"Una independència per fases no és fer Països Catalans"

A les eleccions municipals del 2015 la CUP es va presentar per primer cop al País Valencià. Ho va fer a quatre municipis: Almàssera, Burjassot (Horta Nord), Biar (Alt Vinalopó) i Pedreguer (Marina Alta). A Burjassot va aconseguir un regidor dintre de la candidatura ciutadana Totes amb Burjassot, i a Pedreguer en va aconseguir dos presentant-se en solitari, convertint-se així en l'únic ajuntament del País Valencià on té representació com a tal. Entrevistats a l'Ateneu Popular de Pedreguer, els dos regidors de la CUP, David Prats i Albert Noguera, expliquen a Públic com van aconseguir entrar al consistori, quines mesures hi han plantejat i com veuen el que passa a Catalunya, i la seva relació amb el País Valencià.

La CUP al País Valencià és una realitat poc coneguda al Principat. Com funciona?

David Prats: Funciona com a qualsevol altre punt dels Països Catalans. Estan les assemblees locals, les territorials i el Consell Polític. Al País Valencià està constituïda com una territorial. Després de l'Assemblea Nacional del 2016 es va modificar eixa estructura territorial, tot i que vam seguir funcionant com a País Valencià. Estem tractant d'anar cap a un model més descentralitzat: les comarques i la realitat metropolitana tenen poc a veure. Un dels problemes que tenim per a funcionar al País Valencià és que les assemblees estan molt allunyades, i costa molt reunir-se. Estem intentant reactivar-la i remodelar-la.

Fa poc vaig entrevistar a Natxo Bellido, que es queixava que la realitat del País Valencià està una mica desatesa, com en el finançament. Compartiu la crítica?

Albert Noguera: El procés ha estat com un forat negre que ho ha absorbit tot. Ja siguen les notícies o la política. El funcionament de la CUP no ha estat exempt d'això. S'ha notat molt que durant el procés, la CUP s'ha centrat molt en el procés. Supose que per falta de recursos, que s'han concentrat allí. Aquí, al País Valencià, som pocs i ens agradaria un poc més atenció. 

El procés ha estat com un forat negre que ho ha absorbit tot. Ja siguen les notícies o la política

I quina seria en la vostra opinió l'estratègia a seguir?

David Prats: A vore, sempre havíem dit "des de viles i ciutats, construïm els Països Catalans". Es tracta d'això: de bastir una xarxa municipalista a nivell de Països Catalans que posara en comú totes eixes realitats. Alguns sembla que pensen que l'única manera de construir els Països Catalans és fent una independència per fases. Això no és fer els Països Catalans, és fer un puzzle institucional. Quan parlem de construir els Països Catalans hem de parlar de construir una realitat nova de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. A nivell de municipis, si reunim tota eixa diversitat, és pot dur a terme. És el que plantejava l'Assemblea Municipalista dels Països Catalans, però per la dinàmica del procés s'ha quedat damunt la taula. Són iniciatives a nivell nacional que trenquen les fronteres autonòmiques i que s'han deixat de banda.

La qüestió del finançament cada cop agafa més força

David Prats: Nosaltres ens vam abstenir. 

Quines reaccions heu vist després de l'1-O al País Valencià? Es parla d'una revifada de la ultradreta.

Albert Noguera: Sempre ha estat ahí. Després de l'1-O, s'ha vist amb l'autoritat moral per fer el mateix a la resta del territori. És el que va passar a la manifestació del 9 d'octubre: la policía va deixar que una concentració no autoritzada estiguera al mateix lloc on s'iniciava la del 9-O.

David Prats: Els mitjans vam bombardejar amb odi tots els dies a la població. Ací per exemple no s'ha arribat a situacions com la del 9-O, però sí que ens hem trobat amb gent treballadora, que no són ni molt menys ni d'extrema dreta ni de dretes, però que compra el discurs de les tertúlies de la televisió: que són tots uns bojos, que què esteu fent... 

Ací no tenim una televisió autonómica i no es pot veure TV3 si no és per internet. Sols tenim la versió de les televisions que destil·len catalanofòbia.

Quan vau decidir presentar-vos com a CUP a Pedreguer?

David Prats: La presentació oficial va ser el 2014, un any abans de les eleccions. Portàvem un any reunint-nos, donant-li voltes a com fer-ho, partint del teixit associatiu del poble per enfortir-lo i oferir-li una alternativa política. Tot això amb l'experiència de les candidatures municipals de la CUP. Vam anar amb peus de plom i vam tardar molt a donar el pas. L'entrada de gent nova va fer que ho tirarem endavant.

A tot el País Valencià és aquí, a Pedreguer, on heu obtingut millors resultats. Per què aquí i no a nuclis urbans més grans? Té a veure amb la cultura política del municipi?

Albert Noguera: Sempre hi ha hagut un espai al marge dels partits tradicionals. Al no presentar-se el 2015 una candidatura municipalista que hi havia fins aleshores, vam decidir presentar-nos-hi nosaltres. Eixe espai polític està representat per la nostra candidatura.

A quin teixit associatiu us referiu?

David Prats: Des del Casal Jaume I fins al Centre Excursionista, que és un dels que munta l'Aplec Excursionista dels Països Catalans, el Toca-la Sam, que es dediquen a fer concerts, el Cineclub Pessic...

Quina ha estat la recepció de la CUP?

Albert Noguera: Eixa pregunta, depenent de a qui la faces et donaran una resposta o una altra. En principi no percebem res negatiu. Els comentaris de la CUP són més de la imatge que ix a les televisions que del que passa al poble. Del que portem fet al poble nosaltres no ens han dit res negatiu, ben al contrari. Les nostres propostes han estat molt ben rebudes.

Alguns sembla que pensen que l'única manera de construir els Països Catalans és fent una independència per fases. Això no és fer els Països Catalans, és fer un puzzle institucional

Quines mesures concretes heu proposat?

Albert Noguera: La més recent ha sigut la municipalització de la neteja d'edificis públics. Era una de les nostres apostes electorals. La resta de grups dubtaven que es puguera municipalitzar. Als primers pressupostos vam demanar un estudi sobre les municipalitzacions, que va demostrar que era més econòmica. A finals de novembre s'han subrogat les treballadores i des d'aleshores tenim el servei municipalitzat. Una altra mesura important ha estat la contractació d’una infermera escolar per al municipi, on hi havien xiquets amb malalties cròniques.