Público
Público
MEMÒRIA HISTÒRICA

Identificats al voltant d'un centenar dels pilots italians que van bombardejar Barcelona durant la guerra civil

Set anys després que un jutjat de la ciutat iniciés el procés per una querella per crims de guerra i lesa humanitat, les autoritats transalpines confirmen la identitat d'un centenar dels pilots professionals de l'aviació feixista de Musolini que van provocar 2.800 morts a Barcelona entre 1936 i 1938. 

Bombardeig de Barcelona el 17 de març del 1938, a bord d'un avió italià
Bombardeig de Barcelona el 17 de març del 1938, a bord d'un avió italià

públic

Set anys després que s’iniciés la investigació del jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona, les autoritats italianes han confirmat que han identificat al voltant d’un centenar de pilots que van bombardejar la capital catalana durant la guerra civil. No n’hi ha cap de viu, ja que el 2016 va morir Luigi Gnecchi, el darrer dels supervivents. La resposta de les autoritats italianes, avançada per mitjans com Catalunya Ràdio i el diari Ara, és la culminació d’un procés que va arrencar arran de les querella per crims de guerra i lesa humanitat que el 2013 havien presentat l’associació AltraItalia i algunes de les víctimes dels 180 bombardejos de la ciutat que l’aviació feixista italiana va protagonitzar entre 1936 i 1938, causant 2.800 morts.

El procés ha estat marcat per l’opacitat i les traves de les autoritats italianes, que no han accedit a facilitar precisament les peticions d’informacions d’un dels episodis més foscos del seu país durant el segle XX. En aquest sentit, el jutjat va localitzar Gnecchi -que havia capitanejat l’esquadró 2030- el 2015, però va ser interrogat per la justícia transalpina i ell va negar els fets. Gnecchi va ser interrogat sense la presència dels querellants ni del jutjat barceloní.

Un any després, però, la seva versió va quedar desmentida gràcies a la recerca de l’historiador Ramon Arnavat a partir dels diaris de guerra de l’aviació italiana. La investigació es va portar a terme gràcies a l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona, personat en la causa. Gnecchi, però, ja no va poder tornar a ser interrogat perquè havia mort uns mesos abans. El pilot, de fet, havia estat condecorat el 2015 pel seu país.

En general les peticions d’informació enviades a les autoritats italianes des del jutjat barceloní han estat ignorades, rebutjades o respostes amb una gestió ràpida, sense anar al fons de la petició. Si finalment s’ha obtingut la identificació del centenar de pilots per part de l’Estat italià -la recerca d’Arnavat eleva la xifra a 139- ha estat gràcies a la insistència del lletrat del jutjat d’instrucció número 28, Joan Artur Saforcada, que va acudir al magistrat espanyol d'enllaç a Itàlia i a l'Eurojust, l'agència de la Unió Europea encarregada de la cooperació judicial entre els estats membres. Finalment, es va forçar a Itàlia a respondre a les comissions rogatòries i a la demanda d’informació que se li feia des del jutjat català.

Els bombardejos més intensos van concentrar-se entre el 16 i el 18 de març de 1938, quan durant 40 hores van llançar més de 40 tones d'explosius que van matar mil persones

La investigació, finalment, ha confirmat que els bombardejos els van fer militars professions que estaven adscrits a l’Aviació Legionària Italiana, i que els atacs tenien l’objectiu de desmoralitzar la ciutadania i estendre el pànic entre la població civil. A partir d’ara la via que queda per poder reclamar indemnitzacions i alguna disculpa oficial del Govern italià és la justícia europea, al·legant-hi que l’Estat transalpí ha decidit encallar de manera deliberada i per motius polítics les comissions rogatòries d’informació.

Els bombardejos més contundents van concentrar-se en 40 hores transcorregudes entre la nit del 16 del març de 1938 i el migdia del dia 18, quan els avions de les tropes de Mussolini van llançar més de 44 tones de bombes sobre la ciutat, causant-hi un miler de víctimes. Fa un parell d’anys, l’Ajuntament va recordar els fets i va homenatjar-ne les víctimes amb diverses accions.