Independentisme Cuixart proposa que la societat civil es mobilitzi i pressioni els polítics per "celebrar un nou referèndum ben aviat"

"Cal governar bé Catalunya i, alhora, comprometre's a celebrar un nou referèndum ben aviat i sense més adjectius". El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, concreta a Aprenentatges i una proposta (Ara Llibres) la seva estratègia per a l'independentisme. Cuixart creu que la societat civil s'ha de mobilitzar per pressionar els polítics amb l'objectiu que tornin a organitzar un nou referèndum, "tant si a l'Estat li plau com si no". "Això és el 'Ho tornarem a fer': votar tantes vegades com calgui".

Així, Cuixart defensa que cal fer un "pas endavant" en el camí que va obrir l'1-O, i "pujar un graó". "Cal encarar, més d’hora que tard i seriosament, l'estratègia no-violenta, l'estructuració i l'empoderament d'un moviment conscient de desobediència civil". L'activista avisa que "tot això demanarà temps". De fet, Cuixart concreta que aquesta estratègia ha de ser "organitzada" i "cada vegada més extensa i decidida", per passar de la "deslegitimació de l'Estat" a l'empoderament "real".

Per a Cuixart calen "dinàmiques de desconnexió real i concretes" vers l'Estat i un enfortiment d'estructures cíviques "encara més potents i massives" de les que té Catalunya

En aquesta línia, el president d'Òmnium remarca que calen "dinàmiques de desconnexió real i concretes" vers l'Estat, un enfortiment d'estructures cíviques "encara més potents i massives" de les que té Catalunya, i "més determinació". Cuixart també adverteix que també serà necessària una "assumpció de les conseqüències" d'aquesta estratègia. "Quina capacitat de resistència estem disposats a mantenir nosaltres? Quanta més gent a la presó?", apunta al llibre.

Diàleg i confrontació

Cuixart també desglossa al llibre que la defensa permanent del diàleg ha de ser "compartida" amb la via de la confrontació amb l'Estat. Això sí, assevera que la taula de negociació serà "útil" si ho és en el marc d’una "estratègia compartida pel conjunt del sobiranisme". Si no, considera que serà una "cortina de fum" que "no durà enlloc més que a la frustració". Alhora, avisa que la confrontació "serveix de poca cosa en el llarg termini" si no està "amarada" d'una "coherència irrefutable". "Confrontar-se amb l’Estat i ser-ne més no són objectius antagònics, sinó complementaris. Ni confrontar de manera decidida no porta a perdre, ni la voluntat de diàleg no és cap símptoma de fragilitat. Al contrari", conclou.