Público
Público

1 D'OCTUBRE Javier Pérez Royo: "Han convertit el codi penal en la constitució de Catalunya"

Jornades a la presó Model  sobre el significat i conseqüències del referèndum de l'1 d'octubre, la defensa dels drets fonamentals, la criminalització de la dissidència, la llei mordassa i l'exercici de llibertats elementals

Publicidad
Media: 2
Votos: 1

Javier Pérez Royo, Ada Colau i Marcel Mauri en la cloenda de les jornades '1 d'octubre i més. Barcelona ciutat de drets', a la presó Model / MD

La "contribució de Mariano Rajoy al dret constitucional" ha estat "convertir el codi penal en la constitució de Catalunya". Són paraules de Javier Pérez Royo, que sintetitzava d'aquesta manera com s'havia deixat anar en orris l'esforç enorme realitzat anteriorment per intentar fer possible l'entesa entre Catalunya i l'Estat espanyol.

Ha recordat les negociacions entre la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i els representants del Parlament de Catalunya per reformar l'Estatut d'Autonomia i de quina manera es va malbaratar aquesta feina. Quan es va portar aquesta norma al Tribunal Constitucional, quan ja havia estat referendada pel poble català, "tot es va trencar".

Pérez Royo parlava d'aquesta manera en la cloenda de les jornades que sota el lema1 d'octubre i més: Barcelona, ciutat de drets, havia organitzat l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb organitzacions com Òmnium Cultural, Iridia, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), NovAct i FundiPau.

A Espanya, segons aquest catedràtic de Dret Constitucional, "no hi ha consciència de com es va viure l'1 d'octubre a Catalunya. El fet que considerin la qüestió catalana com un problema enorme, sense veure que Espanya té un problema constitucional més gran que Catalunya, és un "indicador" del divorci existent, ha assenyalat.

"Moment d'apoderament col·lectiu"

Pérez Royo intervenia d'aquesta manera al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i del vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que han valorat l'1 d'octubre com un "moment d'apoderament col·lectiu", "sense precedents", i com l'expressió de la voluntat de la gent, que veu "la democràcia en perill" i la vol "enfortir".

Les jornades es celebraven a l'interior de la presó Model, un immoble que qui més qui menys associa a la repressió política i social de l'Estat i que ha estat recuperat per l'Ajuntament i la Generalitat com a espai per a la memòria i per la prestació de serveis a la ciutadania.

Marcel Mauri ha llegit un text escrit per a l'ocasió pel president d'Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat preventivament des de fa gairebé un any per la seva implicació en el referèndum de l'1 d'octubre. Un text en el que ha recordat la determinació amb la qual la gent es va enfrontar a les porres i en el que ha assegurat que es mantindrà l'enfortiment "dels grans consensos de país", per aconseguir "una societat més lliure i més feliç".

Ada Colau ha assenyalat que l'Ajuntament "no li dirà a la gent el que ha de pensar sobre la independència de Catalunya", però ha assegurat que "vol ser una institució democràtica", que estarà "al costat de veïns i veïnes" sempre que es produeixin "vulneracions de drets elementals". "Ens hem personat a les causes obertes" contra responsables de les agressions de l'1-O, ha recordat l'alcaldessa, per aquest motiu, però també perquè encara no se sap tot el que va passar aquell dia i cal saber-ho.

Colau ha reivindicat l'1 d'octubre com "un moment de trobada de gent diversa". Va ser un esdeveniment "molt complex", i "no ens el podem deixar robar", ha dit en clara referència a qui en fa altres lectures d'aquell referèndum, convocat per exercir el dret a l'autodeterminació.

L'actor Alberto San Juan en la cloenda de les jornades '1 d'octubre i més. Barcelona ciutat de drets' / MD

Prèviament, l'actor madrileny Alberto San Juan, que intervenia en qualitat de presentador de la cloenda, havia explicat la seva discrepància amb Felipe González i José María Aznar, que tots dos havien coincidit fa poc en afirmar que Catalunya representa el principal problema de l'Estat. El problema no és Catalunya, ha dit, sinó la falta de democràcia i "l'1 d'octubre va ser una mobilització popular massiva en defensa de la democràcia". La solució, segons ell, vindria donada per "la celebració d'un referèndum amb garanties" i el primer pas hauria de ser l'alliberament dels presos".

Les jornades han inclòs exposicions, tallers, i altres taules rodones, sobre diferents aproximacions al que va passar l'1 d'octubre i sobre la defensa de les llibertats.

Dret a la informació amenaçat

Txell Bonet, Cristina Fallaràs i Roger Palà, tots tres periodistes, han discutit sobre el respecte al dret a la informació i la llibertat d'expressió amb el professor de Dret Internacional David Bondia, en un col·loqui moderat per la directora de Público, Ana Pardo de Vera. Han parlat sobre els riscos, la regressió i el qüestionament de l'exercici de drets elementals.  Han parlat sobre experiències personals i col·lectives en relació a l'activitat policial, sobre les conseqüències de la llei mordassa, la criminalització de la mobilització ciutadana, la ignorància dels Drets Humans, la censura, la utilització de l'espai públic...

Cristina Fallaràs ha denunciat el silenci que han mantingut els mitjans de comunicació durant 40 anys sobre centenars d'assassinats comesos per forces de l'ordre durant una transició que tantes vegades s'ha qualificat de "modèlica", o sobre agressions sexuals i violacions.

Txell Bonet ha parlat sobre la voluntat d'invisibilitzar la causa que defensa la seva parella, Jordi Cuixart, amb la resta dels seus companys i companyes empresonats i empresonades, i ha explicat que "en la defensa dels drets elementals no es pot baixar la guàrdia", perquè sempre estan amenaçats. 

Roger Palà ha assenyalat el problema que suposa la proximitat dels mitjans de comunicació espanyols al poder polític.

"La llibertat d'expressió es defensa exercint-la", ha recordat, i ha expressat la sospita que potser s'ha deixat de fer-ho durant un cert temps. Com a exemple d'aquest oblit ha assenyalat el tancament per part de l'Estat de diaris com Egin o Egunkaria.

Txell Bonet, David Bondia, Roger Palà, Cristina Fallaràs i Ana Pardo de Vera en el col·loqui 'Demà Pots Ser Tu: defensa del dret a la informació i la llibertat d'expressió" / MD

I també ha posat en evidència els efectes indesitjats de les xarxes socials, que només mostren la informació que agrada a cada usuari i "viralitza" continguts de caràcter antidemocràtic.

I a la pregunta de la directora de Público, sobre la penalització de la dissidència, el jurista David Bondia no només ha afirmat que existeix sinó que l'ha certificat explicant els motius de la retallada de drets. "Mai s'havia parlat tant de Drets Humans", ha dit, però al mateix temps ha denunciat que a les facultats de Dret no s'estudien. "No hi ha cap assignatura" dedicada a aquest tema.

La llei mordassa, ha explicat el jurista sarcàsticament és com una mena "d'homenatge" a tots els moviments socials. Té un article dedicat a cada un d'ells.

Ana Pardo de Vera també ha demanat preses de posició sobre el poder judicial espanyol, fortament condicionat per altres poders.

Cristina Fallaràs ha afirmat sense dubtar que "cal desobeir les lleis injustes", ha denunciat el caràcter de classe de la llei mordassa, que amenaça particularment el dret a la protesta per part dels més pobres, i Txell Bonet ha assenyalat també la criminalització actual dels drets de vaga i manifestació.

Llaços grocs i neutralitat de l'espai públic

Cristina Fallaràs també s'ha pronunciat contra qui posa en qüestió el dret de la ciutadania a reclamar la llibertat dels presos amb llaços grocs, a l'espai públic, i ha explicat l'èxit de la seva iniciativa a les xarxes, quan va difondre el hashtag #Riveraquitameeste , amb diferents imatges, demostrant que hi havia molta gent solidària amb els presos polítics arreu l'Estat.

"Tenim mecanismes per defensar la llibertat d'expressió i és el nostre deure utilitzar-los", ha afirmat. Fallaràs i Bonet, a més, han preguntat pel respecte que demostren per l'espai públic els responsables de campanyes publicitàries, sovint amb continguts masclistes.

Intel·lectualitat que no respon

Des del públic assistent, la magistrada i ex-diputada Victoria Rosell, ha manifestat la seva preocupació pel fet que s'estengui la idea de la "neutralitat de l'espai públic" com una norma a respectar.

Fallaràs i Bondia han lamentat, d'altra banda, que siguin tan pocs els representants del món de la cultura disposats a explicar la violència utilitzada per la policia per intentar impedir el referèndum de l'1 d'octubre, o que la exhibició de llaços grocs no és un acte violent. "A Espanya no hi ha hagut resposta de la intel·lectualitat", ha afirmat la periodista. "Succeeix així. No sé quina anàlisi es pot fer", ha contestat a Palà, que havia preguntat pels motius.

"Recosir emocions"

Les jornades de la Model també van destinar temps al debat sobre "la petjada que va deixar l'1 d'octubre en la societat". Els periodistes David Fernández i Jordi Évole, i la magistrada Victoria Rosell, amb la moderació de la periodista Agnès Marquès, van contraposar punts de vista sobre el significat del referèndum, el mandat popular que uns afirmen i altres neguen, el comportament de l'Estat espanyol, els motius de milions de persones per anar a les urnes malgrat la violència policial i sobre la manera de "recosir ferides" o reparar el dany causat.

Jordi Évole va demanar valentia als càrrecs públics catalans per reconèixer que no es pot atorgar al referèndum de l'1 d'octubre el valor d'un mandat popular. 

David Fernández va recordar que els vots afirmatius en aquest referendum van ser més que els que va obtenir l'Estatut, que després va esmenar el Tribunal Constitucional. "La força de la gent va ser més forta que la de l'Estat", va firmar l'ex-diputat de la CUP.

I Victoria Rosell va recordar quan els partits constitucionalistes reiteraven, davant el conflicte basc, que sense violència tot es podia plantejar. "El més greu passa quan l'Estat se salta les seves lleis", va denunciar.