Innovació al servei del reciclatge

Catalunya s'ha de posar les piles si vol arribar als percentatges de reciclatge que demana la Unió Europea. Els objectius comunitaris parlen d'assolir el llindar del 60% el 2030, mentre que, ara per ara, la mitjana catalana de residus reciclats és de l'entorn del 39%. Davant aquesta conjuntura, els experts asseguren que per assolir la fita cal transcendir l'actual model de contenidors ubicats als carrers i oberts les 24 hores. Això passa per innovar en sistemes de recollida porta a porta o contenidors amb control d'accés que permetin aplicar una fiscalitat personalitzada en funció de com els usuaris facin de bé la recollida selectiva.

L'alt percentatge de residus impropis al plàstic és degut al que va fer famós aquella cantarella de les Mamzelles. “Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs”. Aquest fet reforça les paraules de Puig qui explica que, en el model català, “per molt que inverteixis en sensibilització, arriba un moment en que és un forat negre” i afegeix que “cal intervenir en el generador”.

En aquesta mateixa línia s'expressa Giró que denota que els sistemes de recollida selectiva que millor funcionen són aquells que “permeten identificar l'usuari, compartir la responsabilitat i resulten més còmodes per a les persones”. Segons el seu criteri a això cal sumar-hi sistemes de fiscalitat que s'adeqüin “al principi europeu conegut com 'qui contamina, paga'”.

Un cop d'ull al món

Amb l'objectiu donar a conèixer models de recollida selectiva d'èxit d'arreu, la Fira de Girona i Spora van organitzar a principis de febrer el congrés Waste in Progrés. “Hem tingut les millors ciutats del món en la matèria i ha permès que diferents ciutats catalanes puguin rebre una formació excel·lent” remarcava la directora de la Fira, Coralí Cunyat. Entre les participants hi havia ciutats com San Fancisco, Cardiff, Parma o Seül que situa els seus índex de recollida per sobre del 80%. El punt en comú de totes les participants, destaca Cunyat, és el fet que totes “gestionaven l'orgànica, tenien implantat un sistema de fiscalitat vinculat al compromís dels usuaris i vinculat a l'ús de noves tecnologies”.

Entrega de bosses per a la recollida porta a porta a Argentona.

Puig també destaca el cas de la belga Anvers on s'han implantat contenidors amb control d'accés al quals, per accedir-hi “ho fas amb una targeta-moneder carregada amb 10 euros que quan se t'acaben has de tornar a carregar perquè sinó el contenidor no se t'obre”. “El que ens ha quedat clar aquest dies és que no hi ha un model únic, sinó que has d'anar provant perquè alguns funcionen a alguns llocs i no a d'altres”, conclou Cunyat.

Casa per casa

A Catalunya el model alternatiu al sistema majoritari de contenidors amb més implantació és el conegut com a 'recollida domiciliària' o 'porta a porta', en un ampli ventall de variants. En general consisteix en el fet que la gent separa els residus per tipologia a casa seva i els treu davant del portal cada dia perquè li passin a recollir. En l'actualitat són 130 els municipis que implementen aquest model, tot i que cap d'aquests supera el 20.000 habitants i el més gran és Canet de Mar.

Així ho recolza també Frederic Puig que considera que “el model actual ha aconseguit automatitzar molt el servei de recollida, però això no vol dir que el porta a porta sigui més car”. Un dels factors que fa que això s'equilibri és el canon que la Generalitat aplica per cada tona de residus catalogats com a resta que els municipis porten a l'abocador o la incineradora. En l'actualitat ronda els 20 euros per tona, però des de l'Agència Catalana de Residus plantegen incrementar-lo progressivament fins a 90 o 100 euros al 2020 per tal d'incentivar la recollida selectiva. “Aquests diners suposen uns ingressos d'entre 25 i 30 milions d'euros anuals que l'agència retorna els municipis en funció dels resultats, en quantitat i qualitat, de la recollida selectiva, especialment la de matèria orgànica”, explica Francesc Giró.

Cubells per a la recollida orgànica al Penedès.

Un pas més enllà

“El nostre model no té res d'especial, la diferència és que fem el pagament per generació”. Qui parla és Joan Puig tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Argentona, al Maresme. En aquest municipi fan la recollida porta a porta de totes les fraccions a excepció del vidre. Més enllà d'això han aplicat “la filosofia de qui més brossa genera més ha de pagar” relata Puig. Ell mateix explica com el 2010 van decidir “gravar la fracció resta amb una bossa estandarditzada amb el logo de l'ajuntament que té un preu més elevat que el normal”. En el preu d'aquesta bossa, que és de 65 cèntims, s'hi carreguen part dels costos de recollida i tractament.