Illes Balears El gonellisme, un fenomen residual emprat per la dreta per instrumentalitzar la política lingüística a les Illes

Ser qualificat de catalanista a les Illes no és complicat. De fet, el president del PP balear, Biel Company, va ser acusat durant la campanya del congrés popular de ser-ho. La defensa d’un estàndard de la llengua catalana a les Balears és un tema que fa posar els pèls de punta a una sèrie d’organitzacions i persones, que en qüestió de número no són moltes però se les escolta arreu: els gonelles.

Pep Gonella

Va ser el pseudònim que es va utilitzar per signar un article al Diario de Mallorca en què es qüestionava l’estil massa "abarcelonat" que s’aplicava al català que s’utilitzava a les Illes. L’articulista no dubtava de la unitat de la llengua catalana, però sostenia que moltes paraules i expressions pròpies eren desplaçades per l’acadèmia barcelonina. Durant un parell de mesos de l’any 1972, Pep Gonella es va creuar cartes amb Francesc de Borja Moll sense que ningú sabés qui hi havia darrere del nom agafat d’un personatge de la cultura popular mallorquina.

Neogonellisme

Una part del gonellisme ha decidit començar a autodenominar-se neogonellistes per així marcar distàncies amb altres organitzacions que s’emmarquen dins el mateix concepte i que tenen unes posicions que freguen l’extrema dreta. A més, diuen que així "balearitzaran" el moviment i el descentralitzaran de Mallorca per arribar a les altres illes.

Els neogonelles no reneguen de l’estàndard, sinó "que l’adapten a la realitat illenca". Tampoc mostren una posició clara sobre si creuen que el mallorquí – o balear – és un dialecte o una llengua, com sí que ho han fet altres organitzacions com Círculo Balear. Diuen que són moderats i que són una nova generació de persones que està formada acadèmicament en temes de llengua. Bàsicament, en paraules seves, s’assimilen "més aviat a allò que Catalunya es coneix com a català light que a certes tendències més rupturistes i hostils com el blaverisme valencià".

Fundació Jaume III

L’organització neix al 2013 impulsada essencialment per José Zaforteza, que a banda de ser president del Diario de Mallorca també ho va ser de la caixa d’estalvis coneguda com Sa Nostra i va arribar a senador d’UCD. També hi són importants en la fundació l’empresari hoteler Biel Barceló, un dels principals inversors, i Miquel Nigorra Oliver, president del desaparegut Banc de Crèdit Balear.

La Fundació és també una de les inspiracions de la política lingüística del PP. Tot i que intentin mantenir l’ambigüitat sobre certs temes, el cert és que els dos candidats al Congrés del PP balear – Biel Company i José Ramón Bauzá – es van reunir amb l’organització per marcar les directrius a seguir en matèria de "modalitats lingüístiques" tant a la televisió pública (IB3) com a l’Administració i centres educatius.

Xavier Pericay

És el filòleg català que va participar en l’estructura lingüística de la Fundació Jaume III. Va ser també el cap de llista per Ciutadans a les autonòmiques de 2015, a més de ser un dels que va signar el manifest fundacional del partit al 2005. A banda de la seva activitat política, Pericay ha col·laborat amb la fundació FAES i amb el diari ABC.

Xavier Pericay.

La seva dona és Maria Antònia Lladó, qui va ser coordinadora lingüística d’IB3 des de 2014 fins al 2015 que va dimitir. La filòloga és també defensora de les "modalitats lingüístiques" i de l’aplicació de l’article salat a la televisió pública, on el va imposar de manera arbitrària als presentadors del temps i dels esports dels serveis informatius.

Círculo Balear

És una de les associacions que ha fet campanyes més dures contra la unitat de la llengua catalana i contra la Llei de Normalització Lingüística. Va ser creada l’any 1999 i es defineix com una organització "a favor de la defensa d’una Espanya unida, plural i de tots". El seu president és Jorge Campos, conegut per la seva catalanofòbia i també per ser l’autor de la frase que "la vaga [contra el TIL] va ser dissenyada per independentistes catalans".

Un acte del Círculo Balear.

Extrema dreta

Hi ha tres entitats bàsiques a tenir en compte, tot i que cap d’elles ha tingut mai especial força. L’organització més històrica, que va deixar de tenir activitat quan va morir al 2009 Jaime Martorell, el seu fundador i president, és el Centro Cultural Mallorquí, que va aparèixer l’any 1978 i que va publicar fins l’any 2000 la revista Sa Fuya en què els militants hi escrivien. Martorell va ser militant de la Falange Española i combatent voluntari de la División Azul al front de Rússia. Durant la Transició va ser el contacte de Fuerza Nueva a Mallorca, a més de ser detingut per intentar incendiar el Govern Civil de les Balears en 1979 i incendiar deu anys després el repetidor de TV3 a les Illes.

Ús relacionat al secessionisme lingüístic

Així, el gonellisme és ampli conceptualment però es troba representat en un espectre molt limitat d’opcions polítiques que sempre es troben a la dreta. Tal com destaquen els lingüistes Guillem Calaforra i Sebastià Moranta en un estudi, el gonellisme mai s’ha estudiat de manera sistemàtica per "no fer publicitat gratuïta al que consideren un fenomen residual".