Innovació per combatre la segregació escolar a Terrassa

L’institut Nicolau Copèrnic de Terrassa ha aconseguit doblar la xifra de preinscripcions al centre en els darrers tres cursos. De ser una escola estigmatitzada, que poques famílies triaven per considerar que hi havia molts alumnes d’origen migrat, ha passat a convertir-se en un model d’innovació educativa. Què ha passat perquè el centre hagi estat capaç de revertir la tendència que el condemnava al fracàs? La tenacitat i l’esforç de l’equip docent han estat en gran part els responsables de la transformació. Però cal sumar-hi també la participació de les famílies i el suport de l’Ajuntament de Terrassa, com el fet d’haver comptat amb l’aliança del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) a través del projecte Magnet, que impulsa la Fundació Jaume Bofill.

Tot i que és la ciutatamb més segregació escolar, els índexs comencen a baixar

El Copèrnic ha passat de tenir, el curs 2017-2018, 41 demandes de preinscripció a les 80 d’aquest curs. "Ja podem dir que formem part de l’elecció de totes les famílies", manté la coordinadora pedagògica Àngels Matarín, que remarca que parla en nom de tot l’equip docent. Al llarg d’a­quests cursos, el centre va prendre com a lema "L’ensenyament centrat en tu". "Tot el que fem ho fem perquè tenim en compte les necessitats d’aprenentatge i de creixement personal de cada alumne", subratlla la coordinadora. Un dels propòsits és que al centre hi hagi una bona convivència no només entre els alumnes, sinó també entre les famílies i els professors. A més, fa èmfasi en la idea que "treballar de forma cooperativa és importantíssim, però també ho és fer-ho de forma individual, atenent les necessitats de cada alumne".

Uns índexs que baixen

Tot i que indiquen que, de moment, és aviat per avançar resultats, a Terrassa es comença a revertir la situació. L’estudi sobre L’Estat i l’evolució de la segregació escolar 2020 de la mateixa fundació posa de manifest que Terrassa és el municipi català amb més segregació escolar. Durant el curs 2018-2019, l’índex era d’un 0,56 a primària i un 0,37 a secundària, per sobre de ciutats com Badalona i Esplugues de Llobregat. Aquests índexs s’han reduït. Les dades facilitades per l’Ajuntament de Terrassa indiquen que el desembre del 2020 a primària l’índex era del 0,49, i a secundària, 0,32.

Àngels Matarín: "En aquests moments l’abandonament escolar al Copèrnic és zero"

L’any següent va arribar la pandèmia i els centres no van poder celebrar portes obertes. Van organitzar reunions virtuals que van confirmar la seva primera impressió: "La tria que volíem era el Copèrnic", recorda Pérez. "Buscàvem treballar contra la segregació escolar, perquè pensàvem que, si les famílies del centre no ens movíem, la segregació no acabaria de trencar-se. La diversitat és riquesa", apunta. La seva decisió li va comportar sentir comentaris que estigmatitzaven el centre: "«Allà la portaràs? Però si hi ha molt migrant, molta delinqüència», em deien, i em feia ràbia. Només anant-hi pots trencar l’estigma".

Al costat del projecte Magnet també hi ha el Departament d’Educació, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i la Diputació de Barcelona. Sílvia Zurita, d’Educació, declara que "no es tracta que la gent més afavorida socioeconòmicament es bellugui per concentrar-se en una altra escola, sinó que a l’aula hi hagi representades tot tipus de famílies". "Tenir el teu fill en una aula que és una bombolla on només hi ha nens exactament igual que ells és més fàcil, però no és ni més educatiu ni és bo per a ningú", assegura.