment hem trobat que tenen una altra funció, que és la capacitat de regular el clima, per la capacitat de capturar i retenir el CO2. I, a sobre, trobem una certa gratificació quan passegem pels boscos. Mira si el bosc ens dona serveis ecosistèmics. I per què un bosc dona tants serveis diferents? Doncs perquè és un sistema complex i això ens porta a quelcom que hem après: si et focalitzes molt en un d'aquests serveis sense preocupar-te dels altres, acabaràs tenint problemes.

La gestió forestal, per tant, ha de ser complexa i no limitar-se a un únic aspecte?

Efectivament. Crec que hi ha una utilització massa simple del terme gestió forestal, perquè a vegades es pot entendre únicament com l'aprofitament de la fusta, quan bàsicament és analitzar quins objectius tens del bosc i implementar les accions per assolir-los. I estem veient com els objectius són múltiples i, per tant, les accions poden ser múltiples. Gestió forestal no és igual a aprofitament forestal.

Una part d'aquesta gestió forestal ha d'anar encaminada a preparar els boscos per a les condicions que tindran les properes dècades?

Un arbre creix a poc a poc, és un ecosistema que s'estructura a través de decennis o segles, molt de temps. Per tant, si sabem que les condicions canvien, vol dir que la gestió forestal ha d'estar pensant en com seran d'aquí a decennis. Això és important i en teoria la gestió forestal ho té en compte i per això hi ha el concepte de la gestió sostenible. Que vol dir que la utilització dels boscos la fas pensant que aquest bosc i els seus serveis es mantindran al llarg del temps. La gestió forestal ha de ser sostenible i multifuncional.

En quines zones de Catalunya es produeix ara mateix una major mortalitat de boscos?

Això de major s'hauria de quantificar i no és fàcil, el que et puc dir són algunes zones on detectem el fenomen. Per exemple, a les Muntanyes de Prades o a Montserrat; l'hem vist també a la zona del Maresme, sobretot amb el pi pinyer; al Pirineu, des de la Cerdanya -on sembla que també està relacionat a la contaminació per ozó-, al Pallars, amb pinedes de pi negre de muntanya; també en alguns roures de la zona de Catalunya Central; poblacions de pi roig de Prades o del Pre-Pirineu, des del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà fins al Ripollès. No vol dir que sigui a tot arreu, però veiem el fenomen en moltes zones.

Veurem un procés de substitució de les espècies d'arbres, en el sentit que augmentaran aquelles més adaptades a les noves condicions climàtiques?

Sí, això també ho estem estudiant amb una incertesa important, perquè fins que no passin 20 o 30 anys no ho sabrem. Hem vist que el bosc canvia a poc a poc, però intentem veure els indicis amb les espècies que creixen a sota dels arbres que moren. Això ho hem fet amb boscos d'arreu del món. La possibilitat més resilient és que tornin a sortir arbres de la mateixa espècie dels que han mort i això passa, però no és la situació majoritària. La majoritària és que apareixen altres espècies diferents i hi ha una tendència a què aquestes visquin de manera natural en àmbits més àrids. En alguns casos, tot i que no són majoritaris, no veiem que hi hagi cap arbre i, a vegades, ni arbustos. No hi ha recuperació del bosc, anem cap a prats en aquests casos. Aquesta és la situació més crítica, perquè quan parlem dels serveis ecosistèmics, molts estan associats a la cobertura vegetal i sense arbres costa molt més de recuperar la vegetació i mentrestant tens l'aigua que se te'n va. Això seria una situació d'alerta.

El primer pas per abordar la situació actual és intensificar i millorar els sistemes d'alerta per detectar la mort dels boscos i poder actuar?

Diria que el primer pas és conèixer els boscos, aprofitar el coneixement que ja tenim. Tenir senyals d'alerta és important per actuar, si cal, quan tens determinats episodis. El que hem de tenir és una actitud d'acompanyar els arbres i els boscos en la seva transició cap a un nou entorn climàtic. Hem d'acompanyar-los a partir del coneixement i de l'empatia, aprofitant els mateixos processos naturals que tenim als boscos. Hem après que intervenir en els ecosistemes d'una manera intensa comporta problemes, perquè aleshores vol dir que et focalitzes només en una cosa i s'ha d'aplicar el criteri de multifuncionalitat.

També posa el focus en la importància de la biodiversitat i la varietat d'espècies en un bosc perquè, entre d'altres qüestions, el fa menys vulnerable.

Hem d'entendre que la natura és diversa i que juga amb l'abundància, és a dir el predomini d'unes espècies, i la raresa d'unes altres, i és la combinació de les dues coses el que li dona la fortalesa. Si tot fos diferent en cada moment optimitzaríem molt poc les coses. Si tens una espècie que en un lloc viu bé, és lògic que sigui dominant, però si només hi ha aquesta no està preparada per quan el medi canvia. Per tant, la biodiversitat és això, la combinació de poques espècies molt abundants amb moltes espècies poc abundants. I és en aquesta combinació en certes escales temporal en la qual s'optimitzen les funcions de l'ecosistema.

En els processos d'acompanyament del bosc, s'ha d'afavorir també aquesta biodiversitat?

Sí, però has d'afavorir la biodiversitat sense perdre de vista les altres funcions [del bosc]. En general, la biodiversitat proporciona molts avantatges, sobretot en medis que varien molt, en què hi ha anys que són més freds que altres o més plujosos. La biodiversitat no és només d'arbres, també de microbis o d'insectes. I quan tens aquesta biodiversitat entrellaçada, les cadenes tròfiques, això regula, fa que ningú es passi de rosca.

Com s'imagina els boscos catalans d'aquí a uns 30 anys?

Si faig un exercici d'imaginació els boscos del Pirineu d'aquí uns pocs decennis els faria similars als dels Ports de Tortosa, boscos de coníferes, molt més amplis i amb unes cotes d'arbres més amunt. I els boscos del sud de Catalunya, més aviat al litoral, amb el paisatge que tenim ara mateix a Alacant, és a dir, molt desforestat. Més a prop de Barcelona, podria dir que hi haurà més pi blanc i menys alzina, però és que l'alzina és molt dura de pelar, però sí que diria boscos més aclarits, si no s'han cremat i no s'han recuperat. Un dels dubtes que tenim és fins a quin punt els incendis seran els detonants d'aquests canvis, però el que sí que sabem és que els boscos, que s'hauran d'adaptar al nou entorn, tindran menys fusta, és a dir, estaran més escampats, i les espècies també patiran. El que hauríem d'intentar és que quan hi hagi incendis hi hagi una certa capacitat de recuperació de la vegetació. Molts boscos passaran a ser matollars i d'això també n'hem de ser conscients i com a societat haurem d'aprendre a posar en valor els matollars.