LA IMPUNITAT DEL FRANQUISME "La forma de matar Puig Antich, amb garrot vil, a la presó, sona a venjança"

La demanda que la família de l'exministre franquista i declarat falangista José Utrera Molina, ja mort, ha posat contra Teresa Rodríguez, la secretària general de Podemos Andalusia; Gabriel Rufián diputat d'ERC al Congrés, i Alfredo Díaz-Cardiel, exdirigent d'Podemos a Castella-la Manxa, per uns tuits en què recorden la responsabilitat d'Utrera en la mort de Salvador Puig Antich, ha situat de nou de plena actualitat la impunitat del franquisme i dels responsables de les seves decisions. Entre ells, certament, s'hi comptava Utrera Molina, que formava part del Consell de Ministres que va decidir executar, en no aixecar-la, la condemna a mort de Puig Antich, l'últim liquidat per garrot vil –una forma de mort especialment cruel– a l'Estat, el 1974. Utrera estava a més investigat per aquests fets a l'Argentina per la jutgessa Maria Servini, després d'una querella de la família del militant anarquista.

Público ha contactat amb Gutmaro Gómez Bravo, especialista en franquisme, professor d'Història Contemporània a la Universidad Complutense de Madrid, autor de la monografia Puig Antich, la transició inacabada, perquè dibuixi un retrat del temps en què es va produir el seu ajusticiament. "Salvador és un un xaval que està estudiant FP i està en contacte amb grups d'extrema esquerra antifranquista. No és un anarquista clàssic. Aquesta gent, des del 1972, realitzen el que anomenen expropiacions, que són atracaments a bancs. Estaven fent una multicopista i una biblioteca per traduir i introduir a Espanya premsa i llibres. Puig Antich no milita al PC o al PSOE, que s'estan preparant per a la legalització. Ells estan en una altra estratègia. Estan en això dels bancs. En un atracament, en què ell porta el cotxe, fereixen un comptable. La policia munta un grup especial per desarticular-los, la sisena brigada. Es produeixen, escoltes, seguiments. Els esperen el 5 de setembre del 1973. I es produeix un tiroteig en un portal de vuit metres, on hi ha sis persones armades. Hi mor un policia, Francisco Anguas. I a partir d'aquí tot canvia".

El context polític en què es produeix el judici de Puig Antich era complex, analitza el professor Gómez Bravo: "Quan la instrucció finalitza, ja s'han demanat dues penes de mort per a ell. Es produeix una denegació sistemàtica de proves en el judici. I quan és assassinat Carrero Blanco, el cap del Govern franquista, tot s'accelera. I aquí es precipita i està tot acabat. Els sectors proclius a la mà dura, a executar les sentències de terrorisme, s'enfronten amb reformistes i tecnòcrates que volen una aparença de democràcia per entrar al mercat comú europeu. Sabem pels informes dels nord-americans que està ja decidida la mort de Puig Antich. El seu judici es produeix en un context en el qual està per decidir-se la successió de dins del franquisme. El govern d'Arias Navarro és el primer on hi ha un civil al capdavant. I de fons hi ha també el procés de Burgos contra membres d'ETA, acusats de tres assassinats. Es produeix una campanya molt forta, que llancen diaris com El Alcázar, contra els sectors han influït en la commutació de les penes a etarres a Burgos. El conflicte és que si el Govern li perdona la vida a Puig Antich, la policia i l'exèrcit hi posarien dificultats. Alhora hi ha també la revolució a Portugal. Emocionalment és un moment molt tens ".

Utrera Molina pertany a la secció més bel·ligerant de l'extrema dreta, dins del règim

En aquest context, quin paper hi juga Utrera Molina? "Utrera Molina és el cap del Moviment. Està en contra de la reforma política. Ell vol un partit únic. Veritablement la qüestió de fons és l'ordre públic, com contenir una protesta d'ordre públic. I Utrera Molina té un paper destacat en aquest sector. Des del 1968, hi ha la contestació armada d'ETA. Utrera pertany a la secció més bel·ligerant de l'extrema dreta, dins el règim i dins del que és el primer franquisme. Advocat, procedeix del món jurídic, ha estat governador civil, ocupa llocs de poder a tota l'administració franquista ", explica el professor Gómez Bravo.

Atribuir-li els trets

L'any 2007, el Tribunal Suprem va impedir la revisió del cas Puig Antich en rebutjar el recurs de la família. Encara que una majoria de tres jutges va salvar aquella decisió franquista, la baralla de la família va deixar dos vots particulars dels magistrats José Luis Cabello i Ángel Juanes, que arriben a la mateixa conclusió després d'examinar els fets del Consell de Guerra. "Puig Antich no va tenir un procés just, cosa que no prejutja la licitud de la seva conducta tant en el pla jurídic i fins i tot en l'ètic. Es tracta simplement de constatar que, amb independència de la seva actuació, la veritat és que no va tenir un procés just", escriu Juanes.

No consta en la causa que es recollís cap dels corresponents trets efectuats

"Immediatament després he de destacar –prossegueix el text de Cabello– que no va ser practicada una prova tan essencial com la pericial de balística, destinada a establir quina o quines van ser les armes de les quals van procedir els trets que van causar la mort del subinspector. Omissió tan estranya d'una prova tan essencial responia a un fet per al qual no trobo explicació assumible: amb l'excepció dels dos projectils que van ferir Puig Antich (van ser lliurats pels metges als policies), no consta en la causa que fos recollit cap dels corresponents als altres trets efectuats: ni els tres de què parla l'autòpsia, ni el quart que, segons els policies, va disparar Puig Antich, ni els dos o més que, segons veurem després, tenia el cos del subinspector de policia. I pel que fa als casquets passa una cosa similar, ja que els que es van recollir (dos casquets de revòlver calibre 38 i quatre de pistola del 9 llarg) no consta que fossin lliurats al jutjat ".

Tampoc van ser admeses les declaracions de diversos testimonis. "Igual pertinència i interès tenia la prova testifical –indica Cabello– sol·licitada per la defensa. La defensa de Puig Antich va proposar que fossin escoltats els que havien vist el cos del subinspector Anguas a fi que es manifestessin sobre si presentava més trets dels tres que deia el informe de l'autòpsia. D'aquests testimonis destacaven els que la Sala ha rebut ara: [el de dos doctors] que van examinar al servei d'urgències el cos de l'esmentat sotsinspector, que hi va arribar ja sense vida. Cap d'aquests testimonis va ser acceptat argumentant que no havien estat testimonis presencials dels fets".

L'autòpsia es va modificar amb una altra màquina d'escriure i també a bolígraf

Però aquí no acaben les actuacions discutibles. Escriu Cabello: "L'anterior no és l'única actuació relacionada amb l'autòpsia que considero irregular. Hi ha una altra que es refereix, d'una banda, a la incorporació a la corresponent diligència de la frase, escrita amb màquina d'escriure diferent, que diu: "els tres trets poden correspondre al mateix tipus de projectil", i de l'altra, a les correccions fetes a mà, que van consistir a, aprofitant algunes lletres de les paraules mecanografiades, escriure sobre aquestes el següent: "[a]rriba [a a]bajo [...] des[cendente]".