Jocs Olímpics L’oposició als Jocs d’Hivern es fa forta

- Vol que els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 se celebrin a Davos i Saint Moritz?
- No.
- Vol que els Jocs Olímpics d’Estiu del 2024 se celebrin a Hamburg?
- No.
- Vol que els Jocs Olímpics d’Hivern del 2026 se celebrin a Calgary?
- No.

El preu a pagar per 21 dies

“Tot plegat em desconcerta”. Gisela Sellés és l’alcaldessa de Cava, un municipi de l’Alt Urgell, dels més petits de Catalunya. La seva postura és crítica amb la candidatura olímpica malgrat la possibilitat de millores en inversions que la cita de Barcelona-Pirineus podria suposar per a punts del territori que, com és el cas de Cava, tenen pocs recursos. “Necessitem aquesta excusa per fer una carretera? Hem d’esperar que vinguin uns Jocs per aconseguir millores? Potser que ens ho fem mirar”.

Un argumentari similar és el que defensen des de SOS Pirineus, una agrupació de diverses organitzacions i col·lectius ecologistes que lluiten contra delictes ambientals a comarques de muntanya. Consideren que els Jocs obriran la porta que amenaça totes les seves reivindicacions en defensa del territori i exigeixen una consulta vinculant entre la població del Pirineu i que, a més, es faci pública tota la informació relativa a les inversions que requereix la candidatura olímpica.

Pintada de rebuig als Jocs als Pirineus.

Aposta per un referèndum

“El nostre posicionament no és radical però sí que som crítics”, afirma Núria Martí, presidenta de Salvem La Molina, “perquè tenim tres pors. En primer lloc, per la qüestió urbanística, diuen que tot serà molt sostenible però ens temem que aparegui l’especulació. En segon lloc, la desconfiança que ens genera un projecte que preveu uns Jocs d’Hivern a més de deu anys vista en un moment de canvi climàtic. Pot nevar però és cada vegada més improbable! Entre el 2003 i el 2008 ja vam viure un període de molta sequera i això vol dir que encara que vulguis innivar la recollida d’aigua pot no ser suficient. I en tercer lloc, hi ha la qüestió econòmica. Diuen que no hi haurà una gran despesa i que la principal aportació vindrà del COI però no està gens clar d’on sortiran els centenars de milions necessaris restants. Aquests milions podrien anar a coses més necessàries al territori”.

L'especulació urbanística, l'emergència climàtica i els costos econòmics del projecte, raons compartides dels que s'oposen als Jocs

La preocupació pel territori és ben present entre aquells que el treballen i el trepitgen dia a dia. Si a Salvem La Molina –bona part dels seus membres són esquiadors- mantenen una posició mesurada perquè creuen que hi ha un altre model de Jocs possible, d’altres no hi confien gens. És el cas d’Helena Guillén, pastora de Montmalús, a la Cerdanya i membre de Ramaderes de Catalunya. “Els Jocs? Un ‘no’ rotund. Sempre que parlem d’incentivar el món rural es fa des de la terciarització, des del turisme. Però si realment volem dinamitzar-lo, ha de ser a través del servei a les persones que hi viuen i no pas als turistes. Les carreteres les necessitem nosaltres, no els turistes. Que també, eh! Però hem de respectar el territori i uns Jocs això no ho porten”.

L'acte de suport als Jocs que va celebrar-se el passat dia 19 a Barcelona. @ClubRACC

La saga Samaranch mou fils

Qui s’ha avançat en la cursa per guanyar el relat són els defensors de la candidatura olímpica. El passat dijous 19 de setembre, diferents associacions de la controvertible “societat civil” van mostrar públicament el seu posicionament en un acte celebrat a les instal·lacions del F.C. Barcelona. L’acte l’organitzava l’agrupació Sport Cultura Barcelona i va comptar amb la presència del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, el president del RACC, Josep Mateu, i, sobretot, el vicepresident del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch Salisachs, fill de qui va ser president del COI. Un acte sense representants polítics però, no obstant, ple de càrrega política.

De Denver a Barcelona passant per Madrid

Des que es va celebrar la primera edició l’any 1924 a Chamonix, els Jocs d’Hivern es van anar consolidant fins arribar al seu punt àlgid a Lillehammer (Noruega), el 1994, probablement l’última edició sostenible, tant en despesa com en ecologisme. El format actual dels Jocs, tant els d’hivern com els d’estiu no convenç. Les inversions són desmesurades malgrat que el propi COI hi ha posat mà. Els veïns d’Hamburg, per exemple, van votar en contra d’uns Jocs –els del 2024- pressupostats en més d’11.000 milions d’euros que, tot i així, quedaven molt lluny de la cita de Sotxi 2014, a Rússia, amb un sobrecost final de 40.000 milions. Caldrà veure quin és el pressupost real i definitiu de les properes cites, els de l’estiu del 2020 a Tòquio i els de l’hivern del 2022 a Pequín.

Els Jocs van acompanyats de sobrecostos desmesurats i d'escàndols més o menys silenciats

En general, les cites olímpiques arriben acompanyades d’escàndols més o menys silenciats. A Barcelona, l’any 1992, van servir de pretext per a activar l’Operació Garzón contra l’independentisme d’esquerres, mentre que a Madrid, ciutat que mai ha arribat a ser ni tan sols escollida –ha estat descartada en tres ocasions-, però que tot i així ha tirat endavant inversions multimilionàries en infraestructures que no es fan servir i, en alguns casos, es troben en un estat deplorable.

Però a la memòria hi queda, especialment, el cas de Denver. El COI va escollir la ciutat nord-americana com a seu dels Jocs d’Hivern del 1976 però després de l’elecció, quatre anys abans de la celebració d’aquells Jocs, el 1972, la ciutat va celebrar un referèndum que va tombar la decisió. Van argumentar que ni tenien els diners ni estaven disposats a pagar l’alt preu mediambiental que suposaven algunes infraestructures. Denver, a l’estat de Colorado, és un referent en els esports d’hivern i un niu d’esportistes d’alt nivell, però també un pol de pensament crític i ecologista notable.