Público
Público

JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS DE L'1-O Trapero: "amb caràcter general, els Mossos van fer la seva feina l'1-O i la van fer bé"

El major dels Mossos afirma en la segona jornada del judici que els membres de la policia catalana que van actuar al referèndum amb motivacions ideològiques van ser una minoria i assegura que no hi havia prou efectius per aturar 2,3 milions de persones

Trapero en el judici als Mossos per l'1-O
El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, durant la seva declaració en la segona jornada del judici aquest dimarts, en una imatge captada del senyal institucional de TV de l'Audiència Nacional. EFE

públic

El major Josep Lluís Trapero ha continuat declarant a l'Audiència Nacional tot el matí aquest dimarts. Trapero ha defensat que, entre els tres cossos policials, no tenien prou efectius "per parar 2,3 milions de persones". El Fiscal Miguel Ángel Carballo, ha utilitzat desenes comunicacions internes entre agents l'1-O amb l'objectiu de desmuntar les explicacions de Trapero sobre el dispositiu de la policia catalana l'1-O. El major ha admès que una petita part d'agents, "10, 20 o 100, no molts més", podrien haver actuat per "motivacions ideològiques" per "menys del que tocava fer", però no ha mostrat "cap dubte" que la gran majoria dels 7.800 mossos activats tenien com a objectiu "impedir el referèndum" en el marc d'un "dispositiu conjunt".

El major ha insistit que el que es va fer l'1-O és "el que es va decidir en un dispositiu conjunt" sota la "direcció i coordinació de Diego Pérez de los Cobos". "No ens inventem res", ha remarcat. Segons els seus càlculs, entre els tres cossos policials hi hauria entre 15.000 i 16.000 agents, arribant als 20.000 si s'hi sumen les policies locals. "Teníem un policia per cada 200 persones, ja es veia que seria molt complicat", ha argumentat, "que no es pugui no vol dir que no es vulgui, una cosa és no voler i una altra no poder".

El Fiscal també ha volgut saber si hi havia binomis que van anar a col·legis a "prendre nota" de les actuacions dels cossos policials estatals. Trapero ha reconegut que, a partir d'algunes diligències judicials obertes, "algunes ja arxivades", va tenir coneixement d'"actuacions incorrectes", però ha negat que això fos generalitzat. "Amb caràcter general, els mossos van fer la seva feina, la van fer bé, no es van dedicar a cap cosa estranya", ha reblat.

Davant la insistència del Fiscal en preguntar per comunicacions concretes, Trapero ha explicat que al centre de comandament on estava aquell dia no tenien emissores, que estaven als centres de comandament regionals. "Puc fer-me responsable de les pautes, de les ordres que vaig donar en tot moment", ha dit, "però no d'una comunicació determinada ni de la seva gestió, li puc donar la meva opinió, però no en soc el responsable". 

El Govern volia dades fiscals

D'altra banda, en l'inici de la seva declaració d'aquest dimarts, a preguntes de la Fiscalia, Trapero també ha explicat una reunió que responsables del Departament d'Economia, dirigit llavors per Oriol Junqueras, va mantenir al juliol de 2017 amb comandaments dels Mossos per a exigir al cos la cessió de les dades d'encausats per frau fiscal i alguns registres d'hotels i apartaments de Catalunya.

Segons Trapero, la conselleria de Junqueras pretenia que els Mossos els facilitessin un còpia de la base de gestió d'hotels i apartaments, amb la identitat dels hostes inscrits, amb la intenció de disposar d'informació de tipus fiscal sobre els mateixos per a esbrinar si pagaven imposats a la Generalitat.

"Ens vam negar", ha asseverat Trapero, que ha revelat que compartia aquesta opinió negativa amb el llavors director dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle; "em sembla una barbaritat", ha afegit.

La segona de les peticions que Economia va plantejar a la policia catalana era disposar d'informació sobre persones encausades per frau fiscal a Catalunya: "A aquestes reunions hi vaig ser jo i vam dir que no, que les porta l'autoritat judicial i que no tenien perquè tenir aquesta informació, i que si tenien interès ho sol·licitessin a l'autoritat judicial".

Disculpes

Quan la cúpula de Mossos va ser convocada, a través del exsecretari general Cèsar Puig, a la reunió del 31 de juliol de 2017 es va enviar a la mateixa al cap de recerca criminal i al de l'àrea de blanqueig i estafes, pensant que la intenció d'Economia era tornar a plantejar la cessió de les dades fiscals i hoteleres, segons ha exposat Trapero.

"La sorpresa és quan van i em comenten després que s'han quedat a quadres", segons el major, que ha revelat que "el primer que va fer" Cèsar Puig -també jutjat per rebel·lió- és demanar-li "disculpes".

Com ja fes al llarg de la seva declaració d'aquest dilluns, el major ha afirmat no tenir "ni idea" de quins eren els plans estratègics del Govern cap a la independència perquè ningú els hi ha "comunicat" mai.