La intel·ligència artificial s'alia amb l'apicultura per preservar les abelles

Era inevitable. En el camí determinant del futur de les abelles l'era digital està cobrant importància, en concret, la intel·ligència artificial. Fa poc més d'un any que la companyia alemanya T-Systems Iberia va incorporar a la xarxa europea de ruscs intel·ligents ubicacions a València i Cartagena, a més dels dos que hi ha als voltants de la seva seu a Bonn i dos més a Munic.

Els ruscs intel·ligents estan molt lluny de voler reemplaçar aquests insectes; al contrari, treballen per preservar la seva continuïtat com a espècie. La metodologia consisteix a recollir dades de forma remota utilitzant una xarxa de ruscs amb diversos sensors que mesuren factors com la humitat, la temperatura interior i exterior i el pes. "Aquestes dades permeten als apicultors prendre decisons correctes per preservar les abelles", explica Eduard Contijoch, enginyer responsable del projecte a T-Systems Barcelona.

"La tecnologia ha de ser un mitjà, han de ser els apicultors els que marquin quin és el camí a seguir"

En condicions totalment diferents, es volen realitzar anàlisis comparatives. "El nostre sistema de gestió de l'abellar municipal és ecològic i artesanal, es tracta d'un abellar experimental. Els assajos de monitorització no modifiquen el nostre model de gestió, sinó que ens ajuden en la presa de decisions", subratlla Santiago Uribarrena, coordinador de OMAV. Aquest és un aspecte que també ha volgut ressaltar Contijoch, "la tecnologia ha de ser un mitjà, han de ser els apicultors els que marquin quin és el camí a seguir".

Detectar comportaments i patrons

El valor de les dades és informar els apicultors i investigadors dels diferents estats de la colònia per facilitar la seva gestió. Mitjançant aquests indicadors, "un apicultor pot conèixer la salut de la colònia i de la reina, si està a punt de produir-se una escissió, si les abelles tenen estrès, quin és el seu cicle vital o quins viatges fan en un dia", diu Contijoch. D'aquesta manera es poden evitar els eixams en moments de l'any poc apropiats o eliminar depredadors d'espècies invasives com la vespa asiàtica.

"Les abelles tenen uns patrons de comportament que es repeteixen per als dies en què les condicions climàtiques són similars"

Tot i que els ruscos de València i Cartagena encara continuen en la fase d'estudi, ja han pogut demanar algunes dades que donen peu a les primeres conclusions. Karim Belhaki és apicultor i encarregat del projecte a Cartagena. Segons afirma, s'ha observat en les dades de monitoratge que "les abelles tenen uns patrons de comportament que es repeteixen per als dies en què les condicions climàtiques en el medi són similars, i fins i tot són compartits per ruscs en diferents ubicacions".

Apicultura i tecnologia, de la mà

La tecnologia es posa a el servei de l'apicultura en un moment crucial. Apicultors, investigadors i organitzacions ecologistes porten anys alertant d'això: les colònies estan disminuint a un ritme alarmant, és més, algunes espècies estan en perill d'extinció, a conseqüència d'un cúmul de diferents factors.

Diverses abelles es defensen d'una vespa asiàtica a la Serra de Cardó. — ACN

El 70% dels cultius per al consum humà depèn directament d'aquests insectes. Sense abelles, no hi ha agricultura

L'impacte de la crisi poblacional de les abelles es reflecteix molt més enllà de les dades en la producció de mel. L'organització ecologista Greenpeace apunta que el 70% dels cultius per al consum humà depèn directament d'aquests insectes. Sense abelles, no hi ha agricultura.

"Hem detectat que el rusc conté un pes específic quan les abelles es reuneixen al final de la tarda, i que aquest pes descendeix a la nit, indicador de la mel que es consumeix per mantenir la temperatura del rusc", comenta Belhaki. D'aquesta manera, en els períodes sense floració, "sabrem quina quantitat de mel hem de mantenir en el rusc".