Entrevista a Xavier Lleonart"Hi ha una fuga de metges de la sanitat pública cap a la privada"

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, rep a Públic a la seu del sindicat a Barcelona. Aquests dies, diu, han estat molt enfeinats, perquè estan acabant d'enllestir els preparatius per a la vaga i manifestació d'aquest divendres. No és el format de protesta que l'entitat hagués triat, però, malgrat això, van decidir no perdre l'oportunitat de reivindicar unes condicions laborals millors.

Metges de Catalunya se sumarà a la convocatòria estatal per rebutjar la renovació de l'Estatut Marc, la norma bàsica —aprovada per última vegada el 2003— que regula els drets, deures, condicions de treball i règim jurídic del personal estatutari dels serveis de salut públics. El col·lectiu facultatiu i mèdic de Catalunya sortirà al carrer per exigir un Estatut propi que reculli les seves particularitats laborals i salarials, però també per reclamar millores al Departament de Salut, pilotat per la consellera Olga Pané.

Segons la informació que Metges de Catalunya ha proporcionat a Públic, entre els anys 2010 i 2021, es van perdre 689 facultatius d'atenció primària a l'Institut Català de la Salut (ICS), dels quals 300 encara no s'han recuperat. El sindicat assegura que "la plantilla global de facultatius ha crescut, però no al nivell que es requeria segons l'increment de la població, la demanda assistencial i la pandèmia".

De fet, el Departament ha reconegut no saber el nombre exacte de metges inscrits a la xarxa pública i concertada, però es calcula que sumen uns 25.000 professionals. Una manca d'informació, diu Metges de Catalunya, que "fa molt difícil planificar actuacions sanitàries, com un pla de reducció de llistes d'espera, perquè es desconeix la 'capacitat productiva' del sistema".

Entrevistem Lleonart per fer una visió panoràmica del sector, recollir les seves demandes, valorar la tasca de la consellera Pané i analitzar si el sistema de sanitat català està dimensionat per satisfer les necessitats d'una societat que creix més ràpid que la resta de poblacions europees veïnes.

Com es preveu la vaga d'aquest divendres?

Esperem haver transmès als nostres companys i companyes la necessitat del col·lectiu mèdic i facultatiu de dir prou. L'entorn s'està tornant a aliar en la reforma de l'Estatut Marc per mantenir-nos 20 anys més en unes condicions de precarietat que no es poden suportar. Divendres no és ni el dia en què nosaltres volíem convocar la vaga, ni el moment, ni el format. Bàsicament, estem aprofitant la convocatòria a escala estatal per fer vaga amb les nostres reivindicacions. Per tant, probablement l'impacte serà menor perquè la planificació no ha estat com voldríem.

De quina manera ho haurien fet vostès?

Amb una campanya de comunicació molt més potent, amb temps de preparació i, a més a més, amb un format que no es limités a un sol dia de vaga. I no només dirigint-nos als companys, sinó també de cara a la població i als nostres governants, que haurien d'estar preocupats.

Es refereix al Departament de Salut o al Ministeri?

Al Departament. La renovació de l'Estatut Marc ens ha fet veure que hi havia una sèrie de qüestions en què, tradicionalment, es deia que els governs autonòmics no tenien marge d'actuació, però que després han reivindicat com a competències pròpies.

Divendres es va publicar el darrer esborrany de la renovació de l'Estatut Marc. Què és el que més els preocupa?

L'esborrany que s'ha publicat és pitjor que l'anterior, que nosaltres ja consideràvem insuficient. I pel que fa a l'Estatut Marc en si, pensem que no ens representa i, per això, reclamem un Estatut Mèdic. Tenim la sensació que l'estem defensant en contra de tothom. 

Aquest cap de setmana s'ha celebrat un congrés de gestors i consellers de Salut de l'Administració Sanitària. Han dit que no estan d'acord amb fer un Estatut específic pels metges perquè la sanitat pública està formada per un munt de professionals, des del zelador fins al metge. No tinc cap problema, però fem-ho de debò. Si no ens accepten unes condicions particulars, els metges treballarem les mateixes hores que la resta. Si som iguals, ho som per a tot. No farem guàrdies de 24 hores ni treballarem 2.187 hores anuals obligatòries de jornada.

Si no ens accepten unes condicions particulars, els metges treballarem les mateixes hores que la resta i no farem guàrdies de 24 hores

Qui és que va en contra d'un Estatut Mèdic? I per què?

En contra de tothom perquè durant 22 anys ―l'Estatut Marc s'aprova el 2003―, les administracions han pogut tenir metges low cost. Han pogut teixir una norma en la qual estem obligats a fer una jornada molt per sobre de qualsevol treballador d'aquest país i ens podien pagar molt per sota del preu d'hora ordinària. Als sindicats no mèdics tot això els va fantàstic, perquè si es gasta menys en metges, queda més per la resta. És el teorema del pastís de tota la vida.

Fa més de 20 anys que les administracions tenen metges 'low cost'

Nosaltres volem trencar aquest joc, és a dir, no volem ni un tros més gran ni més petit, volem el nostre pastís. I el repartirem de la forma que ho acordem directament amb l'administració. No pas amb els interlocutors que durant 22 anys no han vetllat per la salut ni pels drets dels metges del nostre país.

Es parla d'una manca de recursos genèrica i d'una infravaloració del sector mèdic, però podríem posar-hi xifres?

Catalunya és la comunitat autònoma que paga millor el preu hora de guàrdia de l'Estat. I no pas per casualitat, sinó per la vaga del 2022, que va acabar amb una mesa mèdica amb el conseller Balcells. Allà es va pactar un nou preu, que es va traslladar als convenis i que, actualment, està una mica per sota del preu d'hora ordinària. Però hi ha lloc d'Espanya on es paga 18 o 20 euros bruts l'hora, dissabtes, diumenges a la nit o festius.

Relacionado con este tema

Metges de Catalunya alerta de desigualtats greus per regions en llits i equipaments d'hospitals

Públic

L'Estatut Marc regula una sèrie de qüestions, però vostè mateix ha dit que la Generalitat té una sèrie de competències àmplies. Què reclamen a la consellera Pané?

Demanem vuit punts. En primer lloc, mantenir el respecte a la singularitat i responsabilitat del treball mèdic facultatiu. Per què? Sembla que finalment infermeria aconseguirà una reclassificació professional a la categoria A1, la mateixa que la dels metges. Nosaltres defensem que això no ha d'implicar, en cap cas, ser iguals. Un infermer ho és amb quatre anys de formació, mentre que un metge ha de fer sis anys de carrera i quatre o cinc d'especialitat. No es pot equiparar.

La reclassificació dels infermers a la categoria professional A1 no implica que es puguin equiparar als metges

En segon lloc, demanem la supressió de les guàrdies de 24 hores, amb unes jornades com a màxim de 12 hores al dia i amb uns períodes de descans semblants als dels bombers o camioners. En tercer i quart lloc, l'anticipació de l'edat de jubilació i la limitació de les agendes dels metges de Primària a un màxim de 25 consultes entre presencials i no presencials. El 2017 ja es va pactar un màxim de 27 consultes presencials, però s'ha anat pervertint amb els anys. 

En cinquè lloc, pel que fa a l'atenció Primària a l'Institut Català de la Salut (ICS), el manteniment del terç no assistencial, és a dir, un terç de la jornada dedicat a la formació, docència i recerca. Demanem que es mantingui i s'ampliï als hospitals i a la sanitat concertada. En sisè lloc, que els centres del SISCAT [Sistema Sanitari Públic de Catalunya] financin íntegrament totes les activitats de formació. Nosaltres som els primers que no volem tenir subvencions dels laboratoris.

En setè lloc, la regulació de l'excés de la demanda. Estem en una situació molt precària i amb molts centres on falten professionals. Això s'està cobrint malament, amb extensions de jornada. I, per últim, exigim un augment en la retribució de l'hora de guàrdia, d'acord amb el nivell de risc, de responsabilitat i de sobresforç que això representa.

En un article d'aquest juliol, vostè deia que, actualment, la gran transferència de metges es dona cap a la sanitat privada, no pas a l'estranger, quan fa 20 anys es prioritzava la pública. Han empitjorat les condicions laborals?

Hi ha una gran fuga cap a la privada. En els darrers anys, cada cop s'estan inaugurant més clíniques i hospitals privats relativament potents, amb els equips complets. Un centre públic seria incapaç de fer-ho. No tenen cap problema amb les cobertures perquè tracten millor els seus professionals.

Cada vegada s’estan inaugurant més clíniques i hospitals privats amb els equips complets. Un centre públic seria incapaç de fer-ho

Pel que fa a la pública, em sabria dir en quina especialitat manquen més professionals?

El mateix Departament de Salut reconeix en documents oficials que, de les 49 especialitats mèdiques que hi ha, 33 es consideren deficitàries. A partir d'aquí, les de sempre: medicina de família, anestèsia, pediatria… Aquestes són les principals, però podem rascar més: radiologia, ginecologia...

Relacionado con este tema

El nombre de metges a Catalunya se situa per sota de la mitjana estatal

Públic

En un altre article parlava de "substitució silenciosa". A què es referia exactament? 

Amb el nou assoliment de categoria professional, l'A1, hi ha administracions que abonen per la substitució de metges per infermeria. On es nota més és a urgències i emergències. Actualment, hi ha infermeres que poden intubar, posar drogues…

Ho poden fer?

Les faculten per fer-ho. La pregunta és: si creiem que una infermera pot fer tot això, què pot fer un metge de manera diferencial? Perquè potser hem de replantejar la societat i ja no calen metges. Però, compte, perquè als llocs on han fet això, el sistema ha fracassat i qui ho ha pagat són els pacients.

Per tancar capítol. A l'agost va fer un any que Olga Pané va ser nomenada consellera de Salut. Quina valoració fa de la seva tasca?

Ben pobra. Ella manifesta que ha vingut a fer una feina concreta, però no contempla la interlocució amb els agents. No ha estat una persona que s'hagi caracteritzat per un tarannà dialogant i d'escolta activa.

A Catalunya ja som vuit milions d'habitants. Una xifra que va a l'alça i es preveu que arribem als deu milions. Està el sistema sanitari dimensionat per aquestes xifres?

Rotundament, no. La consellera diu que el registre de professionals ja està fet, però nosaltres l'hem demanat per activa i per passiva i continuem sense tenir-lo. No saben ni quins metges tenen, ni on els tenen, ni com els tenen. Aleshores, sabent això, et dic: l'ICS calcula que actualment hi ha 300 metges de família menys respecte al 2014. Les dades de l'ICS són les úniques mínimament fiables, perquè la sanitat concertada és impossible.

El sistema sanitari de Catalunya no està dimensionat per satisfer les necessitats d'una societat de vuit milions

En canvi, el Departament assegura que ha contractat molts professionals. I sí, és cert: administratius, fisioterapeutes, referents de benestar emocional, logopedes… Tota una sèrie de perfils que han costat molts cèntims, però que no donen sortida a la necessitat de la població, que és l'accessibilitat a l'atenció mèdica.

Molts dels metges que exerceixen a Catalunya venen de fora sense cap noció del català. Un fet que pot representar un greuge per al pacient que vol ser atès en la seva llengua i un risc que hi hagi un error de comunicació. Què s'està fent? Com avança el Pla per garantir el català al sistema públic de salut 2024-2026, anunciat per l'exconseller Balcells?

Em fa la sensació que és un pla molt bonic, però que, a l'hora de la veritat, no aborda l'essència de la qüestió. Tenim un sistema de formació de professionals mèdics que foragita el talent de quilòmetre zero. Els estudiants que acaben el batxillerat a Catalunya tenen notes inferiors a les de la resta d'Espanya i, com que és un districte únic, resulta que és més fàcil per a una persona d'Extremadura o d'Andalusia venir a estudiar aquí que no pas per a un autòcton. Ja s'ha fet una petició per atorgar les places per percentil, no pas per nota.

A Catalunya, tenim un sistema de formació de professionals mèdics que foragita el talent de quilòmetre zero

A més, amb les condicions tan lamentables que es troben aquí, marxen cap a la privada. El Sistema Nacional de Salut no es pot permetre no tenir metges i, per això, fa dues coses: d'una banda, traspassa les competències mèdiques a altres professions i, de l'altra, contracta metges en origen, sobretot de països sud-americans, que sovint tenen dificultats per homologar la seva formació especialitzada. És una trava afegida per poder aterrar. L'administració només vol contractar gent, sense tots els requisits formals ben establerts, també la llengua, perquè l'única cosa que interessa és que hi hagi una bata blanca.

El nostre posicionament sobre la llengua és molt senzill. El dret a ser atès en una situació de vulnerabilitat en la teva llengua materna ha de primar per sobre de la resta. Bàsicament, perquè és una garantia de poder donar una atenció excel·lent i de qualitat. A partir d'aquí hem d’establir mesures, no per obligar, però sí per fomentar que, si hi ha gent nouvinguda que exerceix la medicina, pugui en un termini breu de temps expressar-se en la llengua que necessitin els seus pacients. No és una qüestió d'imposició lingüística, és per donar un servei com cal.